El problema... espanyol

Hi ha qui parla aquests dies d'un suposat "problema català". M'incomoda que titllin la majoria del meu poble de 'problema'. Divendres en una fascinant entrevista a RAC-1 Quico Homs va repassar el cúmul creixent de motius per pensar que Espanya, en el millor dels casos, des de 2003 ha estat afectada d'una greu sordesa, I en el pitjor. Ha anat agreujant I humiliant el poble català. Ha passat el ribot a la voluntat del 89% del Parlament, el seu Tribunal Constitucional ens ha passat pel folre, fa el que li dóna la gana amn les inversions compromeses per unba llei orgànica de l'Estat, ha fet cas omís de la grandiosa protesta de 2007 per les miserables infrastructures que tenim i que cauen a trossos per culpa de l'Estat, ha fet el mateix amb la grandiosa demostració de rebuig de la sentència de l'estiu de 2010. I ha intentat minimitzar la dimensió històrica tant de les escrupolosament organitzades consultes populars com de la marxa de l'Assemblea Nacional Catalana de la passada increible Diada.

I no només les coses de gran escala. Què han fet per castigar els guàrdies civils que van vexar escandalosament un cortès ciutadà per dir "bon dia" Al duaner fa 10 dies? O un advocat fa uns mesos? O una intèrpet? Què? Suposo que res: en definitiva, els que hi haurien d'intervenir són els que compren vots per excloure d'organitzacions internacionals esportives federacions catalanes que només aspiren a ser iguals que els escocesos!

Per tant el problema qui el té? Espanya no té un marc legal que prevegi la secessio. S'ha ofert a canviar-lo, doncs, o potser, realment, la constitucio els és una excusa? En un país de la UE és admissible afirmar, o no desmentir de seguida que digui, que poden anul•lar l'autonomia de Catalunya? Que poden treure els tancs? Que poden deixar de pagar les pensions dels nostres avis? Que la UE mai no ens hi "admetria"? Que fomentarien un col·lossal boicot dels productes catalans?

Va home, que ells són el problema, i em fa l'efecte que les coses han cancviat, i bona part del mon se n'està adonant!

Per a molts, molts catalans el problema és Espanya, l'Espanya rància que resol les disputes a cop de sabre, que farà mans i manigues per erosionar el dret de decidir dels catalans, sigui impedint que Catalunya elimini la salvatjada dels toros, sigui deixant sota mínims les ja minses potestats del nostre govern en materia d'educació, sigui el que sigui. Mai a Suïssa, Canadà, Gran Bretanya o Bèlgica (models citats per federalistes).

L'Espanya que no ha volgut entendre que l'Onze de Setembre un milió i mig de catalans ens vam manifestar convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (www.assemblea.cat), no pas per pidolar uns euros mes, sinó per dir al món sencer que volem ser lliures i per anunciar que serem lliures.

Cada dia que passa ens en donen més motius. I cada dia el món ens mira amb més simpatia, i fins i tot admiració.