L'independentisme es dispara progressivament davant
les reaccions estatals a l'intent --per a molts, el darrer intent-- de
Catalunya de trobar un encaix còmode a Espanya.
La sentència del Tribunal Constitucional de 2010
que trinxa l'Estatut de 2006 accelera el procés: és l'estocada
definitiva a les esperances dels federalistes. Tanmateix, diferents
enquestes indiquen que el nivell de suport al federalisme es manté
relativament estable...
Publicat el dimecres, 25 de març del 2015 a les 16:57
Per uns països catalans lliures. Adherit a la campanya de bloggers: "Jo també vull un estat propi"
3/27/2015
llibres
N'hi un extens llistat, sense però comentaris: http://vocxi.assemblea.cat/2013/04/16/per-sant-jordi-trobareu-aquesta-galaxia-de-llibres-independentistes/
6. Jaume Sobrequés i Callicó. Espanya contra Catalunya. Crònica negra d'un simposi d'història. 2014. 155 pàgines.
ISBN 978-84-16166-00-8
El llibre és una mostra altament significativa de l'animadversió que el procés sobiranista català està despertant en el món intel·lectual, cívic i mediàtic espanyol, un llibre valent que denuncia amb fermesa l'actitud dels enemics de sempre de Catalunya.
Editorial Base.
5. Diversos autors (Comissió d'Economia Catalana). Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte debat econòmic de la independència. 2014. 230 pàgines.
ISBN 978-84-195505-55-6
El llibre té l'objectiu de donar resposta a les preguntes que ens fem sobre la viabilitat i les implicacions econòmiques de la independència de Catalunya.
Col·legi d'Economistes de Catalunya / Profit editorial.
4. Elisenda Paluzie. Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunua independent. 2014. 204 pàgines.
ISBN 978-84-15861-38-3
L'obra presenta els principals temes del debat econòmic sobre la independència de Catalunya, qüestions que susciten les opinions més contraposades i generen dubtes als ciutadans que no tenen gaires coneixements d'economia.
Rosa dels Vents.
3. Ivan Serrano, De la nació a l'Estat. 2013. 203 pàgines.
ISBN 978-84-15695-28-8
L'autor analitza com ha evolucionat la identificació nacional dels catalans durant el període democràtic i com les preferències de la població han anat passant des de l'autogovern cap al suport a la independència.
Angle Editorial. El Fil d'Ariadna 59.
2. Eduard Voltas, Carta a un indecís. 2014. 61 pàgines.
Ara Llibres.
Eduard Voltas és partidari del sí i en aquesta carta s'adreça obertament a tots els que dubten. És un text breu, directe i honest, escrit amb passió però farcit de raons i arguments: convida a imaginar, i a construir, un futur millor.
ISBN 978-84-15642-98-5
(també publicat en castellà)
1. Pau Vidal. El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic. 2015. 245 pàgines.
Raval Edicions Pòrtic.
Pau Vidal alerta del "canvi idiomàtic" i en descriu els símptomes, que escampen els totpoderosos mitjans i multipliquen les xarxes socials. I corregint alguns dirigents sobiranistes, proposa l'única cura possible.
ISBN 978-84-9809-324-7
3/16/2015
"The Political Future of Catalonia and the Role of Public Diplomacy" (George Washington University)
Institute for Public Diplomacy and Global Communication, George Washington University, Washington DC, USA, March 16 2015
[All tweets are by This is Catalonia @ThIsCatalonia, unless otherwise indicated. To be included, they have to have the hashtag #Catalonia_GW]
For full transcript of tweets, please click below on "Més informació"
3/14/2015
Mammeri
De "Les isefra de Si-Mohand", Mouloud Mammeri, (Editions Mehdi, 2009)
...
Lγwerba tura g-wqerru
welle hard annenfu
wala laâquba γer ilfan.
...
L'exili m'està predestinat
Per Déu, prefereixo l'exili
Que la llei dels porcs.
(p. 153)
...
Lγwerba tura g-wqerru
welle hard annenfu
wala laâquba γer ilfan.
...
L'exili m'està predestinat
Per Déu, prefereixo l'exili
Que la llei dels porcs.
(p. 153)
3/08/2015
3/06/2015
renau-esp
Afirmaciones simples:
1 "Cuanto más grande, mejor."
2 "Mejor unidos."
3 "Los independentistas son minoría."
4 "La secesión es mala, hay que pactar una tercera vía."
3 "Los independentistas son minoría."
4 "La secesión es mala, hay que pactar una tercera vía."
5 "No quiero elegir entre ser catalán o español."
6 "La secesión no tiene sentido en los estados democráticos."
7 “España es uno de los paises más descentralizados del mundo.”
Afirmaciones que utilizan a Europa:
8 "Si Cataluña se independiza se crea un efecto dominó y Europa se romperá en decenas de estados pequeños que harán Europa ingobernable."
9 "La independencia no tiene sentido dentro de la UE."
10 "La independencia de Cataluña no tiene sentido porque la tendencia es a unirnos."
9 "La independencia no tiene sentido dentro de la UE."
10 "La independencia de Cataluña no tiene sentido porque la tendencia es a unirnos."
11 "Si Cataluña se independiza quedará fuera de la UE y no podremos utilizar el euro. Lo dice la UE. "
Afirmaciones supuestamente legalistas:
12 "Cataluña no tiene derecho a decidir, este derecho no existe."
13 "El derecho a la autodeterminación sólo sirve en contextos coloniales, y Cataluña no es una colonia."
14 "Para decidirlo legalmente necesario que todos los españoles voten."
Afirmaciones que intentan atacar la credibilidad del independentismo:
15 "La política catalana está dirigida por políticos corruptos, por lo tanto el objetivo de los políticos catalanes es escapar del control judicial de España para mantener su poder."
16 "La fuerza masiva del movimiento independentista catalán explica porque durante 30 años la escuela catalana ha adoctrinado a los niños catalanes y además TV3 manipula la información provocando un lavado de cerebro masivo de la sociedad catalana."
17 "El proceso de independencia es de derechas."
18 "El proceso de independencia es una cortina de humo para esconder los problemas sociales."
19 "El independentismo catalán es populista."
19 "El independentismo catalán es populista."
20 "Los independentistas piensan ingenuamente que con la independencia se resolverán todos los problemas."
21 "El independentismo se apropia del concepto de la democracia como si los que son contrarios a la independencia no fueran demócratas."
22 "El independentismo no tiene razón de ser porque hoy en día Cataluña goza de privilegios como nunca en su historia."
22 "El independentismo no tiene razón de ser porque hoy en día Cataluña goza de privilegios como nunca en su historia."
23 “El independentismo se basa en la mentira de que Madrid ahoga Cataluña cuando en realidad Cataluña goza de un vasto autogobierno.”
Afirmaciones que utilizan la Historia:
24 "El independentismo no tiene razón de ser porque hoy en día Cataluña goza del nivel de autogobierno más grande de su historia. España es uno de los países más descentralizados del mundo. "
25 "El independentismo manipula la historia: en 1714 fue una guerra de Sucesión, no de Secesión."
26 "El independentismo manipula la historia: Cataluña no fue nunca un estado independiente, sino sólo un condado que dependía del Reino de Aragón."
27 "El independentismo manipula la historia: Cataluña no fue nunca un reinado y por tanto no tiene legitimidad histórica para definirse como nación."
28 "Quien realmente tiene legitimidad histórica para ser nación son antiguos reinos como por ejemplo León o Aragón y no Cataluña."
29 “La independencia no tiene sentido porque nos unen 500 años de historia.”
Afirmaciones que utilizan la economía:
30 "El movimiento independentista catalán es egoísta porque es insolidario con España. Cataluña es rica y no quiere compartir la riqueza."
31 "Cataluña no es económicamente viable para ser independiente"
Afirmaciones simples
1 "Cuanto más grande, mejor."
1 "Cuanto más grande, mejor."
Un país grande no es garantía de que sea un país mejor. Rusia es por extensión el país más grande del mundo y China es por población el país más grande del mundo y ni Rusia ni China se caracterizan precisamente por ser países ni muy democráticos ni muy equilibrados socialmente. Si esto fuese un argumento de peso para impedir una frontera política entre Cataluña y España, no es lógico que el argumento no se utilice para promocionar la idea de borrar la frontera política entre España y Francia y alcanzar, de este modo, un país mejor gracias a su mayor tamaño.
2 "Mejor unidos."
2 "Mejor unidos."
La unión por sí sola no es un valor ni positivo ni negativo, como tampoco la separación por sí mismo es un valor negativo o positivo. Es en función del contexto que la afirmación es cierta o falsa.
Si situamos esta afirmación en el contexto español parece bastante evidente que para los españoles es mejor que los catalanes sigan unidos en España. Por este motivo esta afirmación responde a la óptica española y es subjetiva.
3 "Los independentistas son minoría."
3 "Los independentistas son minoría."
Entonces, votemos.
4 "La secesión es mala, la solución es una tercera vía."
4 "La secesión es mala, la solución es una tercera vía."
El concepto de secesionismo por sí solo no es ni bueno ni malo, como tampoco por sí solo es bueno o malo el concepto del unionismo. Lo que hace que una opción u otra sea buena o mala es el contexto, no el concepto por sí mismo. En Cataluña el independentismo es muy fuerte precisamente porque entiende que la unión es perjudicial. Si no fuera así nadie se tomaría la molestia de dedicar tiempo y energías a favor de la independencia.
En Cataluña el independentismo ha crecido porque entiende que las terceras vías han fracasado (caso omiso de la Declaración de Barcelona de 1998, fracaso del Estatuto de 2006, fracaso del Pacto Fiscal en 2012) y no existen proyectos políticos de futuro dentro de España.
En este sentido el proyecto de futuro propio de Cataluña es disponer de su propio estado. La secesión de España es una consecuencia de esta voluntad de construir el propio proyecto político de futuro, pero no es el motivo per se. Los actuales intereses comunes entre Cataluña y España seguirán siendo intereses comunes, con independencia o sin independencia de Cataluña.
5 "No quiero elegir entre ser catalán o español."
No es necesario elegir. Si Cataluña se convierte en un estado independiente no es para obligar a nadie a adoptar una nacionalidad que no quiere. Quien quiera vivir en Cataluña siendo español lo podrá hacer sin ningún problema. El estado español admite la doble nacionalidad y lo que es coherente es que el futuro estado catalán también lo haga. Si nunca pueden surgir problemas será para el improbable veto de España a que Cataluña forme parte de la UE y que, por tanto, quede fuera del Tratado de Schengen. El Estado catalán no creará problemas en este sentido porque el independentismo catalán no es excluyente y, sobre todo, por una simple cuestión pragmática: el futuro Estado catalán no puede permitirse el escenario inestable tener cientos de miles de habitantes con carencias de garantías jurídicas.
6 "La secesión no tiene sentido en los estados democráticos."
Es precisamente en los estados democráticos donde el derecho a la autodeterminación tiene sentido. Es precisamente el canal democrático, el referéndum, que debe servir para resolver estos conflictos. Si no es así, si eso se niega, estamos legitimando a que la configuración de nuevos estados sólo se pueda hacer a través de la violencia, la guerra y el asesinato.
7 “España es uno de los países más descentralizados del mundo.”
Falso. El centralismo español es evidente ya que todas las instituciones del estado se centran solo en Madrid. Madrid concentra el gobierno ejecutivo (Moncloa), todos los Ministerios del gobierno, el Congreso de los Diputados, el Senado, todas las instituciones del poder judicial (Audiencia Nacional de España, Tribunal Supremo, Tribunal Constitucional), la Casa Real, las instituciones del poder económico (Comisión Nacional del Mercado de Valores CNMV, Banco de España, la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre FNMT), el Cuartel General del Ejercito etc. El centralismo español se hace aun más evidente cuando se compara con otros países, como por ejemplo con los Países Bajos (Holanda) donde la capital es Amsterdam pero la sede del gobierno está en La Haya. O con Alemania donde la capital nacional es Berlín, pero la capital judicial es Karlsruhe, la capital federal es Bonn i la capital financiera es Frankfurt.
Afirmaciones que utilizan a Europa:
8 "Si Cataluña se independiza se crea un efecto dominó y Europa se romperá en decenas de estados pequeños que harán Europa ingobernable."
Esta idea parte de la base de que la deconstrucción de algunos estados de Europa es un hecho negativo por sí mismo. La hipotética deconstrucción de algunos estados europeos será buena o mala en función del contexto, en función de si los movimientos independentistas son democráticos, transversales y pacíficos o de si son etnicistas, xenófobos o chovinistas.
Esta idea implícitamente exige que los catalanes se autocensuren en beneficio de una supuesta estabilidad de Estados de los que los catalanes no forman parte. Esta exigencia de autocensura es inaceptable porque es una imposición poco disimulada. El efecto dominó que pueda causar una independencia de Cataluña en Europa está sobrevalorado ya que ni el Véneto, ni en la Lombardía, ni en Flandes, ni en la Bretaña francesa, ni en el Tirol del sur, ni en Cerdeña y ni en Córcega existe un movimiento independentista comparable en envergadura, solidez y madurez al movimiento catalán. Los estados europeos ya ponen suficientes trabas legales y una fuerte presión mediática en contra de todos estos movimientos; los Estados ya se encargan de no permitir un efecto dominó.
La gobernabilidad de Europa no depende del número de estados que formen parte, sino del grado de soberanía que los estados miembros cedan a Bruselas. La UE no sería gobernable si se conformara sólo por 4 o 5 estados grandes pero hostiles en Bruselas. Un ejemplo sencillo: EEUU son 300 millones de habitantes divididos en 50 estados, la UE son 500 millones de habitantes divididos en 28 estados. Nadie piensa que en el caso del EEUU el mayor número de estados federados implique ingobernabilidad, porque la clave está en que los 50 estados americanos, todos ellos, ceden soberanía en Washington.
9 "La independencia no tiene sentido dentro de la UE."
9 "La independencia no tiene sentido dentro de la UE."
La independencia de Cataluña tiene el mismo sentido de ser como el hecho de que Dinamarca u Holanda o Estonia o Eslovenia sean países independientes dentro de la UE. Si se piensa que un estado catalán independiente no tiene sentido dentro de la UE entonces tampoco tiene sentido que Dinamarca, Holanda, Estonia etc. sean países independientes dentro de la UE.
10 "La independencia de Cataluña no tiene sentido porque la tendencia es a unirnos."
10 "La independencia de Cataluña no tiene sentido porque la tendencia es a unirnos."
No confundamos conceptos. Una cosa es la globalización o la construcción de un ente supranacional como es la UE y otra cosa distinta es que Cataluña tenga un Estado propio, que sea independiente de España. El objetivo de una Cataluña independiente no es separarse de Europa, de las Naciones Unidas o de cualquier institución internacional donde España actualmente ya forma parte. La voluntad independentista es dejar España, no dejar el mundo.
De hecho es lo contrario: la tendencia real del mundo es con el paso de las décadas que cada vez hay más estados (actualmente en el mundo hay casi 200 estados). Esto es coherente con la globalización económica actual donde las fronteras de los Estados ya no delimitan los mercados.
11 "Si Cataluña se independiza quedará fuera de la UE y no podremos utilizar el euro. Lo dice la UE. "
Lo que hay son declaraciones políticas de políticos de la UE diciendo que Cataluña quedaría fuera de la UE. Las declaraciones políticas responden a intereses políticos, y no a criterios jurídicos. No hay ningún texto jurídico, ningún tratado, que especifique qué hacer en caso de que un territorio de un estado miembro de la UE se independice. No tenemos ningún precedente.
Las motivaciones políticas responden a intereses, y en el momento que Cataluña se independice, para intuir que pasará con la UE cabe preguntarse cuáles serán los intereses de la UE respecto a una Cataluña independiente. Es decir, ¿a la UE le interesará que Cataluña forme parte de la UE o le interesará que Cataluña quede fuera de la UE? Los factores a valorar son:
- Geográficamente Cataluña está en medio del tráfico de mercancías Magreb / España hacia el corazón de Europa.
- Financieramente Cataluña ya es ahora una región aportadora neta a las arcas de la UE.
- El peso económico catalán en Europa es considerable y numerosas multinacionales han hecho fuertes inversiones en territorio catalán.
Respecto al euro se debe tener claro que no es la moneda que escoge el país, sino que es el país que escoge la moneda. Ecuador tiene el dólar americano. Andorra no forma parte de la UE y en cambio tiene el euro. Es falso pensar que salir de la UE comporte perder el euro. Para intuir que pasará con el euro cabe preguntarse: ¿a quién le interesa que Cataluña deje de utilizar el euro?
Afirmaciones supuestamente legalistas:
12 "Cataluña no tiene derecho a decidir, este derecho no existe."
Cataluña es una nación, un pueblo, un sujeto político, un demos en el momento en que sus habitantes se autorreconocen como tales. No existe ninguna ley, ninguna norma, ningún tribunal que otorgue certificados de nación / sujeto-político a colectivos humanos. No existe ninguna persona, ningún historiador o político que pueda afirmar o negar a un colectivo humano si son o no son nación / sujeto político. Esto sólo lo puede decidir el propio colectivo humano en cuestión. Si los catalanes libre y democráticamente piensan que son nación significa que lo son, y punto. La voluntad de ser es lo que define la existencia de un pueblo. Y esta voluntad de ser se puede identificar en muchos aspectos diversos, como las tradiciones, la historia, la lengua, la cultura, etc.
La historia catalana nos muestra una voluntad terca de los catalanes de, como mínimo, disponer de autogobierno. Prat de la Riba hablaba en 1914 sobre la Mancomunidad de Cataluña como "un cuerpo de Estado", el Estatuto de Nuria de 1931 decía que Cataluña tenía derecho a la autodeterminación (este artículo fue suprimido cuando se aprobó en Madrid) y el Parlamento de Cataluña ha aprobado resoluciones afirmando que Cataluña tiene derecho a la autodeterminación en 1989, en 1998 y 2010.
Cuando el autogobierno catalán se ve denigrado, recortado y disminuido por la sentencia del Tribunal Constitucional de 2010 es lógico entender que los catalanes busquen nuevos caminos para asegurar su autogobierno, y actualmente muchos de ellos piensan que el camino más natural y coherente es la independencia.
13 "El derecho a la autodeterminación sólo sirve en contextos coloniales, y Cataluña no es una colonia."
El artículo 1 del tratado de las Naciones Unidas de 1966 dice: "Todos los pueblos tienen derecho a la autodeterminación." Todos. No hay ninguna frase que especifique que este derecho sólo sea válido en contextos coloniales.
Además hay muchos precedentes de pueblos que han ejercido el derecho a la autodeterminación sin que éstos se puedan considerar coloniales. Un listado breve de ejemplos son Quebec (1980 y 1995), Macedonia (1991), Timor Oriental (1999), Montenegro (2006) o Escocia (2014).
14 "Para decidir legalmente sobre la independencia de Cataluña es necesario que todos los españoles voten."
Esto es absurdo. En este caso no estamos hablando del derecho a la autodeterminación, sino al de "alterodeterminación" que implica que los otros decidan por ti. No hay ningún precedente en la historia de la humanidad en ningún rincón del Planeta Tierra donde la decisión de si un territorio se independiza o no se tome a través del conjunto de todo el Estado al cual pertenece este territorio.
La idea es insostenible por ella misma. Si todos los españoles deciden sobre si Cataluña se independiza o no debemos contemplar los posibles resultados, los posibles escenarios abiertos, y uno de estos escenarios es que los españoles decidan que sí, que Cataluña se independiza, aunque los catalanes prefieran quedarse en España ya que al ser minoría demográfica el resultado catalán es irrelevante. Este escenario es ilegal y anticonstitucional porque implica expulsar a los catalanes de España y la Constitución Española defiende la pertenencia a la nacionalidad española como un derecho inviolable que sólo puede ser revocado por propia voluntad del individuo (Artículo 11.2). En el momento en que uno de los posibles escenarios de la votación es irrealizable estamos condicionando a que la votación sólo pueda tener un único resultado. Y aquí es donde radica el absurdo: la idea de que todos los españoles voten sobre la independencia de Cataluña sólo contempla el escenario donde los españoles deciden que los catalanes son españoles y punto. El propósito real pues, de quien lo defiende, no es una votación legal, sino de un resultado unidireccional.
Afirmaciones que intentan atacar la credibilidad del independentismo:
15 "La política catalana está dirigida por políticos corruptos, por lo tanto el objetivo de los políticos catalanes es escapar del control judicial de España para mantener su poder."
Nunca hasta ahora España había dedicado tantos esfuerzos en peinar la clase política catalana nacionalista en la búsqueda de irregularidades o ilegalidades. Esto es porque el estado español busca desesperadamente deslegitimar el conjunto de los políticos catalanes para romper el vínculo de confianza entre el electorado y sus dirigentes. En este sentido la campaña mediática que España en su conjunto hace para desprestigiar a los políticos catalanes independentistas es evidente. Prueba de ello son noticias que se han demostrado falsas sobre cuentas corrientes inexistentes en Suiza o Liechtenstein del presidente Mas, del expresidente Pujol o del alcalde de Barcelona Xavier Trias.
Por lo tanto en realidad lo que sucede es al revés: los políticos catalanes que defienden la independencia de Cataluña son escaneados y examinados con lupa por el estado español. El diario Ara desveló la existencia de una unidad de la Policía Nacional dedicada expresamente a Cataluña.
Otro aspecto es la sobredimensión mediática que los medios de comunicación españoles dan a los casos de corrupción de políticos catalanes. Cataluña representa el 16% de la población española y concentra el 7% del número de casos de corrupción de todo el estado. Cataluña representa el 20% del PIB español y concentra menos del 3% del volumen de dinero defraudado de todo el Estado. Muy recomendable es el estudio que ha hecho el Cercle Català de Negocis.
16 "La fuerza masiva del movimiento independentista catalán explica porque durante 30 años la escuela catalana ha adoctrinado a los niños catalanes y además TV3 manipula la información provocando un lavado de cerebro masivo de la sociedad catalana."
Esta idea parte de la premisa de que los catalanes son gente inmadura incapaz de pensar por su cuenta y que, por tanto, si hay una gran cantidad de catalanes que piensan diferente de los españoles esto es un hecho provocado artificialmente. Las dos teorías conspiratorias confluyen en una única idea: lavado de cerebro de los catalanes.
La teoría del adoctrinamiento en la escuela catalana implica que todos los educadores y profesionales de las escuelas comparten una misma ideología y que trabajan coordinadamente con un objetivo final: lavar el cerebro a los niños para educarlos en el odio a España. Esta idea desprecia la profesionalidad de miles de maestros y educadores catalanes por ser catalanes. Otro hecho que hay que observar es que la mayor parte de los contenidos del temario que se enseña en Cataluña viene determinada por el currículo que establece el Ministerio de Educación. El margen de contenido temático diferente de la escuela catalana respecto al resto del estado es menor que el contenido común.
Un simple ejercicio de análisis lógico muestra el enorme grado de estupidez de la teoría del adoctrinamiento en la escuela catalana: si la escuela adoctrina las generaciones futuras, como es que la generación de catalanes que estudiaron durante el régimen franquista no es franquista y no responde a los principios del FEN, el "Formación del Espíritu Nacional"?
La idea de que TV3 lava el cerebro de los catalanes parte de la premisa de la falta de profesionalidad periodística de los trabajadores de TV3 y parte también de la idea de que en TV3 no hay pluralidad informativa. La incidencia de TV3 en la sociedad catalana está sobrevalorada: en los meses en que TV3 lidera la audiencia su cuota de pantalla de TV3 no llega al 20%. La idea de que TV3 ha lavado el cerebro de los catalanes tendría sentido si Cataluña, en lugar de ser actualmente una comunidad autónoma de España dentro de la UE, fuera un régimen hermético aislado del mundo como lo es actualmente Corea del Norte o cómo era la Albania comunista del dictador Hoxha. En estos tipos de Estados los escasos medios de comunicación son controlados por el poder político. La realidad es que en Cataluña los catalanes tienen acceso a internet y la pluralidad informativa es fácilmente constatable: en Cataluña tienen los mismos diarios y los mismos canales de televisión que tienen el resto de españoles fuera de Cataluña. De hecho el número de medios de comunicación españoles es muy superior al número de medios de comunicación catalanes. Incluso la realidad nos muestra lo contrario: es fuera de Cataluña que no existe ningún medio de comunicación español que se esfuerce en mostrar el punto de vista catalán del conflicto.
17 "El proceso de independencia es de derechas."
Un Estado no es de derechas ni de izquierdas de la misma manera que un municipio no es de derechas o de izquierdas, ni tampoco lo es una comarca, una veguería, una provincia o una comunidad autónoma. Como un Estado no se puede "clasificar" en derechas o izquierdas el camino que hay para lograrlo tampoco es de derechas o de izquierdas. Lo que son de derechas o de izquierdas son los gobiernos de los Estados (o el gobierno del ayuntamiento, o del consejo comarcal, o el del gobierno autónomo).
Además hay que saber que históricamente en Cataluña una parte fundamental de los independentistas (probablemente la mayoría) eran ideológicamente de izquierdas. La mayor parte de los que dieron la vida en los Hechos de Octubre defendiendo la República Catalana de 1934 eran militantes comunistas.
18 "El proceso de independencia es una tapadera para esconder los problemas sociales."
El eje nacional y el eje social son dos líneas que no son excluyentes una de la otra, al contrario: si la independencia de Cataluña tiene sentido es porque la voluntad que lo empuja es el afán construir un país socialmente mejor para el conjunto de sus habitantes.
Curiosamente los que más se esfuerzan en propagar esta idea son las personas que intentan ocultar el problema nacional con la problemática social. Son gente que intentan tapar el proceso de independencia con el eje izquierda-derecha.
19 "El independentismo catalán es populista."
Si alguna carencia tiene el movimiento independentista catalán es en populismo. Populismo sería prometer mejoras materiales concretas y detalladas cuando el escenario de futuro en caso de independencia es enormemente amplio y abierto. Las circunstancias de cómo se desarrolla el proceso tienen un gran potencial acondicionador y los escenarios no están definidos. Populismo sería decir que si somos independientes la edad de la jubilación volvería a ser los 65 años, decir que los catalanes tendríamos una renta garantizada mínima, que se recuperaría el cheque bebé, que la jornada laboral sería de 35 horas semanales... Prometer todo esto sí sería populismo, y quien promete no es el independentismo, sino otras corrientes políticas.
20 "Los independentistas piensan ingenuamente que con la independencia se resolverán todos los problemas."
La independencia no es la solución, no hay ninguna garantía de que con la independencia se resuelvan problemas actuales. La independencia es una oportunidad para resolver los problemas.
Hay factores objetivos que hacen pensar que la independencia de Cataluña facilitaría mucho el camino para resolver los problemas económicos, sociales y estructurales que tienen los catalanes. El factor clave es que el Estado catalán respondería a los intereses económicos, sociales y culturales de Cataluña. Esto quiere decir que Cataluña dejaría de ser el "Noreste", dejaría de ser un extremo radial de una estructura centralista y pasaría a ser el centro de ella misma.
Tres ejemplos concretos que muestran divergencia de intereses económicos, sociales y culturales entre España y Cataluña: la conexión ferroviaria del aeropuerto de Barcelona con la ciudad de Barcelona, determinar qué días son laborables para el comercio catalán, y la oficialidad de la lengua catalana en la UE.
21 "El independentismo se apropia del concepto de la democracia como si los que son contrarios a la independencia no fueran demócratas."
Nadie considera que el primer ministro británico David Cameron sea un anti-demócrata por ser unionista y que no desee la independencia de Escocia. La cuestión no es si el independentismo o el unionismo son demócratas o no, la cuestión es poder votar sobre la independencia o sobre la unión de Cataluña con España. La posición favorable de acatar la voluntad democrática del pueblo, del demos, hace que sea una posición democrática. La voluntad de impedirlo hace que sea una posición anti-democrática. Y esta disposición favorable o contraria a acatar la voluntad democrática del pueblo es independiente de si el objetivo político es la independencia o la unión.
En el contexto actual es bien sabido que el unionismo oficial no permite que el pueblo catalán se exprese sobre su futuro político en las urnas. Esta querida voluntad del unionismo de confundir el derecho a decidir con la independencia muestra la enorme debilidad ideológica de los unionistas.
22 "El independentismo no tiene razón de ser porque hoy en día Cataluña goza de privilegios como nunca en su historia."
¿Cuáles son esos privilegios?
23 “El independentismo se basa en la mentira de que Madrid ahoga Cataluña cuando en realidad Cataluña goza de un vasto autogobierno.”
Es cierto que el autogobierno catalán es muy extenso en muchos campos diversos. Pero el grado de autogobierno no necesariamente se mide por la cantidad de aspectos administrativos donde la autoridad catalana se hace competente, sino en el poder de decisión real sobre las competencias. Actualmente el Parlamento catalán puede aprobar leyes sobre pobreza energética, sobre el fracking, sobre los horarios comerciales, sobre nuevos impuestos (como el de depósitos bancarios o el euro por receta) que si Madrid decide suspenderles le basta presentar un recurso al Tribunal Constitucional. Esto evidencia que el autogobierno no es real.
Afirmaciones que utilizan la Historia:
24 "El independentismo no tiene razón de ser porque hoy en día Cataluña goza del nivel de autogobierno más grande de su historia. "
Con las afirmaciones que incluyen la historia de Cataluña hay que documentarse apropiadamente. Antes de afirmar eso hay que conocer el grado de soberanía política, legislativa, ejecutiva, económica, militar, diplomática, comercial, etc. que Cataluña tenía antes de 1714. Hay que saber que Cataluña fue una República Catalana independiente al inicio de la guerra de Separación (1641-1652) y también hay que saber que Cataluña fue una República Catalana independiente (1810-1812).
25 "El independentismo manipula la historia: en 1714 fue una guerra de Sucesión, no de Secesión."
¿Y quien dice que la guerra de 1714 fuera una guerra donde los catalanes luchaban por independizarse de la corona española? Esta afirmación parte de la premisa de que "los independentistas dicen que..." cuando en realidad no hay nadie que lo afirme. La guerra de los Segadores (1640-1659) sí fue una guerra claramente secesionista, pero la guerra de Sucesión (1701-1715) era una guerra entre dos modelos de estado opuestos. Cataluña se alineó con el modelo que le garantizaba conservar las constituciones y libertades catalanas que provenían desde el mismo nacimiento de Cataluña de la Edad Media (Usos). Estamos diciendo, por tanto, que los catalanes lucharon y dieron su vida por defender lo que ya tenían desde siempre: la soberanía.
Lo que los catalanes rememoran en la derrota del 11 de septiembre de 1714 fue la pérdida de un estatus político que, en el fondo, no han recuperado nunca. Para entender cuál era el grado de soberanía de los catalanes antes de 1714 hay que saber que los catalanes tenían su propia moneda, su propio cuerpo diplomático, sus constituciones (o fueros), su ejército, sus instituciones y administraciones propias, sus impuestos, etc. El poder del rey español en Cataluña antes de 1714 estaba muy limitado por el enorme corpus legal e institucional de los catalanes. Dos ejemplos son que el rey español no podía imponer nuevos impuestos sin la aprobación de las Cortes catalanas, y que no podía convocar a los catalanes a la guerra si esta guerra no afectaba a Cataluña.
26 "El independentismo manipula la historia: Cataluña no fue nunca un estado independiente, sino sólo un condado que dependía del Reino de Aragón."
Esta idea parte de una mentalidad muy española: una mentalidad piramidal, jerárquica, donde la relación del poder sólo puede ser de dominador-sometido. Desde este prisma se piensa que, por el hecho de que en la edad media Aragón era un reinado y Cataluña un condado, Cataluña estaba sometida a Aragón. Esta mentalidad es una muestra más de la diferencia cultural entre España (entendida como un estado unitario de matriz castellana donde el poder se ejerce por derecho de conquista tal y como expresó Felipe V) y Cataluña (que consideran los occitanos, los mallorquines o los valencianos como hermanos o aliados naturales y donde históricamente la política se establecía a través del pacto).
Quien conozca la historia y la estructura interna del Reino de Aragón desde la unión matrimonial de Petronila de Aragón y Ramón Berenguer IV de Barcelona (1137) hasta el fin de la guerra de Sucesión (1715) sabe que el rey de Aragón era a la vez también el conde de Barcelona y que no había una relación de dominación ni de Aragón sobre Cataluña ni de Cataluña sobre Aragón, sino una relación de alianza compartiendo el mismo soberano. La soberanía jurídica, legislativa, y militar de los territorios no se veía condicionada por el dominio del territorio vecino.
Este modelo de no-dominación de territorios vecinos compartiendo un único soberano se fue desdibujando a partir de 1561 cuando el rey fijo su corte en Madrid. A partir de 1561 se empezó a gestar paulatinamente el estado centralista que acabaría sometiendo al resto de territorios por la fuerza de las armas (guerra de Separación 1640 hasta 1652; guerra de Sucesión 1701 hasta 1715). Los conflictos armados posteriores a 1714 comportaron siempre una consolidación al modelo centralista, nunca a la inversa (Tercera Guerra Carlista 1872-1876, Hechos del 6 de octubre de 1934, la Guerra Civil Española 1936-1939).
Un detalle que visualiza claramente que el Condado de Barcelona era un título nobiliario no sometido a la Corona de Aragón es el hecho de que en 1641 (durante la guerra de Separación) las Cortes Catalanas proclamaron conde de Barcelona al rey francés Luis XIII.
27 "El independentismo manipula la historia: Cataluña no fue nunca un reinado y por tanto no tiene legitimidad histórica para definirse como nación."
El hecho de que Cataluña no fuera nunca un reino sino un condado y posteriormente un principado no da ni quita legitimidad histórica al concepto de que Cataluña es una nación. No hay ninguna norma o ley que especifique que para ser nación sea indispensable haber sido en el pasado un reino. De hecho muchísimas naciones y estados independientes no han sido nunca reinos en su pasado y nadie discute su legitimidad. En Europa por ejemplo tenemos Suiza, Luxemburgo, Eslovenia, Eslovaquia, Islandia, Finlandia... pero en el resto de continentes encontramos muchos más ejemplos, como todos los Estados del continente americano o la mayoría de los Estados del continente africano.
28 "Quien realmente tiene legitimidad histórica para ser nación son antiguos reinos como por ejemplo León o Aragón y no Cataluña."
Nación y reino son conceptos diferentes que pueden coincidir o no. No todos los antiguos reinos son hoy naciones, ni todas las naciones actuales son fruto de antiguos reinos. Por lo tanto no tiene sentido querer otorgar o quitar legitimidad a colectivos humanos que actualmente se reconocen como pueblo, como demos, haciendo comparaciones con antiguos reinos ibéricos.
29 “La independencia no tiene sentido porque nos unen 500 años de historia.”
Esta afirmación se basa en la idea de que una realidad del pasado se mantiene invariable en el futuro. Es una idea inconsistente. El pasado ayuda a comprender el presente y puede influir en el futuro, pero no significa que se mantenga invariable en el futuro. Además esta afirmación pretende que el número de años por si solo ya sea un argumento. ¿Quién y con qué autoridad determina la cantidad de años necesarios del pasado para deslegitimar que el futuro sea distinto? Para comprender mejor la inconsistencia de esta afirmación basta con saber que Granada tiene 781 años de historia musulmana frente a 523 años de historia española.
De hecho no es necesario analizar el grado de inconsistencia de la afirmación unionista. Los siguientes ejemplos bastan: Cuba y España comparten casi 4 siglos de historia común y hoy son dos estados independientes. Noruega y Dinamarca comparten 434 años de historia en común y hoy son dos estados independientes. Macedonia y Turquía comparten cinco siglos de historia común y hoy son dos estados independientes. Finlandia i Suecia comparten siete siglos de historia común y hoy son dos estados independientes.
Afirmaciones que utilizan la economía:
30 "El movimiento independentista catalán es egoísta porque es insolidario con España. Cataluña es rica y no quiere compartir la riqueza."
El movimiento independentista catalán existe porque los catalanes se reconocen como sujeto político, se reconocen como pueblo, como demos. Esta conciencia colectiva no se define por la cantidad de dinero que los catalanes tengan las cuentas corrientes, sino por tener una lengua, cultura y una historia propias. Si el dinero fuese la razón del independentismo no se comprende por qué motivo los madrileños no son independentistas, ya que su renda por cápita es superior a la de los catalanes.
Otro factor es la "solidaridad" obligada (en el momento que es obligada y no se puede negociar ya no es solidaridad) que los catalanes fiscalmente aportan en España. Esta "solidaridad" es tan perjudicial para Cataluña que conlleva déficits en infraestructuras que perjudican la potenciación de la economía catalana y al mismo tiempo conlleva graves problemas de financiación a políticas sociales. De hecho quien es insolidario es España, que impide que Cataluña pueda recaudar y gestionar sus impuestos de sus propios ciudadanos y luego aporte la cuota solidaria correspondiente, exactamente como lo hace el País Vasco y Navarra.
El concepto de que "Cataluña es rica" es engañoso. Para medir el grado de pobreza de una región hay que tener en cuenta distintas variables, y una de ellas es la carestía de la vida. Segun un estudio de El País (publicado el 2014 con datos del año 2011) cuando se computa la carestía de la vida Cataluña es la segunda comunidad autónoma española con el índice de pobreza más elevado, solo superado por Canarias.
Otro aspecto es que estadísticamente no hay ninguna diferencia entre el % de parados de larga duración de Cataluña o de España.
Cataluña es una región económicamente activa, con mucha potencia comercial, pero en cambio Cataluña no destaca por tener fortaleza en capital propio inversor. Cataluña es una región débil en concepto de riqueza acumulada, en capital (lo contrario de Suiza, por ejemplo) precisamente porque ese capital no se establece en Barcelona, sino en Madrid.
31 "Cataluña no es económicamente viable para ser independiente"
El concepto de un estado económicamente inviable es engañoso, porque todos los estados son viables a partir del momento que existen.
En todo caso cabe preguntarse si una Cataluña independiente sería económicamente más fuerte o más débil que la Cataluña actual. Para intuir la respuesta (que rotundamente sería más fuerte) es suficiente tener en cuenta los datos siguientes: Cataluña representa el 19% del PIB español, el 21% de los impuestos españoles y el 25% de las exportaciones españolas y en cambio representa el 16% de la población española. En realidad la cuestión es precisamente la inversa: la Cataluña económicamente inviable es la Cataluña dependiente. Prueba de ello es que en los presupuestos generales del Estado español del 2015 está previsto que Cataluña reciba solamente el 9,5% del total de la inversión presupuestada por el Estado. Para comprender lo que eso significa hay que entender la cifra del 9,5% está por debajo respecto a lo que Cataluña en términos de PIB español representa, que es el 20%, e incluso está por debajo respecto a lo que Cataluña en términos de población representa, que es el 16%. Otro aspecto clave para entender que la Cataluña dependiente es inviable es que Cataluña sólo gestionaa el 13% de los impuestos que los catalanes pagan.
Adaptado y traducido de http://diarigran.cat/2015/02/argumentari-per-desactivar-afirmacions-unionistes/
Además:
10 mentides sobre Catalunya – 10 mentiras sobre Cataluña – 10 falsehoods about Catalonia
https://filsdesofia.wordpress.com/2013/06/05/10-mentides-sobre-catalunya-10-mentiras-sobre-cataluna-10-falsehoods-about-catalonia/
This article is in Catalan, Spanish and English. Please scroll down on each page of the blog to find your preferred reading language. Falsehoods:
Este artículo está escrito en catalán, español e inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida. Mentiras:
Aquest article està escrit en català, castellà i anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida. Mentides:
...ooo000ooo...
10 mentides sobre Catalunya – 10 mentiras sobre Cataluña – 10 falsehoods about Catalonia
https://filsdesofia.wordpress.com/2013/06/05/10-mentides-sobre-catalunya-10-mentiras-sobre-cataluna-10-falsehoods-about-catalonia/
This article is in Catalan, Spanish and English. Please scroll down on each page of the blog to find your preferred reading language. Falsehoods:
- No. 1: Catalonia has never been a nation
- No. 2: Catalonia has never been sovereign because it was part of the Crown of Aragon
- No. 3: With the Catholic Morachs, the Spanish nation is born
- No. 4: Catalonia hever had its own army
- No. 5: Catalonia has been bilingual since the 15th century
- No. 6: Catalans did not lose anything with the 1714 defeat
- No. 7: Spanish has never been an imposed language
- No. 8: Catalanism is an invention of the Bourgeoisie
- No. 9: The Civil War was only a war between left-wing and right-wing politics
- No.10: Franco was key in the industralization of Catalonia
Este artículo está escrito en catalán, español e inglés. Bajad por el texto para encontrar su lengua de lectura preferida. Mentiras:
- nº 1: Cataluña nunca ha sido una nación
- nº 2: Cataluña no ha sido nunca soberana porque pertenecía a la Corona de Aragón.
- n° 3: Con los Reyes Católicos nace la nación española
- nº 4: Cataluña no ha tenido nunca ejército propio
- nº 5: Cataluña es bilingüe desde el siglo XV
- n° 6: Los catalanes no perdieron nada con la derrota de 1714
- n° 7: El castellano no ha sido nunca lengua de imposición
- n° 8: El catalanismo es un invento de la burguesía
- n° 9: La guerra civil fue solo una guerra entre derechas e izquierdas
- n°10: Franco fue clave en la industrialización de Cataluña
Aquest article està escrit en català, castellà i anglès. Baixeu pel text fins a trobar la vostra llengua de lectura preferida. Mentides:
- 1: Catalunya mai no ha estat una nació
- 2: Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d’Aragó
- 3: Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola
- 4: Catalunya no ha tingut mai exèrcit propi
- 5: Catalunya és bilingüe des del segle XV
- 6: Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714
- 7: El castellà mai no ha estat una llengua d’imposició
- 8: El catalanisme és un invent de la burgesia
- 9: La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres
- 10: Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya
renau
http://diarigran.cat/2015/02/argumentari-per-desactivar-afirmacions-unionistes/
M. Renau*
1 “Quan més gran, millor.”
2 “Millor units.”
3 “Els independentistes són minoria.”
Doncs votem.
4 “La secessió és dolenta, el que cal és pactar una tercera via”
5 “La secessió no té sentit en els estats democràtics.”
6 “Si Catalunya s’independitza es crea un efecte dominó i Europa es trencarà en desenes d’estats petits que faran Europa ingovernable.”
7 “La independència no té sentit dins de la Unió Europea (UE).”
8 “La independència de Catalunya no té sentit perquè la tendència és a unir-nos.”
9 “Si Catalunya s’independitza quedarà fora de la Unió Europea (EU) i no podrem utilitzar l’euro. Ho diu la UE.”
10 “El moviment independentista català és egoista perquè és insolidari amb Espanya. Catalunya és rica i no vol compartir la riquesa.”
11 “Catalunya no té dret a decidir, aquest dret no existeix.”
12 “El dret a l’autodeterminació només serveix en contextos colonials, i Catalunya no és una colònia.”
13 “La política catalana està dirigida per polítics corruptes, per tant l’objectiu dels polítics catalans és escapar del control judicial d’Espanya per mantenir el seu poder.”
14 “La força massiva del moviment independentista català s’explica perquè durant 30 anys l’escola catalana ha adoctrinat els nens catalans i a més TV3 manipula la informació provocant un rentat de cervell massiu de la societat catalana.”
15 “El procés d’independència és de dretes.”
16 “El procés d’independència és una cortina de fum per amagar els problemes socials.”
17 “Per decidir-ho legalment cal que tots els espanyols votin.”
18 “No vull triar entre ser català o espanyol.”
19 “L’independentisme català és populista.”
20 “Els independentistes pensen ingènuament que amb la independència es resoldran tots els problemes.”
21 “L’independentisme no te raó de ser perquè avui en dia Catalunya gaudeix de privilegis com mai en la seva història.”
22 “L’independentisme manipula perquè s’apropia del concepte de la democràcia com si els que són contraris a la independència no fossin demòcrates.”
23 “L’independentisme no té raó de ser perquè avui en dia Catalunya gaudeix d’un nivell d’autogovern més gran de la seva història. Espanya és un dels països més descentralitzats del món.”
24 “L’independentisme manipula la història: el 1714 va ser una guerra de Successió, no pas de Secessió.”
25 “L’independentisme manipula la història: Catalunya no va ser mai un estat independent, sinó només un comtat que depenia del Regne d’Aragó.”
26 “L’independentisme manipula la història: Catalunya no va ser mai un regnat i per tant no té legitimitat històrica per definir-se com a nació.”
27 “Qui realment té legitimitat històrica per ser nació són antics reialmes com per exemple Lleó o Aragó i no pas Catalunya.”
M. Renau*
1 “Quan més gran, millor.”
Un país gran no és garantia de que sigui un país millor. Rússia és per extensió el país més gran del món i Xina és per població el país més gran del món i ni Rússia ni la Xina es caracteritzen precisament per ser països ni gaire democràtics ni gaire equilibrats socialment.
Si aquest fos un argument de pes per impedir una frontera política entre Catalunya i Espanya no és lògic que aquest argument no s’utilitzi per promocionar la idea d’esborrar la frontera política entre Espanya i França i assolir, d’aquesta manera, un país millor gràcies a la seva major grandària.
2 “Millor units.”
La unió per si sola no és un valor ni positiu ni negatiu, com tampoc la separació per si mateix és un valor negatiu o positiu. És en funció del context que l’afirmació és certa o falsa.
Si situem aquesta afirmació en el context espanyol sembla prou evident que pels espanyols és millor que els catalans segueixin units a Espanya. Per aquest motiu aquesta afirmació respon a l’òptica espanyola i és subjectiva.
3 “Els independentistes són minoria.”
Doncs votem.
4 “La secessió és dolenta, el que cal és pactar una tercera via”
El concepte de secessionisme per si sol no és ni bo ni dolent, com tampoc per si sol és bo o dolent el concepte de l’unionisme. Allò que fa que una opció o una altra sigui bona o dolenta és el subjecte, el context, no el concepte per si mateix. A Catalunya l’independentisme és molt fort precisament perquè entén que la unió és perjudicial. Si no fos així ningú es prendria la molèstia de dedicar temps i energies a favor de la independència.
A Catalunya l’independentisme ha crescut perquè entén que les terceres vies han fracassat (ignorància de la Declaració de Barcelona del 1998, fracàs de l’estatut del 2006, fracàs del Pacte Fiscal del 2012) i no existeixen projectes polítics de futur dins d’Espanya.
En aquest sentit el projecte de futur propi de Catalunya és disposar del seu propi estat. La secessió d’Espanya és una conseqüència d’aquesta voluntat de construir el propi projecte polític de futur, però no és el motiu per se. Els actuals interessos comuns entre Catalunya i Espanya seguiran sent interessos comuns, amb independència o sense independència de Catalunya.
5 “La secessió no té sentit en els estats democràtics.”
És precisament en els estats democràtics on el dret a l’autodeterminació té sentit. És precisament el canal democràtic, el referèndum, que ha de servir per resoldre aquests conflictes. Si no és així, si això es nega, estem legitimant a que la configuració de nous estats només es puguin fer a través de la violència, la guerra i l’assassinat.
6 “Si Catalunya s’independitza es crea un efecte dominó i Europa es trencarà en desenes d’estats petits que faran Europa ingovernable.”
Aquesta idea parteix de la base que la desconstrucció d’alguns estats d’Europa és un fet negatiu per si mateix. La hipotètica desconstrucció d’alguns estats europeus serà bona o dolenta en funció del context, en funció de si els moviments independentistes són democràtics, transversals i pacífics o de si són etnicistes, xenòfobs o xovinistes.
Aquesta idea implícitament exigeix que els catalans s’autocensurin en benefici d’una suposada estabilitat d’estats dels quals els catalans no en formen part. Aquesta exigència d’autocensura és inacceptable perquè és una imposició poc dissimulada.
L’efecte dominó que pugui causar una independència de Catalunya a Europa està sobrevalorat ja que ni al Vèneto, ni a la Llombardia, ni a Flandes, ni a la Bretanya francesa, ni al Tirol del sud, ni a Sardenya i ni a Còrsega existeix un moviment independentista comparable en envergadura, solidesa i maduresa al moviment català. Els estats europeus ja posen suficients traves legals i una forta pressió mediàtica en contra de tots aquests moviments; els estats ja s’encarreguen prou de no permetre un efecte dominó.
La governabilitat d’Europa no depèn del nombre d’estats que en formin part, sinó del grau de sobirania que els estats membres cedeixin a Brussel·les. La UE no serà més governable si es conformés només per 4 o 5 estats grans però hostils a Brussel·les. Un exemple senzill: els EUA son 300 milions d’habitants dividits en 50 estats, la UE son 500 milions d’habitants dividits en 28 estats. Ningú pensa que en el cas del EUA el major nombre d’estats federats impliqui ingovernabilitat, perquè la clau està en que els 50 estats americans, tots ells, cedeixen sobirania a Washington.
7 “La independència no té sentit dins de la Unió Europea (UE).”
La independència de Catalunya té el mateix sentit de ser com el fet que Dinamarca o Holanda o Estònia o Eslovènia siguin països independents dins de la UE. Si es pensa que un estat català independent no té sentit dins de la UE aleshores tampoc té sentit que Dinamarca, Holanda, Estònia, etc. siguin països independents dins de la UE.
8 “La independència de Catalunya no té sentit perquè la tendència és a unir-nos.”
No confonguem conceptes. Una cosa és la globalització o la construcció d’un ens supranacional com és la UE i una altra cosa diferent és que Catalunya tingui un estat propi, que sigui independent d’Espanya. L’objectiu d’una Catalunya independent no és separar-se d’Europa, de les Nacions Unides o de qualsevol institució internacional on Espanya actualment ja en forma part. La voluntat independentista és deixar Espanya, no pas deixar el món.
De fet és el contrari: la tendència real del món és amb el pas de les dècades que cada vegada hi ha més estats (actualment al món hi ha gairebé 200 estats). Això és coherent amb la globalització econòmica actual on les fronteres dels estats ja no delimiten els mercats.
9 “Si Catalunya s’independitza quedarà fora de la Unió Europea (EU) i no podrem utilitzar l’euro. Ho diu la UE.”
El que hi ha són declaracions polítiques de polítics de la UE dient que Catalunya quedaria fora de la UE. Les declaracions polítiques responen a interessos polítics, i no a criteris jurídics. No hi ha cap text jurídic, cap tractat, que especifiqui què cal fer en cas que un territori d’un estat membre de la UE s’independitzi. No tenim cap precedent.
Les motivacions polítiques responen a interessos, i en el moment que Catalunya s’independitzi per intuir que passarà amb la UE cal preguntar-nos quins seran els interessos de la Unió Europeu respecte una Catalunya independent. És a dir, a la UE li interessarà que Catalunya formi part de la Unió Europeu o li interessarà que Catalunya quedi fora de la Unió Europeu? Els factors a valorar són:
- Geogràficament Catalunya està al mig del trànsit de mercaderies Magreb/Espanya cap al cor d’Europa.
- Financerament Catalunya ja és ara una regió aportadora neta a les arques de la UE.
- Els pes econòmic català a Europa és considerable i nombroses multinacionals han fet fortes inversions en territori català.
Respecte l’euro s’ha de tenir clar que no és la moneda que escull el país, sinó que és el país que escull la moneda. Equador té el dòlar americà. Andorra no forma part de la Unió Europeu i en canvi té l’euro. És fals pensar que sortir de la Unió Europea comporti perdre l’euro.
Per intuir que passarà amb l’euro ens hem de preguntar: a qui li interessa que Catalunya deixi d’utilitzar l’euro?
10 “El moviment independentista català és egoista perquè és insolidari amb Espanya. Catalunya és rica i no vol compartir la riquesa.”
El moviment independentista català existeix perquè els catalans es reconeixen com a subjecte polític, ens reconeixem com a poble, com a demos. Aquesta consciència col·lectiva no es defineix pels diners que els catalans tinguin als comptes corrents, sinó que es defineix per tenir una llengua, cultura i una història pròpies. Un altre factor afegit és, efectivament, la “solidaritat” obligada (en el moment que és obligada i no es pot negociar ja no és solidaritat) que els catalans fiscalment aporten a Espanya. Aquesta “solidaritat” és tant perjudicial per a Catalunya que comporta dèficits en infraestructures que perjudiquen la potenciació de l’economia catalana i alhora comporta greus problemes de finançament a polítiques socials. De fet qui es insolidari és Espanya que impedeix que Catalunya pugui recaptar i gestionar els seus impostos dels seus propis ciutadans i per després aportar la quota solidària corresponent, exactament com ho fa el País Basc i Navarra.
El concepte de que “Catalunya és rica” és enganyós. Estadísticament no hi ha cap diferència entre el % d’aturats de llarga durada de Catalunya o d’Espanya. Catalunya és una regió econòmicament activa, amb molta potència comercial, però en canvi Catalunya no destaca per tenir fortalesa en capital propi inversor. Catalunya és una regió dèbil en concepte de riquesa acumulada, en capital (el contrari de Suïssa, per exemple) precisament perquè aquest capital no s’estableix a Barcelona, sinó a Madrid. És més: si el grau de riquesa fos el motor generador de l'independentisme aleshores els madrilenys també serien independentistes ja que la seva renda per capita és superior a la dels catalans.
11 “Catalunya no té dret a decidir, aquest dret no existeix.”
Catalunya és una nació, un poble, un subjecte polític, un demos en el moment en que els seus habitants s’autoreconeixen com a tals. No existeix cap llei, cap norma, cap tribunal que atorgui certificats de nació/subjecte-polític a col·lectius humans. No existeix cap persona, cap historiador o polític que pugui afirmar o negar a un col·lectiu humà si són o no són nació/subjecte polític. Això només ho pot decidir el propi col·lectiu humà en qüestió. Si els catalans lliurement i democràticament pensen que són nació significa que ho són i punt. La voluntat de ser és el que defineix l’existència d’un poble. I aquesta voluntat de ser es pot identificar en molts aspectes diversos, com les tradicions, història, llengua, cultura, etc.
La història catalana ens mostra una voluntat tossuda dels catalans de, com a mínim, disposar d’autogovern. Prat de la Riba parlava l’any 1914 sobre la Mancomunitat de Catalunya com “un cos d’Estat”, l’estatut de Núria del 1931 deia que Catalunya tenia dret a l’autodeterminació (aquest article va ser suprimit quan es va aprovar a Madrid) i el Parlament de Catalunya ha aprovat resolucions afirmant que Catalunya te dret a l’autodeterminació el 1989, el 1998 i el 2010.
Quan l’autogovern català es veu denigrat, retallat i disminuït per la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 és lògic entendre que els catalans busquin nous camins per assegurar el seu autogovern, i actualment molts d’ells pensen que el camí més natural i coherent és la independència.
12 “El dret a l’autodeterminació només serveix en contextos colonials, i Catalunya no és una colònia.”
L’article 1 del tractat de les Nacions Unides de l’any 1966 diu: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.” Tots. No hi ha cap frase que especifiqui que aquest dret només sigui vàlid en contextos colonials.
A més hi ha molts precedents de pobles que han exercit el dret a l’autodeterminació sense que aquest es puguin considerar colonials. Un llistat breu d’exemples són Quebec (1980 i 1995), Macedònia (1991), Timor Oriental (1999), Montenegro (2006) o Escòcia (2014).
13 “La política catalana està dirigida per polítics corruptes, per tant l’objectiu dels polítics catalans és escapar del control judicial d’Espanya per mantenir el seu poder.”
Mai fins ara l’estat espanyol havia dedicat tants esforços en pentinar la classe política catalana nacionalista en la cerca d’irregularitats o il·legalitats. Això és perquè l’estat espanyol busca desesperadament deslegitimar el conjunt dels polítics catalans per trencar el vincle de confiança entre l’electorat i els seus dirigents. En aquest sentit la campanya mediàtica que Espanya en el seu conjunt fa per desprestigiar els polítics catalans independentistes és evident. Prova d’això són notícies que s’han demostrat falses sobre comptes corrents inexistents a Suïssa o a Liechtenstein del president Mas, de l’expresident Pujol o de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias.
Per tant en realitat el que passa és a l’inrevés: els polítics catalans que defensen la independència de Catalunya són escanejats i examinats amb lupa per l’estat espanyol. El diari Ara.cat va desvelar l’existència d’una unitat de la Policia Nacional dedicada expressament a Catalunya:
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Policia-Nacional-especial-control-judicial_0_1258674148.html
Un altre aspecte és la sobredimensió mediàtica que els mitjans de comunicació espanyols donen als casos de corrupció de polítics catalans. Catalunya representa el 16% de la població espanyola i concentra el 7% del nombre de casos de corrupció de tot l’estat. Catalunya representa el 20% del PIB espanyol i concentra menys del 3% del volum de diners defraudats de tot l’estat. Molt recomanable és l’estudi que ha fet el CCN:
14 “La força massiva del moviment independentista català s’explica perquè durant 30 anys l’escola catalana ha adoctrinat els nens catalans i a més TV3 manipula la informació provocant un rentat de cervell massiu de la societat catalana.”
Aquesta idea parteix de la premissa que els catalans són gent immadura incapaç de pensar pel seu compte i que, per tant, si hi ha una gran quantitat de catalans que pensen diferent dels espanyols això és un fet provocat artificialment. Les dues teories conspiratòries conflueixen en una única idea: rentat de cervell dels catalans.
La teoria de l’adoctrinament a l’escola catalana implica que tots els educadors i professionals de les escoles comparteixen una mateixa ideologia i que treballen coordinadament amb un objectiu final: rentar el cervell als nens per educar-los en l’odi a Espanya. Aquesta idea menysprea la professionalitat de milers de mestres i educadors catalans pel fet de ser catalans. Un altre fet que cal observar és que la major part dels continguts del temari que s’ensenya a Catalunya ve determinat pel currículum que estableix el Ministerio de Educación. El marge de contingut temàtic diferent de l’escola catalana respecte a la resta de l’estat és menor que el contingut comú.
Un simple exercici d’anàlisi lògica mostra l’enorme grau d’estupidesa de la teoria de l’adoctrinament a l’escola catalana: si l’escola adoctrina les generacions futures, com és que la generació de catalans que van estudiar durant el règim franquista no és franquista i no respon als principis del FEN, el “Formación del Espíritu Nacional”?
La idea de que TV3 renta el cervell dels catalans parteix de la premissa de la manca de professionalitat periodística dels treballadors de TV3 i parteix també de la idea de que a TV3 no hi ha pluralitat informativa. La incidència de TV3 en la societat catalana està sobrevalorada: en els mesos en que TV3 lidera l’audiència la seva quota de pantalla de TV3 no arriba al 20%. Fins i tot en els partits del Barça TV3 no passa del milió d’espectadors.
La idea que TV3 ha rentat el cervell dels catalans tindria sentit si Catalunya, enlloc de ser actualment una comunitat autònoma d’Espanya dins de la Unió Europea, fos un règim hermètic aïllat del món com ho és actualment Corea del Nord o com era la Albània comunista del dictador Hoxha. En aquests tipus d’estats els escassos mitjans de comunicació són controlats pel poder polític. La realitat és que a Catalunya els catalans tenen accés a internet i la pluralitat informativa és fàcilment constatable: a Catalunya tenen els mateixos diaris i els mateixos canals de televisió que tenen la resta d’espanyols fora de Catalunya. De fet el nombre de mitjans de comunicació espanyols és molt superior al nombre de mitjans de comunicació catalans. Fins i tot la realitat ens mostra el contrari: és a fora de Catalunya que no existeix cap mitja de comunicació espanyol que s’esforci a mostrar el punt de vista català del conflicte.
15 “El procés d’independència és de dretes.”
Un estat no és de dretes ni d’esquerres de la mateixa manera que un municipi no és de dretes o d’esquerres, ni tampoc ho és una comarca, una vegueria, una província o una comunitat autònoma. Com un estat no es pot “classificar” en dretes o esquerres el camí que hi ha per assolir-lo tampoc és de dretes o d’esquerres. El que són de dretes o d’esquerres són els governs dels estats (o el govern de l’ajuntament, o el del consell comarcal, o el del govern autònom).
A més cal saber que històricament a Catalunya una part cabdal dels independentistes (probablement la majoria) eren ideològicament d’esquerres. La major part dels que van donar la vida en els fets d’Octubre defensant la República Catalana del 1934 eren militants comunistes. Actualment una part de l'esquerra catalana és conservadora defensora de l'status quo de la relació de Catalunya amb Espanya, quan històricament l’esquerra catalana sempre ha estat el motor per assolir major grau de llibertat nacional.
16 “El procés d’independència és una cortina de fum per amagar els problemes socials.”
L’eix nacional i l’eix social són dues línies que no són excloents l’una de l’altra, al contrari: si la independència de Catalunya té sentit és perquè la voluntat que l’empeny és l’afany a construir un país socialment millor per al conjunt dels seus habitants.
Curiosament els qui més s’esforcen en propagar aquesta idea són les persones que intenten amagar el problema nacional amb la problemàtica social. Són gent que intenten tapar el procés d’independència amb l’eix esquerra-dreta.
17 “Per decidir-ho legalment cal que tots els espanyols votin.”
Això és absurd. En aquest cas no estem parlant del dret a l’autodeterminació, sinó al de “alterdeterminació” que implica que els altres decideixin per tu. No hi ha cap precedent en la història de la humanitat en cap racó del Planeta Terra on la decisió de si un territori s’independitza o no es decideixi a través del conjunt de tot l’estat on pertany aquest territori.
Aquesta idea és insostenible per ella mateixa. Si tots els espanyols decideixen sobre si Catalunya s’independitza o no hem de contemplar els possibles resultats, els possibles escenaris oberts, i un d’aquests escenaris és que els espanyols decideixin que sí, que Catalunya s’independitza, encara que els catalans prefereixin quedar-se a Espanya ja que al ser minoria demogràfica el resultat català és irrellevant. Aquest escenari és il·legal i anticonstitucional perquè implica expulsar als catalans d’Espanya i la Constitución Española defensa la pertinença a la nacionalitat espanyola com un dret inviolable que només pot ser revocat per pròpia voluntat de l’individu (Article 11.2). En el moment en que en un dels possibles escenaris de la votació és irrealitzable estem condicionant a que la votació només pugui tenir un únic resultat. I aquí és on radica l’absurd: la idea de que tots els espanyols votin sobre la independència de Catalunya només contempla l’escenari on els espanyols decideixen que els catalans són espanyols i punt. El propòsit real doncs, de qui ho defensa, no és una votació legal, sinó d’un resultat unidireccional.
18 “No vull triar entre ser català o espanyol.”
No cal triar. Si Catalunya esdevé un estat independent no és per obligar a ningú a adoptar una nacionalitat que no vol. Qui vulgui viure a Catalunya sent espanyol ho podrà fer sense cap problema. L’estat espanyol admet la doble nacionalitat i el que és coherent és que el futur estat català també ho faci. Si mai poden sorgir problemes serà per l’improbable veto d’Espanya a que Catalunya formi part de la Unió Europea i que, per tant, quedi fora del Tractat de Schengen. L’estat català no crearà problemes en aquest sentit perquè l’independentisme català no és excloent i, sobretot, per una qüestió pragmàtica: el futur estat català no es pot permetre l’escenari inestable de tenir centenars de milers d’habitants amb mancances de garanties jurídiques.
19 “L’independentisme català és populista.”
Si alguna mancança té el moviment independentista català és populisme. Populisme seria prometre millores materials concretes i detallades quan l’escenari de futur en cas d’independència és enormement ample i obert. Les circumstàncies de com es desenvolupa el procés tenen un gran potencial condicionador i els escenaris no estan definits. Populisme seria dir que si som independents l’edat de la jubilació tornaria a ser als 65 anys, dir que els catalans tindríem una renda garantida mínima, que es recuperarà el xec nadó, que la jornada laboral serà de 35 hores setmanals… Prometre tot això sí que seria populisme, i qui ho promet no és l’independentisme, sinó altres corrents polítics.
20 “Els independentistes pensen ingènuament que amb la independència es resoldran tots els problemes.”
La independència no és la solució, no hi ha cap garantia que amb la independència es resolguin problemes actuals. La independència és una oportunitat per resoldre els problemes.
Hi ha factors objectius que fan pensar que la independència de Catalunya facilitaria molt el camí per resoldre els problemes econòmics, socials i estructurals que tenen els catalans. El factor més important és que l’estat català respondria als interessos econòmics, socials i culturals de Catalunya. Això vol dir que Catalunya deixaria de ser el “Noreste”, deixaria de ser un extrem radial d’una estructura centralista i passaria a ser el centre d’ella mateixa.
Tres exemples que mostren divergència d’interessos econòmics, socials i culturals entre l’estat espanyol i Catalunya: la connexió ferroviària de l’aeroport de Barcelona amb la ciutat de Barcelona, determinar quins dies són laborables pel comerç català, la oficialitat de la llengua catalana a la UE.
21 “L’independentisme no te raó de ser perquè avui en dia Catalunya gaudeix de privilegis com mai en la seva història.”
Quins són aquests privilegis?
22 “L’independentisme manipula perquè s’apropia del concepte de la democràcia com si els que són contraris a la independència no fossin demòcrates.”
Ningú considera que David Cameron sigui un anti-demòcrata perquè sigui unionista i no desitgi la independència d’Escòcia. La qüestió no és si l’independentisme o l’unionisme són demòcrates o no, la qüestió és poder votar sobre la independència o sobre la unió de Catalunya amb Espanya. La posició favorable d’acatar la voluntat democràtica del poble, del demos, fa que sigui una posició democràtica. La voluntat d’impedir-ho fa que sigui una posició anti-democràtica. I aquesta disposició favorable o contrària a acatar la voluntat democràtica del poble és independent de si l’objectiu polític és la independència o la unió.
En el context actual és prou conegut que l’unionisme oficial no permet que el poble català s’expressi sobre el seu futur polític a les urnes. Aquesta volguda voluntat de l’unionisme de confondre el dret a decidir amb la independència mostra l’enorme feblesa ideològica dels unionistes.
23 “L’independentisme no té raó de ser perquè avui en dia Catalunya gaudeix d’un nivell d’autogovern més gran de la seva història. Espanya és un dels països més descentralitzats del món.”
Amb les afirmacions que inclouen la història de Catalunya cal documentar-se apropiadament i és millor ser prudent. Cal documentar-se i conèixer el grau de sobirania política, legislativa, executiva, econòmica, militar, diplomàtica, comercial, etc. que Catalunya tenia abans del 1714. Cal saber que Catalunya va ser una República Catalana independent a l’inici de la guerra dels Segadors (1641-1652) i també cal saber que Catalunya va ser una República Catalana independent (1810-1812).
És cert que l’autogovern català és un autogovern molt extens en molts camps diversos. Però el grau d’autogovern no necessàriament es mesura per la quantitat d’aspectes administratius on l’autoritat catalana se’n fa competent, sinó en el poder de decisió real sobre les competències. Actualment el parlament català pot aprovar lleis sobre pobresa energètica, sobre el fracking, sobre els horaris comercials, sobre nous impostos (com el de dipòsits bancaris o l’euro per recepta) que si Madrid decideix suspendre-ho en té prou presentant un recurs al Tribunal Constitucional. Això evidencia que l’autogovern no és real.
24 “L’independentisme manipula la història: el 1714 va ser una guerra de Successió, no pas de Secessió.”
I qui diu que la guerra del 1714 fos una guerra on els catalans lluitaven per independitzar-se de la corona espanyola? Aquesta afirmació parteix de la premissa que “els independentistes diuen que…” quan en realitat no hi ha ningú que ho afirmi. La guerra dels segadors (1640-1659) sí que va ser una guerra clarament secessionista, però la guerra de Successió (1701-1715) era una guerra entre dos models d’estat oposats. Catalunya s’alineà amb el model que li garantia conservar les constitucions i llibertats catalanes que provenien des del mateix naixement de Catalunya de la edat mitjana (Usatges). Estem parlant, per tant, que els catalans van lluitar i van donar la seva vida per defensar el que ja tenien des de sempre: la sobirania.
Allò que els catalans rememoren en la derrota de l’11 de setembre del 1714 va ser la pèrdua d’un estatus polític que, en el fons, no han recuperat mai. Per entendre quin era el grau de sobirania dels catalans abans del 1714 cal saber que els catalans tenien la seva pròpia moneda, el seu propi cos diplomàtic, les seves constitucions (o furs), el seu exèrcit, les seves institucions i administracions pròpies, els seus impostos etc. El poder del rei espanyol a Catalunya abans del 1714 estava molt limitat per l’enorme corpus legal i institucional dels catalans. Dos exemples són que el rei espanyol no podia imposar nous impostos sense l’aprovació de les Corts catalanes o que no podia convocar als catalans a la guerra si aquesta guerra no afectava a Catalunya.
25 “L’independentisme manipula la història: Catalunya no va ser mai un estat independent, sinó només un comtat que depenia del Regne d’Aragó.”
Aquesta idea parteix d’una mentalitat molt espanyola: una mentalitat piramidal, jeràrquica, on la relació del poder només pot ser de dominador-sotmès. Des d’aquest prisma es pensa que pel fet que en l’edat mitjana Aragó era un regnat i Catalunya un comtat Catalunya estava sotmesa a Aragó. Aquesta mentalitat és una mostra més de la diferència cultural entre Espanya (entesa com un estat unitari de matriu castellana on el poder s’exerceix por derecho de conquista tal i com va expressar-se Felip V) i Catalunya (que consideren als occitans, o als mallorquins o valencians com a germans o aliats naturals i on històricament la política s’establia a través del pacte).
Qui conegui la història i la estructura interna del Regne d’Aragó des de la unió matrimonial de Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona (1137) fins el final de la guerra de Successió (1715) sap que el rei d’Aragó era alhora també el comte de Barcelona i que no havia una relació dominació ni d’Aragó sobre Catalunya ni de Catalunya sobre Aragó, sinó una relació d’aliança compartint el mateix sobirà. La sobirania jurídica, legislativa, i militar dels territoris no es veia condicionada pel domini del territori veí.
Aquest model de no-dominació de territoris veïns compartint un únic sobirà es va anar desdibuixant a partir del 1561 quan Madrid va esdevenir la cort del rei. A partir del 1561 es començà a gestar progressivament l’Estat centralista que acabaria sotmetent a la resta de territoris per la força de les armes (guerra dels Segadors, 1640-1652; guerra de Successió, 1701-1715). Els conflictes armats posteriors al 1714 van comportar sempre una consolidació al model centralista, mai a la inversa (Tercera Guerra Carlina 1872-1876, Fets del 6 d’octubre del 1934, la Guerra Civil Espanyola 1936-1939).
Un detall que visualitza clarament que el Comtat de Barcelona era un títol nobiliari no sotmès a la Corona d’Aragó és el fet que el 1641 (durant la guerra dels Segadors) les Corts Catalanes van proclamar comte de Barcelona el rei francès Lluís XIII.
26 “L’independentisme manipula la història: Catalunya no va ser mai un regnat i per tant no té legitimitat històrica per definir-se com a nació.”
El fet que Catalunya no fos mai un reialme sinó un comtat i posteriorment un principat no dóna o treu legitimitat històrica al concepte que Catalunya és una nació. No hi ha cap norma o llei que especifiqui que per ser nació sigui indispensable haver sigut en el passat un reialme. De fet moltíssimes nacions i estats independents no han sigut mai reialmes en el seu passat i ningú en discuteix la seva legitimitat. A Europa per exemple tenim Suïssa, Luxemburg, Eslovènia, Eslovàquia, Islàndia, Finlàndia, però en la resta de continents trobem molts més exemples, com ara tots els estats del continent americà o la majoria dels estats del continent africà.
27 “Qui realment té legitimitat històrica per ser nació són antics reialmes com per exemple Lleó o Aragó i no pas Catalunya.”
Nació i reialme són conceptes diferents que poden coincidir o no. No tots els antics reialmes són avui dia nacions, ni totes les nacions actuals són fruit d’antics reialmes. Per tant no té sentit voler otorgar o treure legitimitat a col·lectius humans que actualment es reconeixen com a poble, com a demos fent-ne comparacions amb antics reialmes ibèrics.
* = modificacions acordades amb l'autor 27/3/2014.
28 "Catalunya no és econòmicament viable per ser independent."
El
concepte d'un Estat econòmicament inviable es enganyós, perquè tots
els Estats són viables a partir del moment que existeixen. En tot podem preguntar-nos si una Catalunya independent seria econòmicament més
fort o més dèbil que la Catalunya actual. Per intuir la resposta (que
rotundament seria més fort) n'hi ha prou amb tenir en compte les dades següents: Catalunya representa el
19% del PIB espanyol, el 21% dels impostos espanyols i el 25% de les
exportacions espanyoles, representa el 16% de la població espanyola i en
canvi en els pressupostos generals de l'Estat espanyol de 2015 està novament
previst que Catalunya rebi
només el 9,5% del total de la inversió pressupostada per l'Estat.
http://www.ara.cat/economia/Pressupostos-Catalunya-inversio-PIB-espanyol_0_1221477955.html
http://www.ara.cat/economia/Pressupostos-Catalunya-inversio-PIB-espanyol_0_1221477955.html
* = modificacions acordades amb l'autor 27/3/2014.