Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

6.18.2014

Conclusions finals de la Jornada “El dret d'autodeterminació: anàlisi jurídica”


1.­ El dret d'autodeterminació dels pobles és un dret fonamental i universal reconegut en tractats ratificats per l'Estat espanyol i que formen part, doncs, de la legalitat vigent.

2.­ Al llarg del segle XX, el dret a l'autodeterminació ha estat formulat en dos sentits: com a dret reconegut a pobles i països subjectes a dominació colonial i com a dret humà de caràcter col∙lectiu, atribuït a tots els pobles sense distinció.

+++


3.­ Aquesta doble vessant permet la seva aplicació a supòsits en els que, tot i no existir una situació de subjecció colonial, es produeix un desconeixement o negació reiterats de la personalitat lingüística, cultural, jurídica i nacional d'un poble, o bé quan existeix una voluntat democràtica clara i majoritària d'exercir-lo.

4.­ El dret a l'autodeterminació inclou el dret a la secessió, negociada o unilateral, i altres alternatives com la lliure associació o la integració en un Estat preexistent.

5.­ Existeixen sòlides raons històriques i d'auto-identificació per a considerar al poble de Catalunya subjecte del dret a l'autodeterminació. Així ho ha entès el Parlament de Catalunya en reiterades ocasions i per majories qualificades. Afirmar que el dret a l'autodeterminació existeix i que el poble català n'és subjecte legitimat no és una manifestació política a favor de la independència, és una realitat jurídica inqüestionable.

6.­ El dret a decidir, a ser consultat sobre propi futur, és una actualització del dret a l'autodeterminació i una expressió del principi democràtic reconegut en bona part de les Constitucions modernes, inclosa l'espanyola.

7.­ Hi ha diferents vies legals, dins del marc constitucional vigent, per a dur a terme una consulta d'autodeterminació a Catalunya. Davant l'exigència reiterada de celebració d'aquesta consulta per part de les institucions catalanes, un Govern compromès amb el principi democràtic constitucionalment reconegut té el deure de fer-la possible.

8.­ La negativa a l'acompliment d'aquest deure obre al poble de Catalunya la possibilitat d'apel∙lar a la comunitat internacional per fer valdre el dret inalienable a determinar lliurement el seu futur.

Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l'Advocacia
Barcelona,

31 de gener de 2014

http://acddh.cat/wp-content/uploads/2014/02/Conclusions.pdf

Els resums de les ponències es troben aquí (26 pp.): 

Baròmetre de l'ús del català a Internet