Per uns països catalans lliures. Adherit a la campanya de bloggers: "Jo també vull un estat propi"
4/20/2010
PROU ESTATUTS: AUTODETERMINACIÓ JA!
Demano a tots els lectors el suport total als ciutadans de la multitud d'aquesta gran tercera tongada de referèndums per la independència que tindran la sort de poder exercir el dret de vot el proper diumenge dia 25 d'abril!
4/14/2010
El 14 d'abril de fa ... 65 anys!
Tothom recorda, cada any, que va ser un 14 d'abril que es va proclamar la II República Espanyola i que, a Catalunya, en un vibrant discurs reproduït per l'historiador Ferran Soldevila en el seu treball Història de la Proclamació de la República a Catalunya, el coronel Francesc Macià (o "l'avi", com li deien popularment), va proclamar "la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica". Pots escoltar el discurs (MP3) clicant aquí, o bé baixar amb format zip l'enregistrament, clicant aquí. Era el 1931.
Com jo mateix recordava fa molt poc en un article a cronica.cat, "Amb amics així...", va ser també un 14 d'abril, el darrer de la II Guerra Mundial, quan tres catalans afincats a Estats Units, en nom de Catalunya, varen presentar un APPEAL TO THE UNITED NATIONS ON BEHALF OF CATALONIA. Els tres foren el fill de Balaguer Josep Carner Ribalta (1998-1988), J. M. Fontanals, i el palamosí Joan Ventura i Sureda (1884-1960).
Afortunadament, es troba a l'Internet la transcripció, tant en català com en l'original anglès, d'aquest important testimoni documental de la voluntat de ser dels catalans, en potser l'època més negra de la seva història.
En català, la reedició feta el 1986 per Òmnium Cultural, a instàncies, entre d'altres, de Nemesi Solà i Franquesa, amb pròleg del M. Hble. Sr. Heribert Barrera: EL CAS de CATALUNYA. APEL·LACIÓ a les NACIONS UNIDES. CONFERÈNCIA SOBRE ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL, San Francisco, Califòrnia, abril 1945
En anglès, THE CASE of CATALONIA. APPEAL to the UNITED NATIONS at the INTERNATIONAL ORGANIZATION CONFERENCE, San Francisco, California, April, 1945
Te'n recomano vivament la lectura. Algunes de les demandes, com ara la primera, són d'una actualitat esfereïdora: "[Hom] demana de les Nacions Unides ... que el seu retardat cas d'alliberació nacional sigui, des d'aquest moment, posat a l'ordre del dia com un cas que necessita immediata atenció."
A les portes com estem d'algunes iniciatives d'internacionalització del nostre conflicte i de la nostra reivindicació de poder exercici de dret de l'autodeterminació, com ara l'anunciada anada a Ginebra del 8 de maig de 2010, "Cap a l'ONU per L'estat propi", és plenament vigent el document de 1945, i és bo que tothom recordi que la nostra voluntat de ser no ha flaquejat mai.
--------------------------------------------------------------------------
English readers are invited to click here to read the following Appeal: THE CASE of CATALONIA. APPEAL to the UNITED NATIONS at the INTERNATIONAL ORGANIZATION CONFERENCE, San Francisco, California, April 1945.
Some of its requests are still valid today.
" [Catalonia] requests from the United Nations:
a) — THAT her delayed case of national liberation be, from this moment, scheduled as one needing immediate solution.
b) — THAT her case for self-government be filed for immediate solution under the principles and the clauses of the Atlantic Charter, independently of any regional solution contemplated for Spain.
c) — THAT her position in the political organization of Spain be decided by herself, through plebiscite of the Catalan nationals, after recognition of her status as a nation.
d) — THAT any further disagreement or dispute between Catalonia and Spain be submitted for hearing before the United Nations Council or the International Court of Justice on its behalf.
Following the immensely successful rally in Brussels last year (March 8 2009), hundreds of Catalans have been called to a gathering on May 8th 2010, in Geneva, before the United Nations buildings, to claim - once again! - our right to self-determination. It is to be hoped that the international media will adequately cover the event.
To see video coverage of the March 2009 demonstration in Brussels, go to www.youtube.com and search for "10mil Brussel·les". Below you have a good, homemade five-minute report.
... or this 1m21s media report:
4/11/2010
AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
...que es festeja i es difon per la xarxa i per mig món
-------------------------------------------------------------------------------
L'amic Nememi Solà de Sant Pere Pescador també m'ha passat aquest text de Lo Gaiter del Calders.
1. La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.
2. Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?
3. Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura,
tant si vols com si no vols.
4. “Por derecho de conquista”
ens van fer empassar el borbó
i ara amb els tancs a la vista
engolim Constitució.
5. El seu concepte d’Espanya
és despòtic i excloent.
Fa tres segles que ens escanya,
aquesta mena de gent.
6. No estan pel federalisme
ni per la diversitat
i, com en temps del franquisme,
ens imposen la unitat.
7. En l’esport no hi manera
que ens admetin tal com som
i ens fan alçar una bandera
que és més pesada que el plom.
8. Per cada euro que aquí torna
ens en cobren dos o tres
i encara ens diuen amb sorna:
“Com Espanya no hi ha res”.
9. Si tenim clara una cosa,
perquè ha quedat demostrat,
és que Espanya avui fa nosa.
El que ens cal és ser un estat.
10. Ara, doncs, ja va sent hora
de poder manifestar,
als de lluny i als de la vora,
on porta el seny català.
11. Què voleu més democràtic
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?
12. Tenim dret a dir la nostra
i que es vegi com pensem.
L’Estatut és baix de sostre.
Catalans som i serem!
13. Apa, gent, no fem més l’ase
i exercim el dret a vot.
Que ningú no es quedi a casa
arrupit i amb el cap cot.
14. I escrivim la nova història
fent un gest de llibertat
seguint la convocatòria
per la nostra dignitat.
15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i que era tot un gat vell:
16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen, se’l pren».
Lo Gaiter del Calders. Manresa. Pla de Bages, 2010
p.d. No és pas l'única auca de la consulta per la independència: també n'ha escrit un, ben il·lustrat, en Ramon Cuéllar i Sorribes, d'Oliana.
El gran dia ja ha arribat!
En Nemesi Solà m'ha fet arribat aquests versos, en el marc de la recent campanya de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, Sant Pere Pescador Decideix! (28-2-2010). (Per cet, podeu consultar-ne els resultats aquí).
Qui és Nemesi Solà: Doncs com explicava senzillament El Punt: "Més de 70 anys ha hagut d'esperar Nemesi Solà per exercir el dret a vot. L'històric activista català, nascut a Barcelona però resident a Sant Pere Pescador des de fa uns 25 anys, ahir va dipositar una papereta dins una urna per primera vegada a la seva vida. «La consciència no em permetia votar, perquè no tenim el que com a país hauríem de tenir», explicava fora del Casal, on s'havia col·locat l'urna. I què ha sentit? «Ha estat una il·lusió que no puc explicar; esperava un moment així per fer-ho, però no penso tornar a votar fins que siguem un país normal», va respondre."
Aquí va una cançoneta
per si algú la vol cantar;
la música és coneguda:
el "Iukaidí Iukaidà".
El gran dia ja ha arribat.
vota aquí, vota allà,
el dia tan esperat
vota aquí i allà.
anirem tots cap a l’urna
ni que salti alguna espurna.
Vota aquí, vota allà,
vota el que vulguis però vota!
Vota aquí, vota allà,
‘nem tots a votar!
Amb el cor ben abrandat
de joia i felicitat
omplirem la papereta
que la cosa està que peta.
Sense fer massa enrenou
estem dient: Ja n’hi ha prou!
i que sàpiga l’audiència
que hem acabat la paciència.
Amb el dret a decidir
que té tot fill de veí
votarem amb transparència
per la nostra independència.
Ho farem ben lliurement
posant-nos d’acord la gent
i que callin els polítics
amb plantejaments raquítics.
Amb l’Estatut mig difunt
fem com els d’Arenys d’Amunt
au! posem-nos a la feina
i esmolem tots ben bé l’eina!
És l’hora d’anar a votar,
ningú no ens ho pot negar:
que parlin les paperetes
que el demés tot són punyetes.
Després de les votacions
ens podrem fotre els torrons
i per celebrar la gesta
farem tots una gran festa!