Esquerra i el nou Govern: l'Entesa Nacional pel progrés

ERC, com a únic partit parlamentari que propugna des de la direcció d'opció sobiranista (a CDC n'hi molts, de sobiranistes, però a la base, no pas a la direcció, i en tot cas és un discurs que el partit no assumeix), ha de calcular la seva estratègia de cada moment en com fer avançant socialment el missatge sobiranista. Sempre serà un càlcul incòmode, i les decisions sempre crearan tensions internes (i fins i tot externes!). I m'imagino, sense haver parlat amb ningú d'Esquerra, que consideren que poden fer més des del Govern que des de l'oposició. Aspiren, això els ho he sentit dir, de convertir-se amb el temps en el referent a la política catalana, tornant a la seva posició dels anys 30, i desplaçant-ne el partit socialista. És obvi que no ho podien ser el referent de l'esquerra els anys 30 a través d'aliances amb la Lliga, i ara podríem dir el mateix pel que fa a la seva relació amb CiU.

Però mentre no aconsegueixi desplaçar-ne els socialistes (potser són il·lusos de creure que ho arribaran a aconseguir...) s'han de conformar d'anar de número dos. La frustració que reflecteixen comentaris com ara "com és possible que facin un socialista, X, president de la Generalitat?" (de 2003, i també de 2006) s'esvairà quan es pugui dir "com és possible que facin Govern amb el suport dels socialistes?". No ho dirà ningú, en el camp catalanista.

Notícia del nou Govern: Vilaweb, 7 de novembre de 2006