Nou Estatut
Aquí hi ha enllaços a alguns articles i informacions de diari sobre la tramitació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, amb el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, i l'informe encarregat pel PSOE.
1. Avui
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89295.htm
El PSOE esmenarà la columna vertebral de l'Estatut català
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89342.htm
El PP troba que arriba massa tard l'anunci de retallades del PSOE
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89315.htm
L'informe del PSOE Arguments contra l'Estatut. Tocant el moll de l'os
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89343.htm
Els partits catalans accepten negociar, però valoren amb diferències l'actitud del PSOE
2. El Periodico de Catalunya
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252212&idseccio_PK=8&h
Zapatero arrossega el PSOE a donar suport "unànime" a l'Estatut retocat
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252211&idseccio_PK=8&h=051025
Bisturí en lloc de destral. Els experts del PSOE detecten punts "inconstitucionals", "deficiències" i "errors" en l'Estatut, però plantegen retocar-ne nou apartats, no canviar-lo de dalt a baix
3. La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/web/20051024/51196028857.html
El PSOE presentará un paquete de enmiendas a una decena de aspectos del Estatut
http://www.lavanguardia.es/web/20051025/51196065579.html
El PSOE niega que el Estatut sea una reforma constitucional
http://www.gencat.net/nouestatut/docs/proposta.pdf
Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
http://www.psoe.es/media/media/000000032500/000000032822.pdf
Dictamen de los expertos sobre la reforma del Estatuto de Cataluña (pdf)
Bona lectura ... i a defensar l'Estatut aprovat amb el 89% (vuitanta-nou per cent!) dels vots del parlament de Catalunya!
10/14/2005
L'homenatge a Pere Esteve (14 d'octubre de 2005)
------------------------------------------------
La meva aportació:
Molts catalans ens sentíem orfes de liderat i de rumb, l’estiu de 2002, quan vaig dinar amb en Pere a Brussel·les, al Parlament europeu. Era evident que en preparava una de grossa. “S’ha de fer alguna cosa”, vàrem dir i pensar.
La política catalana era ensopida; el dèficit fiscal, malgrat tot, encara creixia; els estralls del nacionalisme espanyol (l’únic excloent!) eren evidents; l'acció de govern semblava haver abandonat el projecte de (re)construcció nacional.
Al cap de poc, deixava el partit amb qui s’havia sentit tan a gust, però en la seva opinió s’havia desviat massa del seu projecte inicial, a canvi de no res.
A mi em va cridar l’atenció el fet que es llencés al buit, sense que l’esperés cap bufet, cap consell d’administració. No. Es va posar a la cua dels aturats, on una jove funcionària es va quedar astorada en veure’l: “Què hi fa vostè, aquí?”
El setembre vàrem parlar d’un projecte nou. Asseguts en una terrassa al passeig de Gràcia, se li acostava gent anònima: “Endavant! Molt ben fet! Estem amb tu!”. Quina sintonia entre un polític (en excedència temporal) amb tanta gent del carrer. El seu gest de coherència va despertar admiració fins i tot entre els que no compartien les seves profundes conviccions nacionalistes.
“S’ha de fer alguna cosa”. Estic orgullós d’haver viscut amb ell i amb centenars de catalans i catalanes l’aventura de Catalunya 2003, contribuint a despertar –a sacsejar!- el nostre poble i els seus estaments polítics només un any més tard. S’ha despertat, i hem començat novament a somiar en una nació més lliure (o simplement, lliure), més pròsper... més nació!
Com deia en Pere: “la política és l’art de fer possible allò que el poble necessita”. I el que necessita ara és el nou Estatut, defensat pel conjunt de la societat.
Senyores i senyors, a en Pere vull dedicar el nus a la gola, les llàgrimes d’emoció, que vaig sentir quan l’Estatut es va aprovar amb el suport de 120 diputats. Sense pensar mai que serà fàcil, l’únic camí possible, -el camí de la llibertat i de la dignitat- ens l’ha indicat en Pere Esteve.
Moltes gràcies!
Reportatge de l'acte a la premsa:
Avui (14/10/2005): http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/14/82406.htm (html)
El Periódico (14/10/2005):
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=249514
El País (14/10/2005):
http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20051014elpcat_10/Tes/
------------------------------------------------
La meva aportació:
Molts catalans ens sentíem orfes de liderat i de rumb, l’estiu de 2002, quan vaig dinar amb en Pere a Brussel·les, al Parlament europeu. Era evident que en preparava una de grossa. “S’ha de fer alguna cosa”, vàrem dir i pensar.
La política catalana era ensopida; el dèficit fiscal, malgrat tot, encara creixia; els estralls del nacionalisme espanyol (l’únic excloent!) eren evidents; l'acció de govern semblava haver abandonat el projecte de (re)construcció nacional.
Al cap de poc, deixava el partit amb qui s’havia sentit tan a gust, però en la seva opinió s’havia desviat massa del seu projecte inicial, a canvi de no res.
A mi em va cridar l’atenció el fet que es llencés al buit, sense que l’esperés cap bufet, cap consell d’administració. No. Es va posar a la cua dels aturats, on una jove funcionària es va quedar astorada en veure’l: “Què hi fa vostè, aquí?”
El setembre vàrem parlar d’un projecte nou. Asseguts en una terrassa al passeig de Gràcia, se li acostava gent anònima: “Endavant! Molt ben fet! Estem amb tu!”. Quina sintonia entre un polític (en excedència temporal) amb tanta gent del carrer. El seu gest de coherència va despertar admiració fins i tot entre els que no compartien les seves profundes conviccions nacionalistes.
“S’ha de fer alguna cosa”. Estic orgullós d’haver viscut amb ell i amb centenars de catalans i catalanes l’aventura de Catalunya 2003, contribuint a despertar –a sacsejar!- el nostre poble i els seus estaments polítics només un any més tard. S’ha despertat, i hem començat novament a somiar en una nació més lliure (o simplement, lliure), més pròsper... més nació!
Com deia en Pere: “la política és l’art de fer possible allò que el poble necessita”. I el que necessita ara és el nou Estatut, defensat pel conjunt de la societat.
Senyores i senyors, a en Pere vull dedicar el nus a la gola, les llàgrimes d’emoció, que vaig sentir quan l’Estatut es va aprovar amb el suport de 120 diputats. Sense pensar mai que serà fàcil, l’únic camí possible, -el camí de la llibertat i de la dignitat- ens l’ha indicat en Pere Esteve.
Moltes gràcies!
Reportatge de l'acte a la premsa:
Avui (14/10/2005): http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/14/82406.htm (html)
El Periódico (14/10/2005):
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=249514
El País (14/10/2005):
http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20051014elpcat_10/Tes/
9/19/2005
Tinc dret a ser informat en català?
Carta enviada a un diari barceloní, 19 de setembre de 2005
S'havia proposat a la ponència redactora del nou Estatut que el text recollís un dret que, al meu parer, enllaça directament amb la condició d'oficialitat de la llengua catalana. Es tracta del dret de ser informat en català pel que fa als productes comercials i serveis. No he pogut trobar aquest dret en el text actual que se sotmetrà al ple del Parlament d'aquí a pocs dies.
Deixant de banda que resulta ofensiu i humiliant per a molts consumidors catalans que a les nostres botigues hi hagi un nombre, potser creixent, de productes etiquetats de forma bilingüe en portuguès, és de tota evidència que la presència obligatòria del català en tot producte etiquetat que es posi a la venda a Catalunya suposaria una eina de divulgació de la nostra llengua de la màxima transcendència.
Fixeu-vos que em refereixo a "tots" els productes, i no només als productes fabricats a casa nostra: només faltaria que els nostres industrials es trobessin amb unes obligacions que els seus competidors no tinguessin!
En uns moments en què, per primer cop en trenta anys, puja espectacularment a Catalunya el nombre de persones que no saben parlar la nostra llengua (a causa de la immigració) semblen evidents els avantatges que tindria fer figurar aquest dret a l'Estatut.
M'agradaria, per altra banda, que el bufet del sr. Roca Junyent aclarís públicament si ha estat actuant com a "lobby" davant dels partits polítics, per encàrrec d'algun sector industrial, per provar d'impedir que prosperi la inclusió d'aquest dret en el text estatutari; i si és així, quins arguments ha fet servir per convèncier (bona part d)els partits catalans.
Miquel Strubell i Trueta
Carta enviada a un diari barceloní, 19 de setembre de 2005
S'havia proposat a la ponència redactora del nou Estatut que el text recollís un dret que, al meu parer, enllaça directament amb la condició d'oficialitat de la llengua catalana. Es tracta del dret de ser informat en català pel que fa als productes comercials i serveis. No he pogut trobar aquest dret en el text actual que se sotmetrà al ple del Parlament d'aquí a pocs dies.
Deixant de banda que resulta ofensiu i humiliant per a molts consumidors catalans que a les nostres botigues hi hagi un nombre, potser creixent, de productes etiquetats de forma bilingüe en portuguès, és de tota evidència que la presència obligatòria del català en tot producte etiquetat que es posi a la venda a Catalunya suposaria una eina de divulgació de la nostra llengua de la màxima transcendència.
Fixeu-vos que em refereixo a "tots" els productes, i no només als productes fabricats a casa nostra: només faltaria que els nostres industrials es trobessin amb unes obligacions que els seus competidors no tinguessin!
En uns moments en què, per primer cop en trenta anys, puja espectacularment a Catalunya el nombre de persones que no saben parlar la nostra llengua (a causa de la immigració) semblen evidents els avantatges que tindria fer figurar aquest dret a l'Estatut.
M'agradaria, per altra banda, que el bufet del sr. Roca Junyent aclarís públicament si ha estat actuant com a "lobby" davant dels partits polítics, per encàrrec d'algun sector industrial, per provar d'impedir que prosperi la inclusió d'aquest dret en el text estatutari; i si és així, quins arguments ha fet servir per convèncier (bona part d)els partits catalans.
Miquel Strubell i Trueta
Davant la Llei de retorn dels Documents catalans retinguts a Salamanca
He rebut per correu electrònic aquest "Comunicat públic de la Comissió de la Dignitat" i crec que paga la pena divulgar-lo!
Clica aquí
si cal per accedir al text sencer
9/15/2005
DAQUI A CINQÜENTA ANOS...
Gràcies a una amiga catalana-brasilera, la Núria Pons, he pogut llegir aquest divertit article del diari O Globo, justament del 11/09/2005, en què l'autor, Paulo Coelho, entre altres cosdes, prediu això:
"Haverá mais línguas e uma língua franca: quem visitar a Espanha daqui a 50 anos, verá que na Catalunha só se falará catalão e no País Basco tudo estará escrito em euskera. Isso vale para todos os países: as línguas regionais proliferarão como uma maneira de se manter a identidade cultural das tribos. Mas haverá um idioma que permitirá que as tribos se comuniquem entre si — e porque estava junto do nascimento da internet, a língua franca será o inglês, mesmo que em 2055 o chinês seja majoritário."
I acaba explicant que "Estou com 58 anos, e não me vejo chegando até os 108. Entretanto, se algum jovem achar interessante, por favor, recorte esta coluna, e confira: não estarei aqui para receber as vaias ou os aplausos."!
Bé, m'ha fet gràcia i per això el reprodueixo. Si vols llegir l'article sencer, el trobaràs a http://arquivoglobo.globo.com/pesquisa/texto_gratis.asp?codigo=2354783.
Ah! I per si vols escriure-li, ens ofereix aquesta adreça de correu: E-mail: paulo@paulocoelho.com.br.
Salut!
Gràcies a una amiga catalana-brasilera, la Núria Pons, he pogut llegir aquest divertit article del diari O Globo, justament del 11/09/2005, en què l'autor, Paulo Coelho, entre altres cosdes, prediu això:
"Haverá mais línguas e uma língua franca: quem visitar a Espanha daqui a 50 anos, verá que na Catalunha só se falará catalão e no País Basco tudo estará escrito em euskera. Isso vale para todos os países: as línguas regionais proliferarão como uma maneira de se manter a identidade cultural das tribos. Mas haverá um idioma que permitirá que as tribos se comuniquem entre si — e porque estava junto do nascimento da internet, a língua franca será o inglês, mesmo que em 2055 o chinês seja majoritário."
I acaba explicant que "Estou com 58 anos, e não me vejo chegando até os 108. Entretanto, se algum jovem achar interessante, por favor, recorte esta coluna, e confira: não estarei aqui para receber as vaias ou os aplausos."!
Bé, m'ha fet gràcia i per això el reprodueixo. Si vols llegir l'article sencer, el trobaràs a http://arquivoglobo.globo.com/pesquisa/texto_gratis.asp?codigo=2354783.
Ah! I per si vols escriure-li, ens ofereix aquesta adreça de correu: E-mail: paulo@paulocoelho.com.br.
Salut!
9/14/2005
En podem fiar, dels serveis públics?
He tingut dos disgustos en dos mesos.
El primer, amb IBERIA. Cito d'una carta que vaig enviar al seu director general:
Us escric per deixar constància de la indignació del grup de passatgers del vol IB6835 que el dia 4 de juliol va sortir de l’aeroport de Barcelona amb retard, amb destinació a Santiago de Xile, via Madrid. Al mateix avió, que a tot arreu s’anuncià que tenia l’esmentada destinació, hi viatjaven també passatgers que pretenien viatjar a altres ciutats de Sudamèrica.
En ser un vol anunciat com el vol de Santiago de Xile, i en tenir a més las targetes d’embarcament per a la segona part del viatge –amb la mateixa numeració de vol- a cap de nosaltres ens va passar pel cap que el segon avió no ens hagués forçosament d’esperar. A més, durant l’espera, varen sortir diversos vols d’Ibèria cap a Madrid, on segurament no hauria costat gaire de fer-hi pujar el nostre grup.
Per gran astorament nostre, en arribar a Madrid-Barajas, el personal de terra d’Ibèria ens varen informar que el segon vol havia sortit (cosa que després vàrem saber que no era certa). Si ho arribem a saber a temps, molts hauríem preferit no sortir de Barcelona fins l’endemà.
El fet d’haver de perdre 24 hores senceres abans de poder continuar el viatge ens va perjudicar a la meva dona, Maria Carme Prats, i a mi, atès que l’estada era prevista que seria curta i de fet vam arribar a Santiago el dia 6 i ja tornàvem el dia 13.
No em consta que Iberia hagi fet arribar ni a l’Institut Ramon Llull, que organitzava el trasllat d’una quinzena de persones aquell dia, i força més en dies contigus, ni als passatgers afectats, les seves disculpes ni cap compensació.
No em consta tampoc que hagin amonestat el pilot que va deixar en terra, targeta d’embarcament en mà, una vintena de passatgers d’aquest vol –insisteixo, el vol amb el mateix codi, i anunciat com a vol de Santiago ja des de Barcelona-, que en haver començat el viatge abans que els altres, tenien més dret i tot que ningú a arribar a Santiago puntualment. No costa gaire calcular la mitjana d’impuntualitat del passatge previst per al vol: el retard per al nostre grup no va ser d’una hora o dues, sinó de vint-i-quatre.
Haig de deixar constància del fet d'haver rebut després una carta de disculpa oferint-me una certa compensació, i per tant, considero aquest cas tancat .. frora del tema de com anuncien els vols a Barcelona!
El segon, amb VODAFONE.
Tal com vaig explicar per telèfon al servei 123 fa tres dies, acabo de rebre la facturació del mes d'agost on apareixen tres trucades que jo no he fet, i menys des de Rússia, un país que ja vaig visitar l'any passat, que sembla que no té servei Vodafone, i les trucades des del qual han estat les més cares que he pagat mai. Per tant, des de Rússia vaig decidir NO FER CAP TRUCADA.
Em trobo amb TRES TRUCADES, suposadament fetes des del meu mòbil. Són aquestes:
30 ago 17:27 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 6:30 No Preferent 29,90
30 ago 18:31 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 51:00 No Preferent 230,00
30 ago 19:22 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 7:30 No Preferent 34,50
Insisteixo: aquestes trucades no les he fetes. Tampoc no faig servir MAI la connexió a internet, després del disgust de la primera factura quan vaig comprar el mòbil actual (en CAP moment, per cert, no se'm va comunicar que el cost de connectar-m'hi uns minuts seria més car que la tarifa plana de l'ADSL del meu PC durant tot un mes).
Per tant, no tinc cap inconvenient a pagar l'import de la factura del mes d'agost, sempre que se'n restin aquestes trucades que jo no he fet: és a dir, Euros 59,40.
En no haver rebut resposta a la meva reclamació dins del termini de 48 hores que em va dir la persona que em va atendre, la torno a fer per escrit.
Us han passat coses semblants?
Per cert: no sóc l'únic que ha tingut problemes amb el mateix número 0034607100300. http://www.gsmspain.com/foros/showthread.php?s=&postid=1200388
Haig de deixar constància del fet que Vodafone més tard, i després d'una sèrie de comprovacions, va rectificar la factura i, a instàncies meva, em va reconfigurar el mòbil perquè no pugui ni enviar ni rebre aquesta mena de comubnicacions.
He tingut dos disgustos en dos mesos.
El primer, amb IBERIA. Cito d'una carta que vaig enviar al seu director general:
Us escric per deixar constància de la indignació del grup de passatgers del vol IB6835 que el dia 4 de juliol va sortir de l’aeroport de Barcelona amb retard, amb destinació a Santiago de Xile, via Madrid. Al mateix avió, que a tot arreu s’anuncià que tenia l’esmentada destinació, hi viatjaven també passatgers que pretenien viatjar a altres ciutats de Sudamèrica.
En ser un vol anunciat com el vol de Santiago de Xile, i en tenir a més las targetes d’embarcament per a la segona part del viatge –amb la mateixa numeració de vol- a cap de nosaltres ens va passar pel cap que el segon avió no ens hagués forçosament d’esperar. A més, durant l’espera, varen sortir diversos vols d’Ibèria cap a Madrid, on segurament no hauria costat gaire de fer-hi pujar el nostre grup.
Per gran astorament nostre, en arribar a Madrid-Barajas, el personal de terra d’Ibèria ens varen informar que el segon vol havia sortit (cosa que després vàrem saber que no era certa). Si ho arribem a saber a temps, molts hauríem preferit no sortir de Barcelona fins l’endemà.
El fet d’haver de perdre 24 hores senceres abans de poder continuar el viatge ens va perjudicar a la meva dona, Maria Carme Prats, i a mi, atès que l’estada era prevista que seria curta i de fet vam arribar a Santiago el dia 6 i ja tornàvem el dia 13.
No em consta que Iberia hagi fet arribar ni a l’Institut Ramon Llull, que organitzava el trasllat d’una quinzena de persones aquell dia, i força més en dies contigus, ni als passatgers afectats, les seves disculpes ni cap compensació.
No em consta tampoc que hagin amonestat el pilot que va deixar en terra, targeta d’embarcament en mà, una vintena de passatgers d’aquest vol –insisteixo, el vol amb el mateix codi, i anunciat com a vol de Santiago ja des de Barcelona-, que en haver començat el viatge abans que els altres, tenien més dret i tot que ningú a arribar a Santiago puntualment. No costa gaire calcular la mitjana d’impuntualitat del passatge previst per al vol: el retard per al nostre grup no va ser d’una hora o dues, sinó de vint-i-quatre.
Haig de deixar constància del fet d'haver rebut després una carta de disculpa oferint-me una certa compensació, i per tant, considero aquest cas tancat .. frora del tema de com anuncien els vols a Barcelona!
El segon, amb VODAFONE.
Tal com vaig explicar per telèfon al servei 123 fa tres dies, acabo de rebre la facturació del mes d'agost on apareixen tres trucades que jo no he fet, i menys des de Rússia, un país que ja vaig visitar l'any passat, que sembla que no té servei Vodafone, i les trucades des del qual han estat les més cares que he pagat mai. Per tant, des de Rússia vaig decidir NO FER CAP TRUCADA.
Em trobo amb TRES TRUCADES, suposadament fetes des del meu mòbil. Són aquestes:
30 ago 17:27 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 6:30 No Preferent 29,90
30 ago 18:31 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 51:00 No Preferent 230,00
30 ago 19:22 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 7:30 No Preferent 34,50
Insisteixo: aquestes trucades no les he fetes. Tampoc no faig servir MAI la connexió a internet, després del disgust de la primera factura quan vaig comprar el mòbil actual (en CAP moment, per cert, no se'm va comunicar que el cost de connectar-m'hi uns minuts seria més car que la tarifa plana de l'ADSL del meu PC durant tot un mes).
Per tant, no tinc cap inconvenient a pagar l'import de la factura del mes d'agost, sempre que se'n restin aquestes trucades que jo no he fet: és a dir, Euros 59,40.
En no haver rebut resposta a la meva reclamació dins del termini de 48 hores que em va dir la persona que em va atendre, la torno a fer per escrit.
Us han passat coses semblants?
Per cert: no sóc l'únic que ha tingut problemes amb el mateix número 0034607100300. http://www.gsmspain.com/foros/showthread.php?s=&postid=1200388
Haig de deixar constància del fet que Vodafone més tard, i després d'una sèrie de comprovacions, va rectificar la factura i, a instàncies meva, em va reconfigurar el mòbil perquè no pugui ni enviar ni rebre aquesta mena de comubnicacions.
7/20/2005
"Inspirats pels cavallers de l'Orde de Sant Joan de Malta", M. Strubell
Reprodueixo un article meu, enviat a un diari, que no fou, però, publicat.
Clica aquí si cal, per llegir el text sencer
Clica aquí
si cal, per llegir el text sencer 3/11/2005
The Treaty of Genoa (1705)
In 2005 Catalans commemorate the Treaty of Genoa, between England and Catalonia. Had it been honoured by England, the fate of Catalonia would have been very different...
I quote from a text by Josep Vergés, secretary of the Societat Catalana d'Economia. He writes for the Diari de Girona and is "Last in the Queue" for SpainMedia.com: http://www.spainmedia.com/index.php?p=114
The absolutist Louis XIV warred with all his neighbours to increase French dominion. He invaded Catalonia too, in 1697. Prince George, a general with Charles II of Spain, defended Catalonia so bravely that he won the love of Catalans: "Nobody in Catalonia is so well loved by Catalans as the prince. What they would not do for him, they would not do for the king either." He was received in Madrid as a hero and made a grandee with the Golden Fleece and orders by the king that he be treated as a prince of royal blood. He came back to Catalonia as viceroy, as the Catalans wanted. The English ambassador Alexander Stanhope wrote to London: "The prince of Hessen is the idol of the Catalans." Prince George was so well integrated he participated in the third meeting of the Academy of the Doubters at their seat in Dalmases Palace in 1700, from where the leaders of the 1705 revolt against Franco-Spanish absolutism arose.
The Treaty of Genoa of 20th June 1705 between England and Catalonia committed the English to lift "the very heavy yoke of the French" by force from the "most noble Catalan nation" and "facilitate freedom to Catalans." It was a permanent commitment of "guarantee and protection by the Kingdom of England so that they will not suffer the least disturbance or harm to their persons, property, laws, privileges or customs." England broke the alliance in the Treaty of Utrecht of 11th April 1713 and during 17 months Catalonia resisted alone the invasion by Franco-Spanish troops.
During the War of Spanish Succession Prince George landed at Cadiz saying: "I promised to free Madrid through Catalonia but now I promise to free Catalonia through Madrid." The landing failed but Archduke Charles III named him supreme commander of the Kingdom of Aragon and with this title he led a force of 3,500 men, including more than 300 Catalans and an Anglo-Dutch fleet, to free Gibraltar in 1704.
After this success, Prince George convinced the allies to liberate Barcelona because Catalans would give them support. He landed with Lord Peterborough in 1705 and decided first to attack Montjuic. There he died on the 14th September. Spanish viceroy Velasco had sent 400 grenadiers on horse to succour the French commander Marquis de Risbourg. Opening the gates of the castle to let them in he had them cry out "Long live Charles III." Prince George, believing the French and Spaniards had surrendered, followed and in their midst was mortally wounded. Lord Peterborough finished the conquest and three days later the Franco-Spaniards surrender Barcelona. Prince George is buried in Josepets in Gracia, because Catalans considered him a national hero.
2/22/2005
El referèndum
Cal subratllar, al marge de consideracions sobre el grau de participació, el fet que a Catalunya, a Navarra i, encara més, al País Basc, el vot pel "NO" ha estat el doble o més del vot a la resta de de l'Estat espanyol... i això que el "SÍ" el demanaven tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió.
Crec que és un èxit de la societat civil, si més no a Catalunya: ha aconseguit un gran impacte, malgrat no tenir ni mitjans econòmics ni un accés equitatiu als mitjans de comunicació.
Així, l'acte a l'Auditori de Barcelona, convocat en favor del "NO" per una sèrie d'entitats cíviques catalanes capitanejades per Òmnium Cultural va ser tot un èxit amb vora 2000 assistents entusiastes.
Per cert: per als lectors del País i El Periódico de Catalunya, que no vàreu poder llegir ni una sola ratlla sobre auqest acte, el més multitudinari de la campanya a Catalunya, podeu informar-vos-en, encara que sigui amb retard, clicant aquí.
Tal con deia en Jordi Porta a l'acte:
"I encara ens diuen que per ser europeistes hem de dir que si.
"Nosaltres diem que no justament perquè som europeistes. No és l’Europa que havien somniat els fundadors fa cinquanta anys ni la que volem nosaltres avui. Perquè un cop superada la Unió moguda únicament pels interessos econòmics compartits era d’esperar una Unió política que fos (a) més estimulant de la participació democràtica, i no ho és; (b) més ambiciosa en la solidaritat social, i no ho és; (c) més respectuosa de la seva diversitat cultural i nacional interna i no ho és; i (d) més permeable i flexible a les noves exigències de cada moment i no ho és.
"Per tot això, volem que Catalunya, país europeu, digui NO a aquest Tractat Constitucional."
Cal subratllar, al marge de consideracions sobre el grau de participació, el fet que a Catalunya, a Navarra i, encara més, al País Basc, el vot pel "NO" ha estat el doble o més del vot a la resta de de l'Estat espanyol... i això que el "SÍ" el demanaven tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió.
Crec que és un èxit de la societat civil, si més no a Catalunya: ha aconseguit un gran impacte, malgrat no tenir ni mitjans econòmics ni un accés equitatiu als mitjans de comunicació.
Així, l'acte a l'Auditori de Barcelona, convocat en favor del "NO" per una sèrie d'entitats cíviques catalanes capitanejades per Òmnium Cultural va ser tot un èxit amb vora 2000 assistents entusiastes.
Per cert: per als lectors del País i El Periódico de Catalunya, que no vàreu poder llegir ni una sola ratlla sobre auqest acte, el més multitudinari de la campanya a Catalunya, podeu informar-vos-en, encara que sigui amb retard, clicant aquí.
Tal con deia en Jordi Porta a l'acte:
"I encara ens diuen que per ser europeistes hem de dir que si.
"Nosaltres diem que no justament perquè som europeistes. No és l’Europa que havien somniat els fundadors fa cinquanta anys ni la que volem nosaltres avui. Perquè un cop superada la Unió moguda únicament pels interessos econòmics compartits era d’esperar una Unió política que fos (a) més estimulant de la participació democràtica, i no ho és; (b) més ambiciosa en la solidaritat social, i no ho és; (c) més respectuosa de la seva diversitat cultural i nacional interna i no ho és; i (d) més permeable i flexible a les noves exigències de cada moment i no ho és.
"Per tot això, volem que Catalunya, país europeu, digui NO a aquest Tractat Constitucional."
2/14/2005
Never send an email message signed "the Phoenix army"!
As explained on the Eurolang news agency website, a 14-year-old Harry Potter fan was taken to the special court for terrorism in Madrid on a ‘terrorism’ charge, for sending emails to companies which do not use Catalan on their product labels.
"At the end of September twenty Spanish policemen descended upon the home of the 14-year-old Catalan boy, who has his own website called "Exèrcit del Fènix" (Phoenix Army) inspired by the Harry Potter children’s books. He had sent three e-mails to some supermarket chains and a milk manufacturer, asking them to re-label their products, and telling them that if they failed to reply before October 1st, he'd bombard them with more messages. The police took his computer and that of his 17 year-old brother.
"Yesterday the boy sat before the Audiencia Nacional (Spanish National High Court) in Madrid, after being investigated last month for signing e-mails as “Phoenix Army”.
"After a four-hour hearing, the prosecution decided by the afternoon that the Spanish National High Court will uphold the accusation of terrorism. Additionally, the Spanish police said that the contents of the two computers confiscated from the boy last month could constitute an offence, because they contain links to websites with images of the burning of Spanish flags and other anti-Spanish state material. It is illegal in Spain to insult the Spanish flag."
You are warned!
As explained on the Eurolang news agency website, a 14-year-old Harry Potter fan was taken to the special court for terrorism in Madrid on a ‘terrorism’ charge, for sending emails to companies which do not use Catalan on their product labels.
"At the end of September twenty Spanish policemen descended upon the home of the 14-year-old Catalan boy, who has his own website called "Exèrcit del Fènix" (Phoenix Army) inspired by the Harry Potter children’s books. He had sent three e-mails to some supermarket chains and a milk manufacturer, asking them to re-label their products, and telling them that if they failed to reply before October 1st, he'd bombard them with more messages. The police took his computer and that of his 17 year-old brother.
"Yesterday the boy sat before the Audiencia Nacional (Spanish National High Court) in Madrid, after being investigated last month for signing e-mails as “Phoenix Army”.
"After a four-hour hearing, the prosecution decided by the afternoon that the Spanish National High Court will uphold the accusation of terrorism. Additionally, the Spanish police said that the contents of the two computers confiscated from the boy last month could constitute an offence, because they contain links to websites with images of the burning of Spanish flags and other anti-Spanish state material. It is illegal in Spain to insult the Spanish flag."
You are warned!
2/04/2005
Més raons pel "NO" en el referèndum
Una altra de potent és la que comenta Anna Grau en la seva columna a l'Avui del 4 de febrer (clica aquí):
Zapatero i Rajoy demanen el sí el 20-F perquè garanteix la unitat d'Espanya
"De tots els arguments que PSOE i PP esgrimiran a favor de la Constitució europea en la campanya electoral que tot just comença, cap de tan impactant i singular com l'afirmació rotunda -i que tant José Luis Rodríguez Zapatero com Mariano Rajoy han fet en seu parlamentària- que aquest tractat constitucional europeu garanteix la defensa de la unitat d'Espanya, especialment en un moment que això torna a ser molt sensible."
Més clar que l'aigua! I encara hi ha algun català que no té decidit el seu vot??!!
Una altra de potent és la que comenta Anna Grau en la seva columna a l'Avui del 4 de febrer (clica aquí):
Zapatero i Rajoy demanen el sí el 20-F perquè garanteix la unitat d'Espanya
"De tots els arguments que PSOE i PP esgrimiran a favor de la Constitució europea en la campanya electoral que tot just comença, cap de tan impactant i singular com l'afirmació rotunda -i que tant José Luis Rodríguez Zapatero com Mariano Rajoy han fet en seu parlamentària- que aquest tractat constitucional europeu garanteix la defensa de la unitat d'Espanya, especialment en un moment que això torna a ser molt sensible."
Més clar que l'aigua! I encara hi ha algun català que no té decidit el seu vot??!!
2/02/2005
No? I per què no?
Per què hi ha tanta gent que votarà que NO en el referèndum sobre el Tractat pel quals s'adopta una Constitució per a Europa, malgrat el bomvardeig mediàtic constant de socialistes i populars?
Les raons, a Catalunya, no s'expliquen ni per cap sentiment antieuropeu (ben al contrari!) ni per cap reacció ultradretana.
L'associació Catalunya 2003 s'ha posicionat clarament a favor del "NO", tal com quedarà clar si cliqueu aquí.
Podeu visitar webs que expliquen bé aquestes raons. Uns diuen "NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA per l'Europa dels drets socials i dels pobles no a l'Europa del capital i la guerra!": http://noconstitucioeuropea.pangea.org/
Una àmplia xarxa d'entitats catalanes (associació catalana de professionals, associació josep narcís roca i ferreras, associació per unes noves bases de manresa, coordinador d'associacions per la llengua, ciemen, gent de la terra, intersindical CSC, òmnium cultural, plataforma per la llengua, xarxa d'entitats cíviques...) també vol anar "Cap a Europa amb el NO": http://www.capaeuropa-ambelno.org/
Després tenim els autodissolts "Euro-convergents pel NO". "No hem tingut mai l'objectiu de qüestionar cap lideratge, sinó defensar allò que crèiem que era el millor per Catalunya i per tant per Convergència.": http://www.diguemno.net/
... i molts més.
Un motiu especial d'escarni és l'impacte nul del gran esforç europeista que va suposar la Convenció Catalana sobre el Futur d'Europa, que va acabar amb 80 propostes que no va poder ni defensar adequadament. El podeu llegir amb format PDF si cliqueu aquí. Salvador Cardús, en un article recent a l'Avui, escriu:
Òmnium Cultural ha fet un manifest detallant "10 PUNTS PER VOTAR “NO”: ELS NOSTRES ARGUMENTS":
Òmnium Cultural anuncia tot un seguit d'actes sobre el referèndum, el calendari dels quals es pot consultar aquí. Però no només som els catalans els qui tenim raons per oposar-nos-hi. El dr. Joaquin Urias, Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, comença el seu article, "Leyendo La Constitución europea" així: "Esta mañana mi madre me ha dicho que me lea la Constitución europea ...". El seu article el podeu trobar a diferents llocs, incloent-hi aquest. Ens comenta que trobarem, per exemple, aquest compromís, a l'article 41: "Els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars.".
Urias comenta:
Avui 31 de gener Hèctor López Bofill signa un excel·lent article, "Les impostures del sí", sobre les raons pel "NO". Per llegir-lo, cliqueu aquí. En cito algunes frases sucoses:
Una altra web excel·lent l'acabo de descobrir: s'adreça principalment a la gent del Bages. Té molts enllaços a articles interessants. Vés-hi, clicant aquí.
Per cert: has llegit el text del nou Tractat? No? Doncs els pots veure, amb format PDF, en la versió catalana-valenciana, si cliques aquí.
Una darrera cosa: sé que per a molts catalans el rebuig el voldran expressar simplement no anant a votar. Jo els demano que recapacitin, i que facin constar la seva veu d'una forma més activa. Seran 10 minutets ... per votar "NO" i demanar, així, una altra Europa!
Per què hi ha tanta gent que votarà que NO en el referèndum sobre el Tractat pel quals s'adopta una Constitució per a Europa, malgrat el bomvardeig mediàtic constant de socialistes i populars?
Les raons, a Catalunya, no s'expliquen ni per cap sentiment antieuropeu (ben al contrari!) ni per cap reacció ultradretana.
L'associació Catalunya 2003 s'ha posicionat clarament a favor del "NO", tal com quedarà clar si cliqueu aquí.
Podeu visitar webs que expliquen bé aquestes raons. Uns diuen "NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA per l'Europa dels drets socials i dels pobles no a l'Europa del capital i la guerra!": http://noconstitucioeuropea.pangea.org/
Una àmplia xarxa d'entitats catalanes (associació catalana de professionals, associació josep narcís roca i ferreras, associació per unes noves bases de manresa, coordinador d'associacions per la llengua, ciemen, gent de la terra, intersindical CSC, òmnium cultural, plataforma per la llengua, xarxa d'entitats cíviques...) també vol anar "Cap a Europa amb el NO": http://www.capaeuropa-ambelno.org/
Després tenim els autodissolts "Euro-convergents pel NO". "No hem tingut mai l'objectiu de qüestionar cap lideratge, sinó defensar allò que crèiem que era el millor per Catalunya i per tant per Convergència.": http://www.diguemno.net/
... i molts més.
Un motiu especial d'escarni és l'impacte nul del gran esforç europeista que va suposar la Convenció Catalana sobre el Futur d'Europa, que va acabar amb 80 propostes que no va poder ni defensar adequadament. El podeu llegir amb format PDF si cliqueu aquí. Salvador Cardús, en un article recent a l'Avui, escriu:
Catalunya va fer la seva aportació específica al debat sobre el projecte de Constitució europea amb l'excel·lent treball dirigit pel professor Ferran Requejo a Convenció catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea, que va impulsar la Generalitat quan era presidida per aquest gran europeista que és Jordi Pujol. Hi havia 80 propostes que no van poder ser lliurades formalment al president Romano Prodi en la visita que va fer amb aquest motiu a Barcelona perquè Madrid ho va impedir. Pitjor per al Tractat, francament. Hauria millorat molt i hauríem pogut votar sí.
Òmnium Cultural ha fet un manifest detallant "10 PUNTS PER VOTAR “NO”: ELS NOSTRES ARGUMENTS":
1 Perquè no reconeix la llengua catalana i, per tant, ens discrimina com a europeus.
2 Perquè no és una constitució sinó un altre tractat intergovernamental d’estats.
3 Perquè som europeistes i no permet que tots els ciutadans ens puguem sentir europeus.
4 Perquè no permet que Catalunya tingui veu pròpia en les institucions europees.
5 Perquè no ens deixa participar en l’elaboració de polítiques comunes.
6 Perquè blinda aquest tractat i reforça el paper dels estats donant-los el dret a veto.
7 Perquè té importants dèficits democràtics, socials i culturals.
8 Perquè volem una europa respectuosa amb els pobles i els ciutadans que la integren.
9 Perquè volem una aturada tècnica que ens permeti fer un pas endavant.
10 Perquè en el futur volem dir “sí” a una veritable constitució europea.
Òmnium Cultural anuncia tot un seguit d'actes sobre el referèndum, el calendari dels quals es pot consultar aquí. Però no només som els catalans els qui tenim raons per oposar-nos-hi. El dr. Joaquin Urias, Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, comença el seu article, "Leyendo La Constitución europea" així: "Esta mañana mi madre me ha dicho que me lea la Constitución europea ...". El seu article el podeu trobar a diferents llocs, incloent-hi aquest. Ens comenta que trobarem, per exemple, aquest compromís, a l'article 41: "Els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars.".
Urias comenta:
"No es una verdadera Constitución sino un texto firmado por países en el que no se alude al pueblo como base del poder y que nos entregan para su obediencia.
[...]
Los derechos fundamentales quedan reducidos a principios orientativos. En este tratado no son normas que imponen un espacio de libertad propia del ciudadano frente al poder, sino principios sin sanción, que éste puede obedecer o no a su antojo."
Avui 31 de gener Hèctor López Bofill signa un excel·lent article, "Les impostures del sí", sobre les raons pel "NO". Per llegir-lo, cliqueu aquí. En cito algunes frases sucoses:
Primera impostura: cal votar sí perquè aquesta Constitució és l'única possible. Bé, si la voluntat democràtica dels ciutadans no té l'oportunitat de posar en qüestió les premisses del Tractat Constitucional reconeguem que el referèndum és del tot superflu i, de passada, eliminem sense escrúpols l'únic mecanisme de participació directa que pugui tenir el poble. [...]
Segona impostura: aquest Tractat és un pas endavant en la construcció comunitària, és una primera fase per arribar a un nivell superior d'integració. Força dubtós. [...]
Tercera impostura: amb aquesta Constitució estem posant les bases de construcció d'una Europa forta que faci de contrapoder als Estats Units i en limiti la seva hegemonia mundial. Radicalment fals. [...]
Quarta i darrera impostura: en el futur es podrà reparar l'absència de reconeixement, de garantia i de participació a la UE de tot allò que no sigui un Estat que tan sagnant (i humiliant) és per al catalanisme polític (absència de canals directes de relació, de mecanismes de reacció contra invasions competencials, de reconeixement lingüístic i cultural i, en un altre sentit, implicació de la UE a l'hora d'avortar qualsevol iniciativa de caire sobiranista en el territori d'un Estat membre).[...]
Una altra web excel·lent l'acabo de descobrir: s'adreça principalment a la gent del Bages. Té molts enllaços a articles interessants. Vés-hi, clicant aquí.
Per cert: has llegit el text del nou Tractat? No? Doncs els pots veure, amb format PDF, en la versió catalana-valenciana, si cliques aquí.
Una darrera cosa: sé que per a molts catalans el rebuig el voldran expressar simplement no anant a votar. Jo els demano que recapacitin, i que facin constar la seva veu d'una forma més activa. Seran 10 minutets ... per votar "NO" i demanar, així, una altra Europa!
1/09/2005
Déu n'hi do el merder que està muntant el PP davant la decisió de retornar als seus legítims propietaris els documents sostrets a arxius de catalans el 1939, un cop fotocopiats perquè algun historiador que pugui creure que la història de la guerra civil es pot estudiar a l'"arxiu" de Salamanca. Ara veig que el PP valencià diu que reclamarà els seus, i el PP mallorquí que reclamarà els documents mallorquins de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Antoni Rovira i Virgili va publicar un article sobre l’Arxiu de la Corona d’Aragó al diari barceloní La Publicitat el dia 28 de juliol de 1932 (any LIV, núm. 18.085, p.1), article reproduït a http://www.scgenealogia.org/articles/aca.htm. "Diverses vegades", escriu Rovira el 1932, " s’ha estat a punt de prendre’ns aquest immens dipòsit i dur-lo a Castella, com una depredació més de les que Catalunya ha hagut de sofrir. A Castella hi ha molts documents històrics nostres, que haurien de tornar-nos."
No poder saber en Rovira i Virgili que, al cap de set anys, expoliarien casa seva els franquistes!
És més: de la mateixa manera que es va perdre la batalla perquè l'Arxiu de la Corona d'Aragó passés a dependre de la Generalitat de Catalunya en l'Estatut de 1932, avui dia continua essent dirigit pel Ministeri de Cultura!! Qui no em cregui, que cliqui aquí: http://www.mcu.es/archivos/jsp/plantillaAncho.jsp?id=65
Antoni Rovira i Virgili va publicar un article sobre l’Arxiu de la Corona d’Aragó al diari barceloní La Publicitat el dia 28 de juliol de 1932 (any LIV, núm. 18.085, p.1), article reproduït a http://www.scgenealogia.org/articles/aca.htm. "Diverses vegades", escriu Rovira el 1932, " s’ha estat a punt de prendre’ns aquest immens dipòsit i dur-lo a Castella, com una depredació més de les que Catalunya ha hagut de sofrir. A Castella hi ha molts documents històrics nostres, que haurien de tornar-nos."
No poder saber en Rovira i Virgili que, al cap de set anys, expoliarien casa seva els franquistes!
És més: de la mateixa manera que es va perdre la batalla perquè l'Arxiu de la Corona d'Aragó passés a dependre de la Generalitat de Catalunya en l'Estatut de 1932, avui dia continua essent dirigit pel Ministeri de Cultura!! Qui no em cregui, que cliqui aquí: http://www.mcu.es/archivos/jsp/plantillaAncho.jsp?id=65