Es curioso (y preocupante!) comprobar que todavía hay gente que no entiende porqué una proporción tan alta de los habitantes de Cataluña afirman que votarían a favor de la independencia en caso de un referéndum!
1. Ley 1/1998, de 7 de enero, de política lingüística (Parlament de Catalunya)
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=cc57f9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cc57f9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&newLang=es_ES
Artículo 2
La lengua propia
1. El catalán es la lengua propia de Cataluña y la singulariza como pueblo.
2. El catalán, como lengua propia, es:
a) La lengua de todas las instituciones de Cataluña, y en especial de la Administración de la Generalidad, de la Administración local, de las corporaciones públicas, de las empresas y los servicios públicos, de los medios de comunicación institucionales, de la enseñanza y de la toponimia.
b) La lengua preferentemente utilizada por la Administración del Estado en Cataluña en la forma que ella misma determine, por las demás instituciones y, en general, por las empresas y entidades que ofrecen servicios al público.
...
Artículo 7
Reconocimiento y protección del aranés [Artículo derogado por la disposición derogatoria de la Ley 35/2010, de 1 de octubre, del occitano, aranés en el Arán]
El aranés, variedad de la lengua occitana propia del Valle de Arán, se rige, en lo que se refiere al uso, por la Ley 16/1990, de 13 de julio, sobre el régimen especial del Valle de Arán, y, supletoriamente, por los preceptos de la presente Ley, que nunca pueden ser interpretados en perjuicio del uso del aranés.
EL ARTÍCULO 2.2 (NI EL RESTO) JAMÁS FUE LLEVADO ANTE LOS TRIBUNALES, NI MUCHO MENOS FUE ACUSADO DE SER ANTICONSTITUCIONAL
2. ESTATUTO DE AUTONOMÍA DE CATALUÑA (=Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña)
http://www.parlament-cat.net/porteso/estatut/eac_es_20061116.pdfArtículo 6. La lengua propia y las lenguas oficiales
1. La lengua propia de Cataluña es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal y preferente de las Administraciones públicas y de los medios de comunicación públicos de Cataluña, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.
2. El catalán es la lengua oficial de Cataluña. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. ...
AL CABO DE MÁS DE 12 (DOCE) AÑOS...
3. El TC (Tribunal Constitucional) anula el uso "preferente" del catalán de las administraciones públicas y de los medios de comunicación públicos (28/06/2010)
Los magistrados han declarado inconstitucional el adjetivo "preferente", pero no que el catalán sea la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza: http://www.lavanguardia.com/politica/20100628/53954100322/el-tc-anula-el-uso-preferente-del-catalan-de-las-administraciones-publicas-y-de-los-medios-de-comu.html
4. ELS EFECTES JURÍDICS DE LA SENTÈNCIA SOBRE L’ESTATUT
Carles Viver Pi-Sunyer (catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Institut d’Estudis Autonòmics):
"Respecte de la llengua de les administracions catalanes i dels seus mitjans de comunicació, declara que l’Estatut no pot imposar l’ús preferent del català, com sí que ho feia la Llei de política lingüística vigent, encara que immediatament admet que el legislador ordinari podrà donar aquest tracte preferent a qualsevol de les dues llengües oficials per «corregir situaciones históricas de desequilibrio. Més enllà de les crítiques que pogués merèixer el fet que l’Estatut no pugui vincular, tampoc aquí, el legislador i que després de trenta anys hagi de justificar-se la preferència del català en la necessitat de la seva «normalización», el fet cert és que la doctrina establerta per la Sentència no exigirà a la pràctica cap canvi significatiu, encara que pot ser un planter de conflictes. Tampoc no es reconeix el deure general de conèixer el català. Aquí es trenca clamorosament la igualtat entre les llengües oficials que, segons la mateixa Sentència, hauria de presidir la regulació estatutària.» (p. 64)
http://www10.gencat.cat/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/cat/01_Viver_ca.pdf
(ver también artículo en El País - 20/07/2010 - del mismo autor: http://vlex.com/vid/ley-occitano-aranes-aran-225272303 )
5. Ley 35/2010, de 1 de octubre, del occitano, aranés en Arán.
DOGC. Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya (en castellano) núm. 5745, 29 de octubre de 2010 / http://vlex.com/vid/ley-occitano-aranes-aran-225272303
Artículo 3. El aranés, como lengua propia de Arán, es:
a) La lengua de uso preferente de todas las instituciones de Arán, especialmente del Conselh Generau d'Aran, la Administración local y las entidades que dependen de ellos, los medios de comunicación públicos, la enseñanza y la toponimia.
...
6. El Gobierno recurre al Constitucional la ley de Cataluña del occitano (22-07-2011)
El Ejecutivo entiende que esta norma vulnera los principios constitucionales al declararse el aranés como lengua preferente... http://www.mpt.gob.es/prensa/notas_de_prensa/notas/2011/07/20110722.html
7/27/2011
7/25/2011
7/19/2011
VIDEO: La Fundació Humanitària doctor Josep Trueta
--------------------------------------------------------------------
Entrevista de 9 TV amb el doctor Carles Furriols (juliol de 2011)
* 1a part
* 2a part
7/13/2011
VIDEO: Els Marrecs de Salt (castellers) pujant les escales de la Catedral de Girona
Sovint la vida ens juga males passades però l'important és tornar-se a aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme.
Muntatge del Pilar de 4 Caminat pujant les escales de la Catedral de Girona. Octubre 2010. (3m32s)
Muntatge del Pilar de 4 Caminat pujant les escales de la Catedral de Girona. Octubre 2010. (3m32s)
Visionat per 107.000 persones des de febrer de 2011!
I un altre, també de castellers. Si som capaços d'això, com no serem capaços d'esdevenir lliures!!!!
7/11/2011
Could Catalonia become Europe’s next State?
Read all about it in WHAT CATALANS WANT!
A book by Toni Strubell.
"The idea ... that nothing is simple within this world filled with constitutional compromises, remaining grievances, conflicting loyalties, competing identities, uneasy allegiances, uncertain borders and unpredictable outcomes can be used to explain what is happening now in Catalonia, the Basque Country, Ireland and Scotland and also in places such as Quebec and Kurdistan." (Colm Toibín, Prologue).
Toni Strubell has interviewed 34 politicians, journalists, sportsmen, economists from Catalonia and abroad,
Here is a sample of the book: http://www.whatcatalanswant.cat/WhatCatalansWant_Sample.pdf
Catalonia Press has produced both full color(978-1-61150-009-7) and black and white (978-1-61150-011-0) editions of “What Catalans Want”, as well as EPUB (978-1-61150-012-7) and Kindle (978-1-61150-013-4) electronic editions of the book. For more information or press packages, see http://www.cataloniapress.com or contact Liz Castro.
More information: http://www.whatcatalanswant.cat/
***************************************
Un llibre per explicar Catalunya al món...
No et compris aquest llibre!
Compra'l ...
... per a aquell amic d'Erasmus que no acabava d'entendre què t'empatollaves.
... per a aquell empresari que no entén perquè no pot trobar un vol directe a Barcelona.
compra'l i ajuda'ns a escampar-lo pel món, a fer conèixer la nostra situació, el que volem nosaltres!
http://www.whatcatalanswant.cat/
7/08/2011
Comunicat de premsa: El Consell d’Europa estudia la situació del català a l’Estat espanyol
----------------------------------------------------------------------------------
Avui, 5 de juliol, s’han reunit a la ciutat de València representants de diferents entitats catalanes i valencianes amb membres del Comitè d’Experts de la Carta Europea per les Llengües Regionals i Minoritàries, per tal d’avaluar el tercer informe sobre el compliment de la Carta a l’Estat espanyol.
Durant la setmana del 4 al 8 de juliol aquests experts es reuneixen a Palma, València, Saragossa i Madrid amb representants de l’administració estatal, d’administracions territorials i amb diverses organitzacions no governamentals representatives de les llengües afectades: català, aragonès, basc i gallec.
En nom del CIEMEN, Maria Areny ha parlat del compliment de la Carta pel que fa a ensenyament. Primerament, ha agraït que en l’informe del comitè d’experts del 2008 es recomanés que les altres comunitats autònomes seguissin el model d’ensenyament d’immersió lingüística a Catalunya. També ha destacat que en l’informe del 2010 l’Estat espanyol consolida el model educatiu de Catalunya pel fet d’elevar a rang estatutari (article 35 de l’Estatut de 2006) la legislació fins aleshores vigent. Malgrat això, considera que ara mateix aquest model està en perill, a causa de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que fa una reinterpretació restrictiva de l’article 35 esmentat pel que fa al dret de rebre l’ensenyament en català, que ha donat peu a les 5 sentències del Tribunal Suprem obligant que el castellà sigui llengua vehicular de l’ensenyament. “Molts de nosaltres considerem que aquesta sentència trenca amb la jurisprudència anterior del mateix TC que en una sentència de 1994 avalava el model d’ensenyament en català i posa en perill la cohesió social”, destaca Maria Areny. Per altra part, arran dels resultats de les últimes eleccions semblen perillar les línies en valencià i els progressos obtinguts a les Illes Balears.
En nom de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Joaquim Torres ha denunciat l’incompliment de l’article 7, paràgraf 3 de la Carta, pel qual l’Estat es compromet a fomentar la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics. Ha dit que les actituds reticents a la diversitat lingüística són actualment fortament presents entre la població de les terres de llengua castellana i en les institucions sociopolítiques d’àmbit espanyol en general. “El fet que l’únic estadi europeu on el Barça hi ha hagut seriosos problemes per a emetre missatges en català a la megafonia ha estat el del Reial Madrid, i això n’és un exemple prou representatiu”, ha conclòs.
En nom de la Plataforma per la Llengua, Roger Torrents ha parlat del compliment de la Carta en els àmbits econòmic, social, de mitjans de comunicació i d’activitats culturals. Ha començat parlant de l’anomalia espanyola: “Totes les altres llengües europees de la magnitud del català són llengües oficials d’estat”. Com a indicador de la poca sensibilitat multilingüe de l’Estat Espanyol, ha remarcat que 198 disposicions imposen el castellà a l’etiquetatge (i algunes limiten l’etiquetatge en català) i de la presència quasi nul·la del fet multilingüe a les televisions d’àmbit estatal. També ha denunciat alguns incompliments de la Carta per part de l’administració, com ara el fet que els usuaris catalanoparlants de serveis socials com ara hospitals (especialment en els serveis d’urgència) i residències sovint no poden ser atesos en la seva llengua.
Miquel Strubell, en nom de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de l’Observatori de la Llengua Catalana, ha agraït als membres del Comitè el fet que hagin programat reunions in situ, en aquesta ocasió, a tres dels territoris de llengua catalana. Strubell ha citat les múltiples sentències que avalen que les denominacions “valencià” i “català” es refereixen a una mateixa llengua, reconeixent així l’autoritat del món acadèmic. En la seva intervenció també ha fet referència a la incompleta catalanització dels documents d’hisenda per part de l’Estat –al cap de més de 30 anys d’oficialitat del català-, demostrant que l’ús del català per part de l’administració central és superficial.
Per part del país valencià, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i l’associació El Tempir (Elx) també s’han reunit amb els experts del Comitè presents a València. En aquesta reunió s’ha parlat de l’ensenyament: han denunciat la impossibilitat d’atendre totes les sol·licituds d’ensenyament en valencià, i han avisat que això s’agreujarà amb l’anunciat projecte de nou model educatiu.
Respecte als mitjans de comunicació, s’ha comentat la inexistència de cap diari en català (ni tan sols les edicions catalanes de la Vanguardia i el Periódico de Catalunya, que sí que hi arriben en castellà). De la mateixa manera s’ha denunciat l’eliminació de la recepció de TV3 al País Valencià i la falta de reciprocitat TV3-Canal9.
S’ha fet una declaració en favor de la unitat de la llengua i s’ha demanat que es rectifiqui la pràctica d’anteriors informes del Consell d’Europa on consten el català i el valencià com si fossin llengües diferents.
També s’ha denunciat la falta de compliment del compromís de l’Estat espanyol de garantir els processos judicials en català, cosa inassolible a causa (entre altres raons) de la falta de requisits de capacitació lingüística als funcionaris de justícia.
Representants de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia també s’han desplaçat a València per reunir-se amb els experts. Els han fet constar que les recomanacions del Comitè de Ministres a l'Estat espanyol no s'han complert; que l'article 9 de la Carta segueix sense aplicació efectiva ni es contempla dins dels programes d'actuació del Consejo General del Poder Judicial ni del Ministerio de Justicia, alhora que es dicten reglaments que ignoren la [doble] oficialitat (d'advocats i procuradors, de la carrera judicial); que es retrocedeix progressivament en l'ús del català pels jutjats i tribunals de Catalunya; que hi ha nombroses queixes de ciutadans i que no es garanteix el respecte a l’opció lingüística. També han exposat algunes de les nefastes conseqüències per al futur de la llengua catalana de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El canvi jurisprudencial està essent aprofitat per a la impugnació de recents lleis catalanes en els àmbits del consum, de la immigració i de l’educació, entre d’altres.
Barcelona, 5 de juliol de 2011
----------------------------------------------------------------------------------
Avui, 5 de juliol, s’han reunit a la ciutat de València representants de diferents entitats catalanes i valencianes amb membres del Comitè d’Experts de la Carta Europea per les Llengües Regionals i Minoritàries, per tal d’avaluar el tercer informe sobre el compliment de la Carta a l’Estat espanyol.
Durant la setmana del 4 al 8 de juliol aquests experts es reuneixen a Palma, València, Saragossa i Madrid amb representants de l’administració estatal, d’administracions territorials i amb diverses organitzacions no governamentals representatives de les llengües afectades: català, aragonès, basc i gallec.
En nom del CIEMEN, Maria Areny ha parlat del compliment de la Carta pel que fa a ensenyament. Primerament, ha agraït que en l’informe del comitè d’experts del 2008 es recomanés que les altres comunitats autònomes seguissin el model d’ensenyament d’immersió lingüística a Catalunya. També ha destacat que en l’informe del 2010 l’Estat espanyol consolida el model educatiu de Catalunya pel fet d’elevar a rang estatutari (article 35 de l’Estatut de 2006) la legislació fins aleshores vigent. Malgrat això, considera que ara mateix aquest model està en perill, a causa de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que fa una reinterpretació restrictiva de l’article 35 esmentat pel que fa al dret de rebre l’ensenyament en català, que ha donat peu a les 5 sentències del Tribunal Suprem obligant que el castellà sigui llengua vehicular de l’ensenyament. “Molts de nosaltres considerem que aquesta sentència trenca amb la jurisprudència anterior del mateix TC que en una sentència de 1994 avalava el model d’ensenyament en català i posa en perill la cohesió social”, destaca Maria Areny. Per altra part, arran dels resultats de les últimes eleccions semblen perillar les línies en valencià i els progressos obtinguts a les Illes Balears.
En nom de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Joaquim Torres ha denunciat l’incompliment de l’article 7, paràgraf 3 de la Carta, pel qual l’Estat es compromet a fomentar la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics. Ha dit que les actituds reticents a la diversitat lingüística són actualment fortament presents entre la població de les terres de llengua castellana i en les institucions sociopolítiques d’àmbit espanyol en general. “El fet que l’únic estadi europeu on el Barça hi ha hagut seriosos problemes per a emetre missatges en català a la megafonia ha estat el del Reial Madrid, i això n’és un exemple prou representatiu”, ha conclòs.
En nom de la Plataforma per la Llengua, Roger Torrents ha parlat del compliment de la Carta en els àmbits econòmic, social, de mitjans de comunicació i d’activitats culturals. Ha començat parlant de l’anomalia espanyola: “Totes les altres llengües europees de la magnitud del català són llengües oficials d’estat”. Com a indicador de la poca sensibilitat multilingüe de l’Estat Espanyol, ha remarcat que 198 disposicions imposen el castellà a l’etiquetatge (i algunes limiten l’etiquetatge en català) i de la presència quasi nul·la del fet multilingüe a les televisions d’àmbit estatal. També ha denunciat alguns incompliments de la Carta per part de l’administració, com ara el fet que els usuaris catalanoparlants de serveis socials com ara hospitals (especialment en els serveis d’urgència) i residències sovint no poden ser atesos en la seva llengua.
Miquel Strubell, en nom de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de l’Observatori de la Llengua Catalana, ha agraït als membres del Comitè el fet que hagin programat reunions in situ, en aquesta ocasió, a tres dels territoris de llengua catalana. Strubell ha citat les múltiples sentències que avalen que les denominacions “valencià” i “català” es refereixen a una mateixa llengua, reconeixent així l’autoritat del món acadèmic. En la seva intervenció també ha fet referència a la incompleta catalanització dels documents d’hisenda per part de l’Estat –al cap de més de 30 anys d’oficialitat del català-, demostrant que l’ús del català per part de l’administració central és superficial.
Per part del país valencià, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i l’associació El Tempir (Elx) també s’han reunit amb els experts del Comitè presents a València. En aquesta reunió s’ha parlat de l’ensenyament: han denunciat la impossibilitat d’atendre totes les sol·licituds d’ensenyament en valencià, i han avisat que això s’agreujarà amb l’anunciat projecte de nou model educatiu.
Respecte als mitjans de comunicació, s’ha comentat la inexistència de cap diari en català (ni tan sols les edicions catalanes de la Vanguardia i el Periódico de Catalunya, que sí que hi arriben en castellà). De la mateixa manera s’ha denunciat l’eliminació de la recepció de TV3 al País Valencià i la falta de reciprocitat TV3-Canal9.
S’ha fet una declaració en favor de la unitat de la llengua i s’ha demanat que es rectifiqui la pràctica d’anteriors informes del Consell d’Europa on consten el català i el valencià com si fossin llengües diferents.
També s’ha denunciat la falta de compliment del compromís de l’Estat espanyol de garantir els processos judicials en català, cosa inassolible a causa (entre altres raons) de la falta de requisits de capacitació lingüística als funcionaris de justícia.
Representants de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia també s’han desplaçat a València per reunir-se amb els experts. Els han fet constar que les recomanacions del Comitè de Ministres a l'Estat espanyol no s'han complert; que l'article 9 de la Carta segueix sense aplicació efectiva ni es contempla dins dels programes d'actuació del Consejo General del Poder Judicial ni del Ministerio de Justicia, alhora que es dicten reglaments que ignoren la [doble] oficialitat (d'advocats i procuradors, de la carrera judicial); que es retrocedeix progressivament en l'ús del català pels jutjats i tribunals de Catalunya; que hi ha nombroses queixes de ciutadans i que no es garanteix el respecte a l’opció lingüística. També han exposat algunes de les nefastes conseqüències per al futur de la llengua catalana de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El canvi jurisprudencial està essent aprofitat per a la impugnació de recents lleis catalanes en els àmbits del consum, de la immigració i de l’educació, entre d’altres.
Barcelona, 5 de juliol de 2011