Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

11.08.2016

Injustícia

Una persona coneguda exposava un cas d'identificació arbitrària, a més, respecte d'uns fets de dubtosa il·legalitat, que ha acabat amb unes condemnes que descriu com a del tot injustes.

SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POS


El poder, que necessita sempre culpables i submissió ciutadana, compta que casos com aquests no arribin més amunt. Les víctimes estan fastiguejades, frustrades, esgotades, de manera que per no allargar el malson, deixen de banda el seu dret a recórrer. Alhora que reconec del tot les seves ganes de pagar la pena (encara que injusta) i girar full, no puc deixar de pensar que -en casos com aquest- el poder compta sempre amb una mena de rendició forçada (per manca de recursos i forces per a continuar la lluita), per tal de reforçar-se i d'augmentar el seu domini.
"Potser sí que podríem anar al tribunal dels drets humans," m'escriu. "Però ja us deia al meu escrit que tots n’estem cansats, d’aquesta història, i sobretot els afectats directes. La noia encara va a un psicòleg que l’ajuda a sortir del trauma que això li ha representat. Ells se’n volen oblidar, i les famílies de fet també, tot i que la ràbia ens menja de veure que hem hagut d’aguantar aquesta injustícia només com a mesura repressiva. Tampoc no tinc clar que l’ECRI se’n fes ressò, d’aquest cas, perquè seria difícil demostrar que la condemna ha estat per racisme o discriminació lingüística. I quant l'alt comissionat pels drets humans del Consell d'Europa, no ho sé, si acceptaria el cas, però és clar que els [joves condemnats] ho haurien de voler acudir-hi, i no crec que els interessi, per la raó que ja t’he dit.
"Amb una paraula, nosaltres donem el cas per acabat, tot i que jo no l’oblidaré mai i el posaré sempre com a exemple dels mètodes del Partido popular per a imposar el seu ordre corrupte."
Baròmetre de l'ús del català a Internet