Proposta de cara a les eleccions europees

Proposta de Xabi Strubell

SOLIDARITAT CATALANA 1907-2014

Només quan el poble troba la sortida, amb imaginació poètica i política, es pot dir que s’ha consumat el miracle, la torna de la torna, la revolució de la imaginació.

I tot buscant exemples, tenim un clar exemple en la experiència de la Solidaritat Catalana, al 1907.

El 67% dels vots se'ls va emportar el poble, la constitució política del poble, que en aquell cas va aconseguir la materialització d’un anhel: la Mancomunitat catalana, primera institució històrica després de la llarga nit.

Ara volem votar. I l'única manera de votar és convertir les eleccions europees en un referèndum.

No hi ha cap altra manera.

M’imagino els resultats: un 67% del vot per la Independència. M’ho invento, ho traspasso, ho copio i ho enganxo. Imaginació poetico-politica.

Torna el poble, i quan es posen les eines sobre la taula, la llarga tradició democràtica de Catalunya posa l’exemple. Unitat, direcció, horitzó.

1907-2014. 107 anys després, davant d’un atzucac històric, torna la torna, i torna l’exemple. Unitat, direcció, horitzó.

Perquè no hi ha cap altra manera de fer el referèndum. Perquè tota Europa ens estarà mirant. Perquè tota Europa serà el observador internacional que necessitàvem. I perquè totes les demes vies estan condemnades a topar contra el mur espanyol. Nomes per aquí, nomes així, podrem fer el referèndum.

67% del vot per la llista unitària de tots els independentistes, la llista que ja estem trigant massa a que es faci realitat. La llista que ja estem trigant massa a presentar públicament.

Perquè ens fa falta una gran campanya per la Independència, que acompanyi la presentació d’aquesta llista unitària. Una campanya que comencés al gener de 2014, que durés 5 mesos, en que tots els racons de la pàtria fossin emplenats de cartells, de trobades, de concerts, de mítings. Àmbit local, àmbit comarcal, àmbit nacional. Tot el poble en marxa.

No seréem pocs. 30.000 voluntaris de la ANC; milers de militants i simpatitzants de CDC, UDC, ERC, CUP, Nova Esquerra Catalana; dissidents de PSC, ICV, EUiA... I ciutadans planers que s’hi apuntarien. Tot un tsunami polític en marxa. Tota la força del poble canalitzada cap a un objectiu -la Independència-, amb una eina -la llista unitària-, i un horitzó final, el referèndum.

Tenim un objectiu: arribar als 5 milions de catalans que poden votar a les eleccions. A tots hauria de arribar la campanya. I tenim un altre gran objectiu final: que 3 milions de catalans votin SÍ a la Independència. 

La consulta, i el consultisme, han de ser superats. El referèndum, i el veritable exercici

d’autodeterminació, han de ser guanyats. Per això proposem passar de la fase del dret a decidir, a la fase del enunciat de decisió, la Independència.

I seria tan fàcil com agafar la pregunta i convertir-la en enunciat.

“Està vostè d’acord amb la Independència de Catalunya?”. Es a dir, “Jo estic d’acord amb la Independència de Catalunya”. Ja tenim doncs eslògan per la campanya, i lema programàtic per la llista unitària.