Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

10.25.2016

L'occità de l'Aran, a la Catalunya independent

Acte “Occitan, dètz ans d’oficialitat en Catalonha”
25 de octubre de 2016 @ 19:00 – 20:45
Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catlunya 
Rambla de Catalunya 8
08007 Barcelona

Intervenció de Miquel Strubell

Vinc per delegació del president de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional de Catalunya, el qual fa molt pocs dies, vist el panorama polític del moment, em va demanar que el substituís en aquest acte. Ho faig amb molt de gust, alhora que us transmeto la seva adhesió a l'acte i que us demana comprensió per la seva impossibilitat d'assistir-hi.

Abans d'entrar en matèria permeteu-me comentar que de les entitats representades a la mesa, l'Assemblea Nacional Catalana és l'única que no té la defensa i la promoció de les llengües i les cultures com a un dels seus objectius principals. El nostre, com sabeu, és s'assoliment per a Catalunya de la seva plena sobirania: la independència.

A la Conferència Nacional per l'Estat Propi, l'acte multitudinari que els promotors de l'Assemblea Nacional Catalana van organitzar al Palau de Congressos de Barcelona, el 30 d'abril de 2011, els assistents van donar el seu suport a la "Declaració". Essent un document prou curt no s'hi esmenta la Vall d'Aran, tot i que sí que entre els punts hi trobem una referència territorial:

8. Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.

El Secretariat sortint de la Conferència, amb caràcter executiu, havia "d’impulsar i coordinar la formació d’assemblees territorials i sectorials", i ho va fer tenint sempre clar que la Vall d'Aran hi havia de ser amb ple dret. Així, tenim una assemblea activa a la Vall: "Aran pera independéncia". Es va constituir el setembre de 2013...  "entà amassar aranesi partisans dera independéncia de Catalonha".  Es va presentar el 28 de desembre de 2013, comptant amb la intervenció de Carme Forcadell i la presència del Síndic d'Aran. 

Al cap de dos dies donava a conèixer un important manifest que demanava tres coses, als aranesos, als catalans i als occitans:
  • 1. A totes es araneses e aranesi, as fòrces politiques e as institucions d’Aran, que s’ahigen e collaboren actiuament damb eth pòble, es fòrces politiques, e es institucions catalanes, en procés de reivindicacion e constitucion der Estat catalan.
  • 2. Ath pòble, as fòrces politiques e as institucions de Catalonha que, laguens deth futur Estat catalan, garantisquen er assolidatge dera mès nauta e plena autonomia lingüistica, culturau, politica, economica e administrativa possibla entà Aran.
  • 3. A toti es membres dera nacion occitana, que manifèsten eth sòn plen supòrt ara reivindicacion deth pòble catalan e deth pòble aranés per’mor que Catalonha sigue un Estat liure e independent e Aran acompanhe er impuls qu’a de besonh Occitània entà arténher es legitimes aspiracions deth pòble occitan.

L'Assemblada Nacionau Catalana en Aran té una pàgina de Facebook, en occità d'Aran, on per exemple, recull la concentració de suport als imputats pel 9N que es va fer el 13 d'octubre de l'any passat, davant deth Conselh Generau d'Aran, "perqué en un país a on non se deishen méter urnes non i a democrácia". 

La nostra tasca a la Vall és principalment contrarestar la propaganda constant que arriba als aranesos en contra de la independència. Només un botó de mostra: "Arán quiere ser español... y catalán". "Los araneses, que gozan de autonomía y lengua propia, están en contra del proceso secesionista". Així, a seques. Ah, i aquest diari troba algú (que es fa dir Iñaki!) que afirma que "social y culturalmente, por nuestra condición pirenaica, estamos más cerca del País Vasco que de Cataluña"!

Pel que fa a Aran, l'Assemblea intenta no entrar en concrecions de cara a la Catalunya independent. Es responsabilitat i dret dels aranesos definir la seva relació amb la resta del país. Crec que hi ha un sentiment generalitzat que el poble aranès forma part de la nació occitana i que nosaltres, si més no, li respectaríem el seu dret d'autodeterminació, si per exemple decidís unir-se políticament amb la resta d'Occitània. Crec també que els socis de l'Assemblea tenen ben clar que el poble de Catalunya s'ha configurat a l'entorn de la llengua catalana, que és la seva. I que de la mateixa manera la Vall d'Aran s'ha configurat a l'entorn de la llengua occitana, que és la seva. Per tant, hem de mantenir i reforçar l'esperit dels Estatuts de 1979 i 2006, pel que fa al reconeixement oficial de l'occità aranès: el pensament general actual és molt més avançat i respectuós del que era quan es va redactar, per exemple, l'Estatut de Núria (1931) i l'Estatut rebaixat de 1932, en què no hi havia cap esment de l'aranès.

Sense que suposi una posició oficial de l'Assemblea nacional Catalana, la sectorial de Sociolingüistes ha elaborat un document que no arriba a dues pàgines en què equiparem tres cops el català amb l'occità d'Aran:
  • "El català és la llengua pròpia de la nació catalana, de la qual forma part el Principat de Catalunya, així com l’occità ho és de l’occitana, de la qual forma part la Vall d’Aran...;" 
  • ..."L’objecte d’una possible oficialitat lingüística han de ser les llengües nacionals i autòctones (català i occità en llurs territoris respectius)..." i 
  • "La política lingüística [...] ha de tenir com a objectiu aconseguir el desplegament funcional del català (i de l’occità a Aran) en tots els àmbits d’ús...".
Així les coses, no dubteu que a dins de l'Assemblea, i no només a la mateixa Vall, hi ha una voluntat clara que l'occità d'Aran torni al seu lloc natural, desenvolupada durant segles, de preeminència social. Això sí, sempre amb polítiques democràticament decidides. 

Baròmetre de l'ús del català a Internet