1/31/2013

David Edward: Escòcia i la Unió Europea

Publicat el 17 de desembre de 2012 a

Traducció: Miquel Strubell i Trueta

En aquest post he tractat d'exposar la meva anàlisi de la posició en la legislació de la Unió Europea si hi ha un vot a favor de la independència escocesa en el referèndum de 2014. M'han ajudat molt els comentaris dels col·legues i amics, però les opinions expressades són meves.

La primera part del document exposa el que crec que són els textos més rellevants.

Llavors presento la meva anàlisi del problema.

"EU" = Unió Europea
"TUE" = Tractat de la Unió Europea ("Tractat de Lisboa")
"TJCE" = European Court of Justice (el "Tribunal de Luxemburg")

A. Alguns textos pertinents:

Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, article 31 (1)

"Un tractat s’haurà d'interpretar de bona fe d'acord amb el significat corrent que hagi d'atribuir-se als termes del tractat en el seu context i tenint en compte el seu objecte i fi".

Sentència del TJCE en l'assumpte Van Gend en Loos (1963):

"Per determinar si les disposicions d'un tractat internacional arriben tan lluny en els seus efectes, cal tenir en compte l'esperit, el règim general i el tenor d'aquestes disposicions.

La comunitat constitueix un nou ordenament jurídic de Dret internacional en benefici de la qual els Estats han limitat els seus drets sobirans, encara que en àmbits restringits, i els subjectes dels quals són no només els Estats membres sinó també els seus nacionals. Per tant, independentment de la legislació dels Estats membres, el Dret comunitari no només imposa obligacions als particulars, sinó  també està destinat a generar drets que esdevenen part del seu patrimoni jurídic. Aquests drets neixen no només quan són expressament concedits pel tractat, sinó també per raó de les obligacions que el Tractat imposa d'una forma ben definida tant als particulars com als Estats membres i a les institucions de la comunitat."

TUE, l'article 2

"La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes."

TUE, l'article 4

"2. La Unió respectarà la igualtat dels Estats membres davant els Tractats, així com la seva identitat nacional, inherent a les estructures fonamentals polítiques i constitucionals d'aquests, regionals i locals d'autogovern. Respectarà les funcions essencials de l'Estat, garantirà la integritat territorial de l'Estat, mantenir l'ordre públic i salvaguardar la seguretat nacional. En particular, la seguretat nacional continuarà sent responsabilitat exclusiva de cada Estat membre.

3. De conformitat amb el principi de cooperació lleial, la Unió i els Estats membres, amb ple respecte mutu, s’assistiran mútuament en el compliment de les missions derivades dels Tractats.

Els Estats membres adoptaran totes les mesures apropiades, generals o particulars apropiades per assegurar el compliment de les obligacions derivades dels tractats o resultants dels actes de les institucions de la Unió.

Els Estats membres han de facilitar el compliment de la missió de la Unió i s'abstindran de totes aquelles mesures que puguin posar en perill la consecució dels objectius de la Unió."

TUE, l'article 6

"1. La Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de 7 de desembre de 2000, tal com va ser adaptada el 12 de desembre de 2007, la qual tindrà el mateix valor jurídic que els Tractats.

...

3. Els drets fonamentals que garanteix la Convenció de la Unió Europea per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i les que resulten de les tradicions constitucionals comunes als Estats membres, constituiran principis generals del dret de la Unió."

Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, l'article 45

"1. Tot ciutadà de la Unió té dret a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres."

Sentència del TJCE en l'assumpte Grzelczyk (2001)

"31. La ciutadania de la Unió està destinada a convertir-se en l'estatut fonamental dels nacionals dels estats membres, permetent a aquells que es troben en la mateixa situació obtenir el mateix tracte jurídic amb independència de la seva nacionalitat i sense perjudici de les excepcions que preveu expressament."

TUE, l'article 50

"1. Qualsevol Estat membre podrà decidir retirar-se de la Unió, de conformitat amb les seves pròpies normes constitucionals.

2. L'Estat membre que decideixi retirar-se notificarà el Consell Europeu de la seva intenció. A la llum de les orientacions donades pel Consell Europeu, la Unió negociarà i celebrarà un acord amb aquest Estat que establirà les disposicions per a la seva retirada, tenint en compte el marc de les seves relacions futures amb la Unió. Aquest acord es negociarà d'acord amb l’apartat 3 de l'article 218 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. El Consell ho celebrarà en nom de la Unió per majoria qualificada, prèvia aprovació del Parlament Europeu.

3. Els Tractats deixaran d'aplicar-se a l'Estat de què es tracti a partir de la data d'entrada en vigor de l'acord de retirada o, si no, al cap de dos anys de la notificació esmentada en l'apartat 2, llevat que el Consell Europeu, d'acord amb l'Estat membre interessat, decideixi per unanimitat prorrogar el termini."

B. Anàlisi

1. La UE és certament una criatura de dret internacional públic, però els Tractats creen un "nou ordre jurídic de dret internacional", que es diferencia del dret internacional convencional en el sentit que els seus subjectes no són només els Estats membres, sinó també els seus nacionals (ara també ciutadans).

2. La relació entre el Regne Unit, les institucions de la UE i els altres Estats membres es regeix pels Tractats. La solució a qualsevol problema que els tractats no preveuen expressament cal buscar-la primer dins el sistema dels Tractats, inclosos el seu esperit i el seu règim general. Només quan els tractats no poden proporcionar cap resposta caldrà recórrer al dret públic internacional convencional (inclosa les doctrines de la successió d'Estats).

3. L'article 50 estableix expressament que la retirada de la UE requereix la negociació dels termes de la retirada, i la retirada serà efectiva només en la data acordada o dos anys després de la notificació - però certament no immediatament.

4. Això és pertinent per a la qüestió que ens ocupa, no perquè seria un cas de retirada al qual l'article 50 del TUE s'aplicaria directament, sinó perquè és una prova de l'esperit i l'estructura general del Tractat, que s'ha de tenir en compte en el tractament d'una situació a la qual el Tractat no es refereix expressament.

5. La raó per la qual l'article 50 requereix un període de negociació és que la retirada de la Unió suposaria la desintegració d'una troca molt complexa de relacions, responsabilitats i obligacions de caire pressupostari, legal, polític, financer, comercial i personal.

6. Aquestes relacions, responsabilitats i obligacions són multilaterals i, en general, recíproques. Els escocesos han adquirit els drets de la ciutadania i la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals respecte a la resta de la UE. Però també ho han fet els nacionals d'altres estats membres respecte d’Escòcia, el seu territori, les seves institucions i la seva gent. Inclouen (per citar només quatre exemples) inversors en el sector corporatiu, centenars d'estudiants Erasmus i d'altre mena, milers de treballadors migrants, i pescadors d'altres estats membres que operen en aigües d'Escòcia (l'àrea marina més gran de la UE, sigui quina sigui la base del mesurar-la).

7. S'afirma, més recentment pel president de la Comissió de la UE, que una Escòcia independent, com a nou Estat, estaria fora de la UE i hauria de sol·licitar la seva adhesió - presumiblement, encara que això no queda clar, a través d'un nou Tractat d’adhesió. Mentrestant (és de suposar, encara que no es diu) Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord ("RoUK"*) continuaria la seva relació amb la resta de la UE com si res no hagués passat.

8. Hem d'examinar més de prop els supòsits en què es basa aquest escenari.

9. En primer lloc, a nivell de principi, sembla suposar-se que, en contra dels principis afirmats en els articles 2 i 4 del Tractat UE (i també el preàmbul del Tractat), la legislació de la UE no reconeix el dret democràtic dels habitants d'Escòcia de dissoldre la seva unió constitucional amb els d'Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, que no sigui a costa de la pèrdua automàtica dels drets adquirits com a ciutadans de la UE.

10. Referent a això, cal recordar que molts dels Estats membres (i dels Estats aspirants) d'Europa central i oriental deuen la seva existència separada i autònoma de la seva pertinença a la Unió Europea a l'exercici del dret a la lliure determinació reconegut en el Dret internacional.

11. En segon lloc, sembla suposar-se que - en el moment de la separació (o en alguna altra data sense especificar) - Escòcia, els seus ciutadans i la seva terra i mar es trobarien en una mena de llimbs legals respecte de la resta de la UE i dels seus ciutadans, llevat que i fins que un nou Tractat d'adhesió es negociés.

12. Fins e moment de la separació, Escòcia seguiria sent una part integral de la UE; els escocesos i tots els ciutadans de la UE que viuen a Escòcia gaudirien de tots els drets de ciutadania i la lliure circulació; i el mateix s'aplicaria, per tant, a tots els altres ciutadans de la UE i les empreses en les seves relacions amb Escòcia. Després, a l'hora de la mitjanit, totes aquestes relacions s’estroncarien de manera brusca.

13. La conseqüència lògica legal seria que l'acquis communautaire com a tal ja no formaria part de la llei d'Escòcia. Escòcia deixaria de ser limitada en relació amb els tipus d'IVA i l'impost de societats. Els estudiants Erasmus que estudien a Escòcia es convertirien en "estudiants estrangers" que haurien de pagar les taxes complets dels tercers països, ja que els estudiants, tal com seria el cas dels d'Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord. Els pescadors no escocesos serien exclosos de les aigües escoceses. I totes les aigües situades entre Escòcia i Noruega deixarien de ser de la competència de la UE - una important consideració de seguretat important a part dels drets de pesca.

14. En tercer lloc - pel que sembla - no hi hauria cap obligació legal al Regne Unit, la Unió Europea o dels altres estats membres per entrar en qualsevol negociació abans de la separació va entrar en vigor a fi d'evitar una situació que ve a passar.

15. L'argument contrari és que Escòcia és ja part de la UE i que, en cas d'independència, hi hauria una transició sense problemes de la pertinença com a part del Regne Unit a la pertinença com a Estat independent subjecte a un acord sobre alguns detalls.

16. Al meu entendre, cap afirmació és correcta. No hi hauria cap automaticitat de resultat en cap direcció. Atès que la situació no té precedents, i no hi ha cap disposició expressa en els Tractats per solucionar-la, s'ha de mirar cap a l'esperit i l'estructura general dels Tractats.

17. De moment, dono per suposat que:

1. un vot a favor de la independència d'Escòcia podria donar lloc (en un futur) en l'existència de dos Estats - Escòcia i RoUK (suposant que Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord estarien disposats a romandre units);

2. la separació es portaria a terme amb el consentiment i de manera consistent amb les tradicions constitucionals del Regne Unit;

3. tant Escòcia com RoUK voldrien continuar formant part integral de la UE.

18. No expresso cap opinió sobre si algun d'Escòcia o RoUK o tots dos serien "els Estats successors" segons el dret internacional convencional. Aquesta qüestió pot ser pertinent en relació a d’altres relacions de tractats però no dins de l'ordenament jurídic de la UE (ni per cert, al meu entendre, les del Consell d'Europa i del Conveni Europeu de Drets Humans).

19. Amb aquests supòsits, la meva opinió és que, de conformitat amb les seves obligacions de bona fe, cooperació sincera i solidaritat, les institucions de la UE i tots els Estats membres (inclòs el Regne Unit actual), es veurien obligats a entrar en negociacions, abans que la separació entrés en vigor, per determinar les futures relacions, dins la UE, de les parts separades de l'antic Regne Unit i els Estats membres.

20. El resultat d'aquestes negociacions, llevat que fracassessin del tot, seria una modificació acordada dels Tractats vigents, no pas un nou Tractat d'adhesió. El procediment simplificat de revisió previst en l'article 48 del TUE no seria aplicable, de manera que caldria la ratificació dels tractats modificats.

21. Mirant la suposada intenció dels redactors dels Tractats, no crec que puguin raonablement haver tingut la intenció que hi hagués d'haver una negociació prèvia en el cas de retirada, però cap en el cas de la separació. No poden haver volgut les conseqüències legals paradoxals d'exclusió automàtica suggerit anteriorment (paràgrafs 11-13) ni, a nivell més pràctic, que la troca complexa de relacions, responsabilitats i obligacions creada per la legislació se la pogués permetre desentranyar sense la presa de mesures per evitar-ho.

22. La longitud i la complexitat del procés de negociació i ratificació no es poden predir per endavant. En part, això dependria de la bona voluntat dels involucrats. En part, això dependria de la mesura en què es plantegessin qüestions més enllà de les estrictament necessàries per regular la relació jurídica futura d'Escòcia, RoUK, les institucions de la UE i els altres Estats membres.

23. Caldria, per descomptat, decidir com i per qui es portarien a terme les negociacions. Formalment parlant, fins al moment de la separació, el Regne Unit actual seria l'Estat membre en què l'obligació de negociar cauria, i amb el qual les institucions comunitàries i als Estats membres d'esperar a negociar. Com les parts constituents del Regne Unit ho portarien a terme seria en si mateixa una qüestió per negociar - igualment en un esperit de bona fe, cooperació sincera i respecte per les preocupacions dels altres Estats membres.

24. En resum, en la mesura que tenim dret a buscar la seguretat jurídica, l’únic segur és que el Dret comunitari exigiria totes les parts a negociar de bona fe i amb un esperit de cooperació abans que la separació es produís. Els resultats d'aquestes negociacions no són gaire, o gens, una qüestió de dret.
 

Sir David Edward, KCMG, QC, PC, FRSE, va ser el jutge britànic del Tribunal Europeu de Primera Instància entre 1989 i 1992, i del Tribunal Europeu de Justícia entre 1992 i 2004. És catedràtic emèrit de la Universitat d'Edimburg, on va ser el catedràtic Salvesen d’Institucions Europees i Director de l'Europa Institute de 1985 a 1989.

* "RoUK"  = "Rest of the United Kingdom", és a dir, el Regne Unit sense Escòcia.

1/28/2013

Open reply to pepón


Dear friends,
I sent a reply to a post by someone who calls him or herself "pepón" who made a number of affirmation in the discussion following an editorial by Prof. Joseph Wieler published in the European Journal of International Law
Unfortunately the editors have suddenly decided to close the debate, a few hours after I sent them the following response, which has not been published:

"I would like to respond to Pepón, yet another anonymous contributor enthusiastically defending the Spanish Unionist cause.
"(i) He claims that ‘“Putos espanyols (lladres)” has become a standard comment in Catalonia’. Well, I live in Barcelona and I’ve never heard that expression in the mouth of any God.-fearing Catalan myself. But maybe I’m deaf. Let’s look it up using Google. Holy Mary! He’s right: See http://www.racocatala.cat/forums/fil/124881/si-si-si-4-equips-valencians-1era-divisio. However, just one small point. That’s the one and only time the expression can be found on the whole of the Internet, so it’s hardly a “standard comment”. Moreover it was not uttered by a Catalan, but by a supporter of a Valencian football club, Ontinyent, who identifies himself (or herself) using a Basque name (sic), Beti aizkolari. He wrote this over two years ago, 21 June 2010, after his team “was robbed” of victory by a Madrid side. I think, Pepón, we can rightfully demand that you withdraw your accusation.
"(ii) He or she tries to substantiate the claim that ‘all the Catalan “intellectuals” treat Castilians and Andalusians *literally* as an inferior species’ by referring us to a venerable gentleman, Pompeu Gener who died no less than 93 years ago.
"(iii) Moreover, he or she adds insult to injury when he or she claims that “there was some persecution on the first few years and that you had to learn in Castilian at school, but it is also true that Catalan language had never before been so productive as under Franco”. How dare he dismiss not only the first-hand experience of a multitude of Catalans, but also the thorough academic achievements of, among many others, Josep Benet (1920-2008), Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco (1973) and L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995) and Francesc Ferrer (1935-2006): La persecució política de la llengua catalana (1985) and Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000)?
"These sources and many others are referred to in an issue of the Cercle 21 bulletin, which shows clearly that Pepón’s discourse joins that of a long succession of negationists even including, unfortunately, the author of a speech on the history of the Spanish language given by the Spanish King in 2001. See http://www.cercle21.cat/butlleti/03/index.html
"The Franco regime repression formed part of a strategy which has lasted for centuries which has never been as crudely put as by Ángel Ossorio y Gallardo, who wrote “La Guerra de España y los católicos” in 1942: “Los ocupantes del Poder español nada odian tanto como Cataluña. Si pudieran pulverizarla, la pulverizarían. Engrandecerla, de ninguna manera. Por si acaso” (The occupiers of Spanish power hate nothing as much as Catalonia. If they could pulverise her, they would. Certainly not enlarge  her. Just in case.)
"(iv) Pepón has no qualms about recommending this source, and I too would invite readers to refer to it and to reach their conclusions as regards the academic and intellectual status of the posts and links therein. I will certainly not be the one to suggest that this website is little more than neofascist, anti-Catalan propaganda. Certainly not." 

See also earlier posts of mine in this debate: 

1/25/2013

The failure of Spain as a project

Although Nico Krisch's excellent response to Dr. Weiler ( http://www.ejiltalk.org/catalonias-indepence-a-reply-to-joseph-weiler/ ) makes this contribution rather redundant, I would like to respond to an anonymous (why, for Heaven's sake? What are you frightened of?) writer above, "P.L.Q." who says that "It is too often forgotten that the Spanish civil war was not a war between regions but a war between ideologies, where Spaniards of all regions were slaughtered by their neighbors". Was it not indeed BOTH? Was not the Spanish right viscerally against Catalan, Basque and Galician autonomy in the 1930's? Wasn't it a rightwing leader, José Calvo Sotelo, that said "Antes roja que rota", shortly being cruelly assassinated, the event that sparked off the army uprising 4 or 5 days later) against the, wait for it, leftist Spanish government?


If I may parahprase Berta Badia's comment that "That’s what the true spirit of European integration should be about", it is sad to have to acknowledge that the "true spirit of Spanish integration" has consistently and unfortunately been to try and legitimize the annexation to Castile (following the 1714 defeat) of Catalonia, and similar processes of colonization of other territories that had previously shared the monarch with Castile, but not much else (not currency, tariffs, legislation, institutions, civil law, or in some cases language, etc.).

The 1854 school map of Spain is particularly illuminating: http://mapas.owje.com/img/Mapa-Politico-de-Espana-1854-4049.jpg . Here you can see Catalonia and the whole of the former kingdom of Aragon described as "España incorporada o asimilada".

The failure of Spain as a project has been not to get rid of this ultimate aim. Prejudice and stereotypes continue to portray the Catalans as deviants, as "bad" Spaniards. Franco didn't invent anything: he was just rather more ruthless than those before him and, as we can see, some of those who have succeeded him. The level of threats being hurled daily at the Catalan people are simply not acceptable in 21st century Europe, I mean it. If the English (or Belgian, or Canadian) head of the Transplants organisation said it would be "difficult" to supply organs for transplants to a seceding territory, I doubt they would last five minutes in their job. But Catalan-bashing is a tolerated sport in Spain's still antiquated discourse.

1/24/2013

Associated Press in Madrid: How to distort what Catalans want

How can the Associated Press's Madrid office possibly claim that "Polls show that Catalonians (sic) are evenly divided over independence" when YAYs are over 56% and NAYs barely reach 20% according to the latest relibble source, and YAYs have been at least 20 points ahead for several years? http://bigstory.ap.org/article/catalonia-declares-itself-sovereign-entity

This falsehood is appearing in media throughout the world! It has been disseminated by 


The truth is to be found in many places, such as here:

http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/estudis/categories/fitxaEstudi.html?colId=4308&lastTitle=Bar%F2metre+d%27Opini%F3+Pol%EDtica+%28BOP%29.+3a+onada+2012

This survey has n=2500! The margin of error is thus very small indeed (+/- 2·0%)

More specifically, the tables are here: http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile?fileId=21132&fileType=1 on page 26. 


39. I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?



(More specifically, if a referendum were to be held tomorrow to decide on the independence of Catalonia, what you you do? 

Votaria a favor de la independència           1425     57,0% (I'd vote in favour of independence)
Votaria en contra de la independència        512     20,5% (I'd vote against independence)
S'abstindria / no aniria a votar                    357     14,3% (I'd abstain / I wouldn't go to vote)Altres respostes                                        15       0,6% (Other replies)No ho sap                                               154       6,2% (I don't know)No contesta                                              38       1,5% (No reply)
See report on this latest official survey: http://www.catalannewsagency.com/news/politics/support-catalonia’s-independence-grows-and-polls-say-pro-independence-parties-would-wi  

1/22/2013

Catalan-bashing

Thank you, Nico Krisch (Hertie School of Governance, Berlin & IBEI, Barcelona) for your clear statement in response to Joseph Weiler's recent harangue against Catalonia's independence process. 

I have added my own short comment, which I reprint here (having corrected some typos!):

Vitoria concedes graciously that it is “always possible to look for historical, political or sociological reasons to justify” an independence process such as the Catalan one, as if there were other ways of justifying them. Such processes do not take place in a vacuum. People in an advanced society such as Catalonia do not just go mad and follow the nearest wild-eyed caudillo they bump into.

On the contrary, Catalans are a “nation of shopkeepers”, as pragmatic and down-to-earth as they come. What is going on in Catalonia has been coming slowly to the boil over decades. In the context of an undoubtedly increasing centralist sentiment in most of the rest of Spain, Catalan federalists (and make no mistake, federalism in Spain was born 150 years ago… in Catalonia!) has run out of support – and steam -, even at home, in the face of repeated displays of centripetalism and lack of loyalty and respect for the Catalans. There is a widespread feeling that Catalonia has just one big, huge, vast problem, and that is Spain.

Moreover, and significantly, most Catalans have stopped believing any promise, any hint of searching for solutions, from Madrid (a truly beautiful city nevertheless!). Witness to this has been the utter failure by anyone there to do anything about the 2010 constitutional court ruling, or to reach out to the 1·5 million Catalans that chanted “Independence!” in the largest demonstration in Western Europe since the end of WW2 and say “Hey! What’s up? Let’s sit down and find a solution".

Instead they’ve even threatened to stop sending organs to Catalonia for transplants. Literally. In any other civilised country that gentleman would have been sacked on the spot. Catalan-bashing has long been a fruitful pastime, bolstered by negative stereotypes fostered in the 17th century, during the war that allowed the Portuguese to regain their sovereignty. 

Many Catalans clamour for that same aim, with the voting card as their only weapon.And by the looks of things, the Spanish government will continue to do all it can to prevent that happening.