Compte enrere

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

12.13.2013

Una pregunta i mitja

Com pot anar el referèndum amb aquesta pregunta en dues parts (per als que vulguin dir sí a un "Estat") i una (per als que no vulguin que Catalunya esdevingui "Estat")?

El cert és que les enquestes no ens ajuden gaire, perquè cap no ha formulat l'interès dels enquestats pel futur de Catalunya en aquests termes. Però fem un petit joc i vejam com surt.

Per continuar, clica a "Més informació" a sota, o aquí



Pregunta simple sí o no

Les enquestes serioses no donen menys d'un 48% de l'electorat que diu que aniria a votar en un referèndum per la independència, a favor. I no donen més d'un 25% que hi anirien a votar que no.  Els que s'hi abstindrien (per diversos motius) són a l'entorn d'un 14% i una xifra semblant no saben o no contesten.

Pregunta en dues part: sí (--> sí o no) o no

Hi ha gent que votarien no a la independència en una pregunta binària, però sí a més autonomia.
  • Aquests reduirien el resultat del no respecte d'una pregunta binària. Quedarien, doncs, menys d'un 25%.
Hi ha gent que votarien sí a la independència en una pregunta binària, però no en cas de poder triar més autonomia.
  • Aquests reduirien el resultats del sí respecte d'una pregunta binària. Quedarien, doncs, menys d'un 48%. Sempre sobre el cens d'electors, no sobre els votants.
Hi ha gent que no sabrien si votar sí o no a la independència en una pregunta binària, i s'hi abstindrien. Però sí que votarien en una pregunta més vague.
  • Aquests hi participarien més, no sabem en quin sentit. Sabem que serien una part, potser no gaire gran, del 14% assenyalat més amunt.
El gran dubte que tenim tots (insisteixo: perquè mai s'ha plantejat en cap estudi diguem-ne fiable) és quin efecte tindria aquest vot "Sí a l'Estat, no a la independència". Però el dubte hi és per un segon motiu: així com la independència sabem exactament què vol dir (deixant de banda les amenaces apocalíptiques que li plouen al damunt, que si fossin certes farien c*g*r a les calces a l'independentista més arrauxat... i no diguem l'enorme majoria, que som moderats), ningú té la més remota idea de com pot ser un "Estat sense independència".

És la famosa "Tercera Via" que els socialistes i Unió Democràtica van veure de seguida que era totalment inviable, tingui el contingut que tingui?

Deixem-ho de moment i tornem als números, tan aproximats com vulguem, per donar un altre enfocament a la qüestió.

Les enquestes més prestigioses demanen, també, quina seria la relació preferible, entre Catalunya i Espanya. L'opció "independència" ha anat pujant, i les enquestes més conservadores crec que li donen un 42% de suport, pel cap baix. Naturalment, hem de suposar que tots aquests votaran que sí a la independència, sigui com sigui el format de pregunta.

Un altre 18% aproximadament, que vol més autonomia, sigui en una forma federal o el que sigui. No sabem quants d'aquests diuen en les enquestes que votarien sí, votarien no o s'abstindrien, en la formulació binària. Però és raonable pensar que un terç d'ells (els sis punts que van del 42% al 48%). En una formulació d'una pregunta i mitja, el dubte és més gran.

I quasi tots els altres opten per la situació actual (comunitat autònoma) o regió (recentralització): un 32%. Aquests podríem suposar que, en bloc, hauran contestat que votarien que no en un referèndum; però les xifres no quadren, la qual cosa ens fa pensar que una part, considerable i tot, del grup ha dit que s'abstindria o no sap què faria.

En què quedaríem?

Faré un intent de dibuixar uns resultats sobre la base de pensar que els enquestats mantindran, el 9 de novembre, els seus punts de vista. Això és altament improbable fora dels més convençuts: hi haurà molts motius per canviar de parer fruit de les amenaces fins i tot de físicament impedir el referèndum (sembla inevitable que sigui una consulta, i per tant, l'expressió d'un dret universal com és el de la llibertat d'expressió, impossible d'impedir en democràcia, i altament arriscat de fer en una dictadura, en aquest món globalitzat), i les paneres d'abundants i suculentes menges amb què se suposa que, més tard o més d'hora, el govern espanyol ens haurà de seduir... si no hi ha una revolta interna.

Pregunta 1. Vol que Catalunya esdevingui un Estat?"

Sí.


Aquí hem de comptar TOTS els que diuen que prefereixen l'opció "independència", aquest 42% pel cap baix. És un grup molt participatiu a jutjar per les enquestes.

A més, hi hem de sumar el 18% de descontents amb la situació actual, que opten per una Catalunya dins un eventual estat espanyol federal. I alguns que altrament no haurien votat, potser s'afegiran a aquesta opció.

No.


Aquí hem de comptar TOTS els que diuen que prefereixen les opcions ("comunitat autònoma" o "regió d'Espanya"), que sumen un 32% aproximadament? Crec que no, perquè a les diferents enquestes hi tenen una alta representació en l'abstenció, no només davant d'un referèndum sinó en altres conteses.

Per a mi sembla clar que entre aquests enquestats, si haguessin pogut contestar la pregunta 1 ara mateix, guanyaria de carrer el sí. Potser en una proporció de 60 a 30 (i un 10% d'abstenció).

Pregunta 2. "Vol que aquest estat sigui independent?".

Dels 60 que podran dilucidar aquesta pregunta (els que hauran votat no a la primera en quedaran, lògicament, exclosos),

Sí.


Hi podrem comptar, novament, TOTS els que diuen que prefereixen l'opció "independència", aquest 42% pel cap baix. Són l'opció "sí sí".

No.

S'hi trobaran el 18% de descontents amb la situació actual, que opten per una Catalunya dins un eventual estat espanyol federal. Però és probable que, entre ara i el dia de la votació, si es fa (i l'exercici de la llibertat d'expressió no hi ha article de la Constitució que el pugui anul·lar), hi hagi fets que facin decantar-ne una part cap a l'opció sí. Votar que sí a l'Estat i després no a la independència serà coherent si es concreta i es garanteix aquesta opció.. i si l'oferta és considerada ferma. Tinc els meus dubtes al respecte, però aquest no és el lloc per explicar-los. 

Tot plegat, no crec que ningú dubti d'una alta participació en la consulta, fora d'un boicot per part d'alguns partits unionistes (vegeu l'Esternut de la senyora Pepeta), oi més si hi ha intimidació als col·legis electorals d'algunes zones. I a mi em queda clar que el resultat dóna al "sí sí" una majoria absoluta dels vots emesos, que no queda lluny, per altra banda, de la majoria absoluta de l'electorat.

Però les enquestes són només enquestes. I d'ara al 9 de novembre se'ns ha girat encara més feina, per neutralitzar l'ofensiva de les amenaces, i per convèncer els molts indecisos. Només que una part se senti apel·lada per una qüestió de dignitat, davant de les amenaces, ho tenim còmodament guanyat.


Vull deixar clar que ara toca aprofitar aquesta oportunitat històrica i demanar, a tort i dret i sense matisos, el SÍ+SÍ; tanmateix, hi ha altres articles sobre el tema, per gent que votarà SÍ+SÍ sense cap mena de dubte





1 comentari:

Ramon Munné ha dit...

Miquel,

com dius "ningú té la més remota idea de com pot ser un "Estat sense independència". "

Aleshores, no m'explico com unes llumeneres de diputats van poder fer aquesta, com dius, pregunta i mitja.

Cal assegurar-nos que el SI+SI guanya i ser conscients que juguem una partida d'escacs amb les negres i ara, per la nostra gràcia, comencem havent regalat una torre.
Apa

Ramon

Baròmetre de l'ús del català a Internet