10/29/2010

Rècord mundial! Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic.





Segons llegeixo, aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas.

Va in crescendo i el final fa venir calfreds d'emoció. Ja ho veureu!

Paraules de Joan Solà al Parlament de Catalunya


Amb motiu del seu tràgic decés, li dedico, agraït, aquest espai del weblog.



1 de juliol de 2009

"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."

(Aplaudiments forts i perllongats)

discurs sencer (PDF) (pp. 56-59)

"Scheletri nell'armadio"



http://catalognaoggi.blogspot.com/2010/10/scheletri-nellarmadio.html

Es tracta d'"Esquelets a l'armari" sobre TV3 i la Generalitat Valenciana.

(traducció automàtica al català: clica aquí)

"... Al segle XXI, amb les infinites possibilitats d'intercanvi d'informació i la disponibilitat de canals de televisió per satèl lit, la pornografia i el terrorisme durant el viatge en gairebé qualsevol lloc sense control, el Govern valencià està lliurant una guerra contra el canal de ràdio i televisió pública de Catalunya..."

Acte de presentació del Manifest del 12 d'abril

Acte de presentació del Manifest del 12 d'abril
---------------------------------------------------------------------

A Òmnium, el dia 17 de maig de 2010.



Aquest i la resta dels 11 vídeos de l'acte es troben aquí: http://www.youtube.com/user/manifest12abril

10/25/2010

10/17/2010

Lluís Companys, no t'oblidem


Enguany la Comissió de la Dignitat ha posat l'atenció en la figura del president màrtir de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc.

Primer van organitzar un acte a La Baule, el poble de la Bretanya francesa on va ser detingut ara fa 70 anys per la policia alemanya.





Ara, en dos dies, el 15 i el 17 d'octubre, la Comissió va organitzar a l'Església de Sant Agustí de Barcelona al Carrer de l'Hospital (tocant a la Rambla), unes Expèquies cíviques en Honor del President Lluís Companys en el 70è aniversari del seu afusellament. Hi intervingueren l'Orquestra de Càmbra de l'Empordà i la coral Polifònica de Puig-reig, dirigits per Carles Coll.

L'historiador Hilari Reguer va fer un minuciós panegíric del president, abans que s'interpretés la Missa de Rèquiem de Mozart.

I diumenge dia 17, s'ha fet un acte vibrant, organitzat per la Comissió i a la Federació Catalana d'Entitats cotrals i el Moviment Coral Català amb la participació de 25 corals que apleguen a 500 cantaires i el suport de l'Omnium la UGT i els partits CIU, ERC,EUIA, ICV i PSC.

S'ha hissat una enorme senyera al castell de Montjuïc, com va fer Companys el diumenge dia 23 d'agost de 1936 quan va lliurar el castell a la ciutadania. Encara avui ho podem llegir a l'hemeroteca de La Vanguardia, amb fotos al suplement del dia 26. Esperem que el mateix diari tingui el mateix interès ara per donar compte d'aquests emotius actes als seus lectors, molts dels quals (n'estic segur) hi han assistit.

La bandera la va retirar llavors el règim franquista, i per això ara la Comissió la vol restituir de forma permanent, en homenatge a Companys. Esperem que l'ajuntament la col·loqui de forma permanent, en un pal digne, en el mateix lloc -el baluard de Santa Amàlia- on va onejar fins a la seva retirada, malgrat els intents de l'aviació italiana d'eliminar-la.

10/04/2010

Empresaris per l’Estat Propi (CNN)

En la primera part del vídeo, Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens parla del dèficit fiscal i les limitacions del desenvolupament català.

Vídeo (30:32): http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1&lang=Cat

En la segona part, Àlex Sànchez (Responsable de noves tecnologies del Cercle Català de Negocis) ens parla dels avantatges d'un estat propi i el seu full de ruta sobre el futur de Catalunya.

Vídeo (21:43): http://www.zeniting.com/player.php?id=229&app=1&lang=Cat

Una iniciativa excel·lent!

10/01/2010

Recargolades negacions de l'evidència!


Extractes del Racòmetre (PDF) del mes de setembre de 2010, publicat, en la segona part, el dia 28.

He copiat i enganxat de les pàgines 34 i 35. Els comen taris sobren, crec!


“I si durant els propers 4 anys es convoqués un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè personalment què creu que votaria?”

Segurament hi votaria a favor 48,8
Segurament hi votaria en contra 41,4
Encara no ho sap 9,7

“I per què no?” Com s’ha vist en capítols anteriors, només el 3,9% dels catalans majors de 18 anys situen el “treballar per la independència de Catalunya” com una prioritat del proper govern català, i s’incrementa fins el 14,9% els que consideren que com a resposta preferent a la sentència del TC durant la propera legislatura hauria de ser “convocar un referèndum per l’autodeterminació”, però si no es fixa un termini, en abstracte, entorn la meitat dels catalans majors d’edat i amb dret a vot es podrien plantejar votar afirmativament en un futur per la independència de Catalunya.

Empat tècnic davant un escenari teòric. Amb independència del nivell de participació (ja sigui amb un escenari del 65% com del 75% de participació), en ambdós casos els resultats del referèndum podrien donar el triomf a una o altra opció en funció del propi marge d’error de l’enquesta (+3,16%): amb un 64,75% de participació podria guanyar el SÍ a la independència amb un 51,58%, però amb un 75,46% el triomf seria del NO a la independència amb un 52,25% dels vots emesos.

En una pregunta sobre un futurible inconcret, no és tant important la precisió de les dades, doncs en aquest moment no es poden calibrar totes les variables que podrien entrar en joc davant un referèndum per la independència, sinó que es mesura l’acceptació d’un escenari mental que es podria definir en un “per què no?”.