Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

3.07.2017

Ho confesso: condueixo al límit!

Centenars d'automobilistes poden comprovar, cada vegada que condueixo el meu cotxe entre Palamós i Barcelona -i singularment, en els gairebé 40 km que separen Palamós de la sortida de Maçanet- com vaig al límit. I confesso que condueixo de forma temerària, fins i tot diria perillosa.

Sí, respecto el límit de velocitat. I veig que sóc quasi l'únic.

Cada vegada que em passi un cotxe anant per sobre del límit, pensaré en la piulada recent de Germà Bel: "Hem posat massa èmfasi en Estructures d'Estat, però hem obviat les Estructures Mentals d'Estat". En el nou Estat voldré tan poques normes com sigui possible... però tantes com calgui. I respectar la velocitat màxima és una norma que podríem respectar des d'ara. Amb avantatges addicionals: més tranquil·litat, i menys perill per als acompanyants i els altres usuaris d'un espai compartit com és una carretera.

Tinc pressa, sí. Per això vaig al límit, però no el sobrepasso. I si algun dia haig de desobeir, serà perquè algú ens haurà dit a tots, a tots repeteixo: ara, la màxima serà de 120 en lloc de 100. Però ara comprovo com és l'egoisme, l'egocentrisme, el sentir-se per damunt del bé i del mal (sovint darrera de vidres enfosquits i al damunt d'un motor amb una quantitat desmesurat de cavalls de potència) el que impulsa tanta, tantíssima gent a conduir simplement a la velocitat que els dóna la gana. Fins que s'acosten al radar, quan fan una frenada sovint desorbitada... durant 50 metres.

És no fer com els altres el que fa que jo condueixi de manera temerària, arriscada. A cada moment puc tenir un accident.

Algú em dirà que hi ha límits que són absurds, i que falten recordatoris (com el famós i útil «Rappel» francès). Als trams de la C-35 i la C-65 per on passo, cal una revisió urgent de la retolació, i ara la demanaré a la Generalitat. Però no són excusa.

Com abans assumim les «Estructures Mentals d'Estat» i pensem no que els límits ens els han imposat sense un debat democràtic previ, sinó que són els que volem que es respectin perquè són els del nostre Estat, molt millor.
(I sí, d'acord: un dia no em vaig fixar en el rètol de 80 k/h abans d'arribar a Platja d'Aro i gràcies al radar em van multar per anar a 95. Ben fet que van fer!)

Baròmetre de l'ús del català a Internet