10/29/2016

Es fomenta l’odi a Catalunya?

Podríem trobar mil exemples a les xarxes socials en tots els sentits, de moltes menes d'odi. Però faré un petit estudi sistemàtic, amb una única font. Entre l’u de gener i el 28 d’octubre d’enguany, al Periódico de Catalunya s’han publicat 62 articles amb la paraula “odi”. Veurem en quants casos aquest diari –poc sospitós d’albergar sentiments favorables al procés cap a la independència de Catalunya- ha destacat mostres d’odi aparentment fomentades per aquest procés.

SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST 


A la secció “Política” n’hi ha 10 articles, dels quals només tres hi tenen relació: “Fernández Díaz enmarca el episodio [crits a Vic a Sánchez Camacho] en la espiral de "incitación al odio" contra el PP en Catalunya”, “Mensajes de odio hacia Puigdemont en las redes a raíz de su accidente de tráfico”, i “Rivera atribuye la pitada al "odio" fomentado por TV-3. "Como catalán, y habiendo visto lo que hace la televisión pública en Catalunya, no es de extrañar [que se pite el himno de España], porque se fomenta el odio permanentemente a lo que nos une y, al final, cuando uno fomenta durante 30 años el odio y la separación y la división, acabas consiguiendo esto"”.
A la secció “Barça” hi ha dos articles (sobre el cas Tebas, “Gaspart afirma que Tebas ‘expresa odio’ al Barça”, i Neymar, “El odio a Neymar es el odio al futuro de quienes ven venir que después de la etapa de Messi puede llegar la del brasileño”). Cap dels dos, ni cap de la resta dels 62 articles que he trobat, conté cap més referència que es pugui relacionar ni tan sols indirectament amb el procés emancipador. Ni entre columnistes i opinadors que són sensibles a aquestes qüestions i no dubtarien a ficar-hi cullerada.

M'equivoco. El Periodico de Catalunya ha tingut el detall -com ho han fet, de tota la premsa peninsular i segons Google, només El Heraldó Montañés y InfoLibre- de reproduir íntegrament un comunicat de la Fundación Nacional Francisco Franco sobre l'exposició del franquisme al Born i "la estatua en bronce del estadista español mas importante desde los Reyes Católicos", on també parla de l'odi ("transmitido por la envidia igualitaria, la ignorancia inexcusable y el resentimiento social", però no específicament per l'independentisme, sembla).
Personalment crec que és significatiu que els únics esments a la paraula odi, en relació amb el procés, a part dels atacs a Puigdemont a les xarxes, hagin vingut d’un partit que fa una política notòriament contrària a Catalunya des d’abans de la recollida de signatures contra l’Estatut de 2006 i que treu uns resultats electorals en consonància), i d’un altre partit que va néixer per intentar dinamitar el model lingüísticoescolar de Catalunya, i que fa de l’expansió del castellà a Catalunya el seu principal leit motif. I pel que fa a les xiulades a la Copa del Rei, n'hi ha de ben sonades, que trobarem a YouTube, que daten d'abans de la sentència del tribunal constitucional de 2010, el més insensat fet en la política espanyola (amb permís de Tejero) des de la transició, i a partir de la qual es pot parlar pròpiament, d'un "procés".

A partir d’aquesta petita cerca de la paraula “odi”, alguns dirien que són ells els especialistes en fomentar-lo. 

Segurament tots hauran i haurem pres bona nota de l'advertiment certament tremendista escrit pel director del diari, Enric Hernández, el 20 de setembre de l'any passat (quan l'oposició en pes negava per davant i per darrere que les eleccions del 27 del mateix mes haguessin de ser plebiscitàries!):"No es tracta aquí de rebatre la mitologia nacionalista ni de desmentir els maltractaments recents -molts reals, no pocs magnificats-, però sí d'alertar que, en la senda cap a la traumàtica fractura que ja es sotja, s'atien sentiments incompatibles amb la fraterna separació que es pregona.Les xarxes socials són el pandemònium on els extremistes d'un i altre bàndol exorcitzen els seus fantasmes i propalen els seus rancors. Certa catalanofòbia, inoculada per la dreta políticomediàtica, existeix sens dubte a la resta d'Espanya, però a Catalunya és la hispanofòbia la que imposa la seva llei, amb menyscapte de la llibertat d'expressió. Qui discrepa, qüestiona o dubta dels manaments [sic] del sobiranisme és vexat i assetjat, condemnat com a còmplice de l'Estat opressor. S'instiguen boicots. Es profereixen amenaces. S'anticipen represàlies per al 28-S. Odi en estat pur.No està escrit que el que passa a la Catalunya virtual no acabi succeint en la real. I el pitjor és que els partits, institucions i mitjans conjurats a favor del "sí", embrancats en la patriòtica missió d'acumular forces a les urnes, alimenten tan baixes passions en lloc de donar la veu d'alarma. ¿Aquest és el país nou que construirem entre tots?


"Odi en estat pur"? Agrairé qui m'ho pugui demostrar. De debò. Em preocupa. De tot el que ha publicatr el Periódico de Catalunya no sembla deduir-se que el tema d'un suposat odi (contra el qual, dit i nit, el sobiranisme no ha parat de cridar) sigui rellevant. 

Per tant, convido el lector a fer i penjar llistes de foment, justificació i demostració de l'odi, equivalents a aquestes, en boca de persones d'influència semblant, però en sentit contrari:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada