Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

3.01.2013

Les llengües de la independència. El català i el castellà en la Catalunya independent: La meva posició

http://mataro.omnium.cat/ca/activitat/les-llengues-de-la-independencia-el-catala-i-el-castella-en-una-catalunya-independent-6871.html

1-03-2013 de 19:30 a 21:00

Casal de l'Amistat
C/ Església, 205  
08370 Calella (el Maresme)
Catalunya

La Secció d'Òmnium Montnegre organitza pel divendres 1 de març una taula rodona en què es parlarà de quines haurien de ser les llengües d'una Catalunya independent.


Ponents:
Isidor Marí, Sociolingüista i president de la Secció Filològica de l'Insitut d'Estudis Catalans
Miquel Strubell, Professor dels estudis d'Arts i Humanitats a la UOC
Albert Branchadell, Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB
Ernest Querol, Professor de Sociolingüística de la UOC

L'acte serà a les 19,30 al Casal de l'Amistat de Calella (C. Església, 205).

Línies bàsiques de la meva intervenció

1. Objectiu: Es tracta de definir un règim lingüístic que asseguri el paper cohesionador de la llengua catalana, i la seva vitalitat (en aquest cas, actuant a Catalunya) per a les futures generacions i per a la civilització humana.

2. Cal fer una mirada cap al futur, no conjuntural. Quin medi lingüístic volem per d'aquí a 25, 50, 100 anys? [El referèndum si que és conjuntural, i vull que hi guanyi el "sí". Hem d'armar-nos amb rèpliques argumentades quan els unionistes intensifiquin la guerra propagandística pel "no" en aquest tema. Amagar el cap sota l'ala i no tenir resposta quan això passi, o comprometre'ns a solucions no meditades que no assegurarien l'objectiu que he dit, seria poc recomanable. A més, a quants indecisos podria fer decantar la campanya basada en aquest punt? Chi lo sa!].
 

3. Recomano l'article "«Divide et Impera»: l’estratègia d’Espanya contra el sobiranisme" de Ramir De Porrata-Doria, empresari i membre de la junta directiva del Cercle Català de Negocis, http://www.naciodigital.cat/opinio/5163/divide/et/impera/estrategia/espanya/contra/sobiranisme, on afirma que "El cinquè flanc d’atac és generar divisió entre la pròpia societat catalana. L’eina per aconseguir-ho és el conflicte lingüístic. El Govern Espanyol, emparant-se en les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, seguirà endavant en la seva lluita contra la immersió lingüística. La nova llei d’educació, impulsada pel ministre Wert, pretén generar divisió entre la societat catalana per motius lingüístics i crear dues línies d’ensenyament, una en català i l’altra en castellà, seguint la mateixa estratègia emprada a València i Balears. Creant dues comunitats lingüístiques diferents, esperen dividir la societat catalana en dos bàndols: els catalanoparlants-catalanistes i el castellanoparlants-espanyolistes."

4. Els reptes que tenim són, en primer lloc, pensar un marc legal que no posi al mateix nivell (a efectes de drets lingüístics, i salvant, naturalment els que es deriven dels drets humans)...


* un home de 80 anys, obrer jubilat nat a Granada, resident a Gavà de fa 60 anys; 
* la seva néta de 20 anys, nascuda i escolaritzada a Catalunya; i 
* un colombià que vindrà a viure a Catalunya d'aquí a 30 anys, posem per cas. 

¿Hi ha precedents internacionals que ens permetin formular solucions jurídiques que diferenciïn aquests casos, per exemple, definint períodes transitoris en el temps, o distingint entre els que opten per ser ciutadans del nou Estat, i els que no? Estem abocats a una solució com la de Kosovo, on la llei lingüística de 2010 obliga la legislació primària a ser publicada en albanès, serbi, turc, bosnià (sic) i anglès?

5. Alhora, no haurien de tenir els mateixos drets lingüístics que el colombià que he esmentat, els paquistanis, els xinesos o els britànics que hi puguin venir a viure, com a estrangers? 

6. Un segon repte: Fer entendre a la població catalana (a) l'origen i els raonaments del règim lingüístic vigent, definit per la Constitució espanyola (com hauria pogut establir-ne un altre), i (b) el tracte privilegiat de què han gaudit milions dels actuals catalans, un privilegi que neix d'un procés iniciat fa tres segles. M'explico. A Catalunya hi ha dues llengües oficials (de fet, a la Vall d'Aran, com sabeu, n'hi ha una tercera). Al terme "oficial" m'hi tornaré a referir al final. Català i occità són oficials perquè són llengües "pròpies", són llengües territorials, llengües forjades socialment per una població autòctona més o menys estable geogràficament al llarg dels segles. El seu reconeixement oficial no ha d'estranyar a ningú, sobretot pel que fa al català, un idioma que és la primera llengua d'uns cinc milions de persones (més a menys com el finès o el noruec). 

7. Però, per què comparteixen l'oficialitat amb el castellà? El 90% de la població estic segur que diran "Perquè hi ha molts castellanoparlants a Catalunya". També sento sovint dir "perquè el castellà s'ha parlat a Catalunya des de fa segles" (o "des de sempre"!). Les dues afirmacions són radicalment falses i demostren la pèssima cultura històrica de la població. Si no corregíem aquests dos errors toparíem amb el risc d'un conflicte social, i si més no, d'incomprensió, a l'hora de proposar el règim lingüístic de la Catalunya independent.... si no fos pel fet que les direccions dels dos partits que aparentment lideren el procés cap a la sobirania cauen en els mateixos errors per arribar a solucions altament discutibles ... per a mi. 

Programa electoral de CiU, 2012: "El castellà és llengua de part de la població catalana i ho continuarà sent. El castellà tindrà (sic!) caràcter de llengua cooficial (sic!). És un valor i un actiu de primer ordre, internacional, econòmic i cultural al qual no renunciarem." http://www.ciu.cat/media/76990.pdf 

Programa electoral d'ERC, 2012: "Farem possible l’ús normal i preferencial del català, amb tots els mitjans necessaris, tant tècnics com personals, que faci possible el principi d’igualtat i el sistema de la doble oficialitat de la llengua." http://www.esquerra.cat/eleccions2012/c2012_programa.pdf 

Oriol Junqueras, El Periódico de Catalunya, 8 d'octubre del 2012: "Però a propòsit de llengües, deixem-ho clar d'entrada, a la Catalunya independent el català serà la llengua pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tots. Però el castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte." http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/eleccions-2012/castella-republica-catalana-article-doriol-junqueras-2221062. M'explico. 

8. Catalunya, al llarg del segle XX, va rebre un gran influx d'immigrants de la resta de l'Estat. Sense anar més lluny, el 1900,Catalunya tenia 1.886.916 habitants. L'any 1960 tenia més del doble 3.888.343 i des d'aleshores quasi que torna a duplicar. L'augment no és pas perquè els catalans ens prodiguem en activitats natalistes, més aviat el contrari. La majoria dels que van venir, han vingut i estan venint encara avui són de llengua castellana. Però, si tots haguessin vingut del País Valencià i les Illes Balears, ¿el català seria l'única llengua oficial a Catalunya? 

9. Si tots haguessin vingut de Galícia, a Catalunya el gallec seria oficial al costat del català? No, l'oficialitat del castellà no té res a veure amb els processos migratoris. El castellà és oficial a tot el territori de l'Estat, per imperatiu constitucional, al marge de si a cada lloc hi ha o no castellanoparlants. És tan oficial a Cornellà, a Calella i a Castellar de n'Hug. Per això els castellanoparlants han estat privilegiats, a Catalunya: hi tenen uns drets lingüístics aquí que no tenen els gallecs o els bascos que viuen aquí, i que no tenen els ciutadans catalanoparlants que viuen a Fuengirola, ni tan sols a Fraga! 

10. L'altre error: que el castellà "s'ha parlat a Catalunya des de fa segles" (o "des de sempre"). Us faig un prec: busqueu-me un sol castellanoparlant (millor que sigui monolingüe!) que pugui dir que la seva família des de "sempre" ha parlat castellà, vivint a Catalunya, és clar. Simplement, no n'hi ha (i si el cas esporàdic d'alguna família de la noblesa o de l'alta burgesia ens fes dubtar, penseu que el francès mai no va ser oficial a Rússia, encara que el parlés la família del Tsar). 

11. Torno al concepte d'"oficialitat". És necessari? A Anglaterra no n'hi ha cap de declaració d'oficialitat. A França no ho van introduir a la Constitutció (ells, tan uniformatzadors, tan republicans i jacobins!) el 25 de juny de 1992 (article 2 de la Constitution : La langue de la République est le français). Els catalans l'introduïm per reacció: com que la primera constitució que en parla és la republicana de 1931, el nostre primer Estatut també ho ha de fer, l'any següent. En un Estat sobirà ¿no podrem prescindir-ne, i definir els drets i deures lingüístics d'una altra manera? 

12. I l'últim punt. Fins ara hem parlat només de les persones físiques. Però el règim lingüístic també afectarà les persones jurídiques: empreses, entitats, etc. A mi em sembla que hem de garantir que totes les empreses (potser, durant un temps, només les que facturen per sobre d'un llistó) compleixen en català les seves obligacions i relacions amb l'administració catalana. I també hem de poder garantir l'etiquetatge e tots els productes "almenys" en llengua catalana (com fan a Letònia, vaja!).

...ooo00&&000ooo...
Reportatge:
"Taula rodona a Òmnium Montnegre sobre les llengües d’una Catalunya independent"
http://mataro.omnium.cat/ca/noticia/taula-rodona-a-omnium-montnegre-sobre-les-llengues-d-una-catalunya-independent-6956.html?idbutlleti=21112

...ooo00&&000ooo...

Reportatge:
"Les llengües de la independència, a debat"
(web de Ràdio Calella): http://www.radiocalella.cat/noticies/les-llengues-de-la-independencia-a-debat
Vídeo (1m 33s): http://www.youtube.com/watch?v=BZg9L8TpI04&feature=player_embedded

Baròmetre de l'ús del català a Internet