(1) La història es repeteix (fins quan?)
www.e-noticies.com ha penjat una reproducció d'un cartell editat els anys 30, suposo que mentre es debatia l'Estatut de Núria a les Corts espanyoles. Les coses no han canviat, per vergonya aliena.... Aquí hi ha el text:
¡ESPAÑOL!
¡Guerra al Estatuto catalán!
En tanto que el intelectual, el obrero y el profesional castellanos, no podrán ejercer cargos en Cataluña, los catalanes podrán hacerlo en toda España.
¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!
Mientras las contribuciones e impuestos, graven hasta el límite a los demás españoles, los catalanes, sonreirán magníficos, ante nuestra muerte económica.
¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!
¡COMERCIANTES! ¡PUEBLO!
Hasta no saber a qué ateneros, no compreis productos catalanes.
Mientras para Cataluña salieron millones y millones de pesetas y para esa Región, se dictaron leyes proteccionistas, Castilla sucumbía, por falta de toda protección y auxilio.
En este comercio, no admitimos visita de viajantes catalanes o que representen casas catalanas, interin no sepamos el resultado de la discusión del ESTATUTO.
(2) La campanya anticatalana d'ara.
Deixeu-me recomanar-vos l'article del meu germà a l'Avui d'avui: Igualtat? Quina igualtat?.
Boníssim, per desgàcia.
Us n'ofereixo dos tastets:
"El Sr. Ángel Acebes proclama tothora que l'Estatut, fins i tot retallat, és un "atemptat a la igualtat de tots". Aquesta asseveració semblaria pressuposar que ara sí hi ha igualtat entre catalans i espanyols. Això és una rotunda fal·làcia."
[...]
"Tots aquests fenòmens demostren que, al contrari dels espanyols, els catalans som ciutadans jurídicament coixos, culturalment privats, políticament impotents i emotivament confosos. Harry Bloom, el famós crític americà, acaba de dir que si fos català, voldria ser independent d'Espanya [llegiu-ne la notícia]. És un home lúcid. No cal dir que molts catalans estan deprimits amb l'actual situació. Però per canviar les coses, cal bellugar-se. Crec que la manifestació del 18 de febrer, pel dret a decidir, és una bona ocasió per fer-ho. Cal anar-hi per dir que som una nació. Mentre els espanyols puguin decidir-ho, i els catalans no, ningú no podrà afirmar que hi ha igualtat."
Més lúcid que aquest article, impossible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada