11/21/2016

"Cerdos separatistas"


En els darrers vuit mesos he trobat 13 piulades, algunes amb molts RT, amb aquest clar contingut xenòfob anticatalà, és a dir, catalanofòb. No em consta que el fiscal n'hagi perseguit cap (ni amb cap altre text semblant, com el més freqüent "catalufo de mierda"). He començat el recull amb la presidenta de Vox a Cuenca, Inma Sequí, que va ser víctima d'una brutal agressió (del tot rebutjable, com totes les agressions) el maig de l'any passat, però que després ha atacat verbalment no només els separatistes catalans, sinó els musulmans. Fins ara, impunitat total (i amb ganes que algú em rectifiqui aquesta afirmació).

                             CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST

11/19/2016

Companys assassí?

Periòdicament torna a córrer una reproducció molt defectuosa d’un ofici suposadament adreçat pel conseller de Justícia de la Generalitat, el dia 10 de desembre de 1938, al president de Catalunya, Lluís Companys, en què li lliura un ofici amb, suposadament, una certificació del Secretari del Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya respecte de la sentència de mort dictada contra tretze ciutadans pel “delicte de derrotisme, espionatge i altra traïció”.

**** CLICA A "Més informació" A SOTA PER VEURE TOT EL POST *****


Imatge: https://www.dolcacatalunya.com/wp-content/uploads/2015/10/companys3-255x300.jpg

Tot sovint* aquesta imatge es fa servir com a “prova” de l’afirmació que el M. Hble. President de Catalunya, Sr. Lluís Companys, va assassinar nou mil persones [sic]. La criminalització - la dimonització- del nostre president màrtir que en van fer els rebels (posteriorment convertits en el règim franquista) sembla encara tenir molts adeptes (com si no tinguessin res millor a fer).
Fins i tot donant per bo que l’original no ha estat manipulat, em sembla oportú fer les següents consideracions:
  •         a. El Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya no era un òrgan de la Generalitat ni el president de Catalunya hi teniu directament a veure. Els seus cinc components eren nomenats pel Ministre de Justícia (2), pel Ministre de Governació (1) i pel Ministre de Defensa (2).
  •            b. L’ofici no és la sent`pencia de mort com afirmen multitud de fonts mal informades.
  •       c. L'ofici no el signa el M. Hble. President de Catalunya, Sr. Lluís Companys, sinó el Conseller de Justícia.
  •         d. L'ofici té un gargot a la part superior esquerra que alguns afirmen que és la signatura del Presidnt donant el vistiplau a l'execusiuó de la sentència. Però un vistiplau no aniria a un ofici, sinó a la mateixa sentència, que no consta que existeix avui.
  •      e. L’ofici no demostra ni que el M. Hble. President de Catalunya, Sr. Lluís Companys tingués la potestat d’ordenar la realització de sentències de mort, que no la tenia; ni que les persones esmentades (Josep Arderius, Tomàs Ferrer i Serra, Josep Ciscau Perelló, Salvador Gili i Sardà, Josepa Sitjà i Teixidor, Lluís Ortiz i Estrada, Joan Bonet i Romeu, Ignasi Trias Peix, Carmen Taxonera Riera, Just Urarte Duran, Josepa Vergara i Espinosa, i Mercè Vergara i Espinosa) fossin efectivament executades. De fet no ho van ser, a pesar que algunes fonts posen aquest document com a exemple (vegeu a sota)*. 



Aquestes fonts són prou nítides al respecte.

"El Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció havia estat creat pel Govern Negrín per decret de 22 de juny 1937 i el formaven cinc magistrats. Exactament dos mesos més tard es creen dos tribunals nous, un amb jurisdicció a Astúries i Santander, i l’altre a Barcelona. Aquest darrer el formaven tres magistrats de carrera i dos militars lletrats. Així, dos dels magistrats eren nomenats pel Ministre de Justícia a proposta del Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya; un tercer era nomenat pel Ministre de Governació, i, finalment, pel  que fa als dos militars lletrats, eren nomenats pel Ministre de Defensa. Quan el Govern de la República s’instal·là a Barcelona el 31 d’octubre de 1937, la seu central del Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció, que fins aleshores havia estat a València, es trasllada a Barcelona i posà la seu al passeig d’Elisenda de Montcada. Així, s’uní als Tribunals d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya, que es trobaven al Palau de Justícia de Catalunya."

Àngels Casanovas i Romeu (2011). Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 292.



 “El 22 de juny de 1937 es va crear a València el El Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció, conegut com a Central i, a partir de l’agost d’aquell any, passà a Catalunya, començant a funcionar el mes següent.” ... “Els nous tribunals, a Catalunya, escaparen del control de la Generalitat i amb ells tornaren les irregularitats.”

Ricard Camil Torres Fabra (2007), “Les repressions durant la Guerra Civil al Principat i al País Valencià”, a Pelai Pagès (ed.), La Guerra Civil als Països Catalans (1936-1939). València, Universitat de València, p. 228.


"Dichos tribunales [Tribunal Especial de Guardia, Tribunal de Espionaje y Alta Traición de Cataluña] escaparon completamente del control de la Generalitat, que se sintió marginada y menospreciada por el Gobierno de la República". (p. 130).

Pelai Pagès (2007). Cataluña en guerra y en revolución (1936-1939). Ediciones Espuela de Plata.

 "EL SOCORRO BLANCO
Con anterioridad al GMN Socorro Blanco era el nombre de una organización carlista dirigida por Margaritas de la Caridad. Uno de los puntos de apoyo de Socorro Blanco era el estanco ubicado en el número 4 de la calle de la Palla de Barcelona regentado por las hermanas Vergara Espinosa, Carmen, Josefina y Mercedes. Recibían óbolos de variadas procedencias destinados a posibilitar medios, albergues y caminos para ayudar a huir de Catalunya a prófugos y desertores. También socorrían a religiosos ocultos e incluso facilitaban vino de misa y hostias para celebrar clandestinamente. Ahora bien: era un secreto a voces. El presidente Negrín, como el titular de Justicia Manuel de Irujo, sabían de su existencia. Encerraron a García Guijarro, Isabel Priego, Montserrat Segarra, Maria Miret, el fejocista Joan Rof, el escritor Maurici Serrahima y 40 militantes más de UDC. No se ejecutó ninguna de las penas de muerte impuestas el 10 de diciembre de 1938 por el Tribunal de Espionaje y Alta Traición de la Conselleria de Justícia de la Generalitat** a Josefa Arderiu Borrell, Soledad Codina Arderius, Tomàs Ferrer Serra, José Ciscan Perelló, Salvador Gili Sardà, Josefa Sitjà Teixidor, Luis Ortiz Estrada, Joan Bonet Romeu, Ignasi Trias Peix, Carmen *Taxonera Riera, Justo Uriarte Duran, Josefa y Mercedes Vergara Espinosa..."

Ferran Sánchez Agustí (2003). Espías, contrabando, maquis y evasión. La Segunda Guerra Mundial en los Pirineos. Editorial Milenio, Sant Salvador, Lleida. http://docplayer.es/10647751-Espias-contrabando-maquis-y-evasion-la-segunda-guerra-mundial-en-los-pirineos.html


* Per exemple:
** Fixeu-vos en l'error (volgut?) de l'autor!

ADDENDA

1

2




Scathing GRECO Report

GRECO (Group of States against Corruption)
Corruption prevention in respect of members of parliament, judges and prosecutors.
4th Evaluation Round. Compliance Report. Spain
Adopted by GRECO at its 72nd Plenary Meeting (Strasbourg, 27 June-1 July 2016)
Publication: 10 October 2016
Ref.:  GrecoRC4(2016)1
SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST
IF NEED BE; CLICK BELOW TO ACCESS REST OF POST 

11/08/2016

Injustícia

Una persona coneguda exposava un cas d'identificació arbitrària, a més, respecte d'uns fets de dubtosa il·legalitat, que ha acabat amb unes condemnes que descriu com a del tot injustes.

SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POS