Ara mateix - Silvia Bel - 19 d'octubre de 2014 - Pl. Catalunya. Campanya "Ara És l'Hora"
Clica a sota, a "Més informació", per veure el vídeo i llegir el conegut poema de Miquel Martí i Pol.
Click beneath, on "Més informació", to watch the video and read the well-known poem by Miquel Martí i Pol, translated.
Clica a sota, a "Més informació", per veure el vídeo i llegir el conegut poema de Miquel Martí i Pol.
Click beneath, on "Més informació", to watch the video and read the well-known poem by Miquel Martí i Pol, translated.
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible. |
Right now I thread this needle
with the thread of a purpose I shall not say and I start darning. None of the wonders announced by famous magicians has come to be, and the years pass quickly. From nothing to very little, and always upwind, what a long road of anguish and silences. And we are where we are; it's better to know it and say it, and put our feet on the ground, and proclaim ourselves heirs of a time of doubts and surrenders in which noises drown words and with many half mirrors we imitate life. Longing or lament are of no use to us, nor is the touch of lackadaisical melancholy that we wear like a tie or sweater when we go out. We barely have what we have and nothing more: the space of specific history that belongs to us, and a tiny territory to live it. Let us stand up again and let the solemn and clear voice of us all be heard. Let us call out and may everyone listen. And then, let everyone dress as he or she will, and Come on!, for we have yet to start, and everything's possible. |
Felicitats! M'agrada moltíssim que la veu dels poetes i artistes catalans tingui ressò dins d'aquest espai en anglès. Gràcies a això, he pogut ensenyar-li a un bon amic meu nord-americà, que també és poeta, els versos d'en Miquel Martí i Pol, Ara Mateix, amb la Sílvia Bel recitant-los d'aquesta manera tan emotiva i acompanyada d'en Lluís Llach. També li he ensenyat la igualment magnífica actuació sobre el mateix poema que van fer conjuntament en Lluís Llach, la Sílvia Pérez i en Pep Guardiola: https://www.youtube.com/watch?v=E51jKZnuff4
ResponEliminaDesprés que el meu amic veiés les dues actuacions, ell mateix va escriure un nou poema inspirat en tot això que podeu trobar en el seu bloc Musings: https://savioni.wordpress.com/2015/12/01/ghosts-in-her-voice/