La casa en qüestió era un humil
habitatge amb botiga i pis que fou reformat amb tres pisos més als anys
seixanta. Hi ha un portal de dimensions mitjanes avui amb un gran rètol comercial
i una porteta que condueix al pis principal amb finestra de fusta i als dos o
tres pisos superiors que són clarament afegits modernament. L’interior de la
botiga, rectangular, té bigues de fusta avui pintades de blanc. La paret de
fons és de pedra irregular, que està parcialment descoberta. El lloc de la
casa, però, en el seu temps era estratègic, en deien la Davallada i estava molt
a prop del Portal de mar i darrera del palau Reial. Al segle XV la casa
pertanyia al sastre Joan Tavell; cal recordar que els sastres habitualment eren
conversos del judaisme (ADG D-5 f. 128-129 “Clàusula del testament de Francina,
vídua de Joan Tavell, sastre de Palamós que dota misses d’estaca al monestir de
Sant Feliu de Guíxols, any 1503; D-005-00200).
El 1899 els propietaris de la
casa eren un matrimoni de La Bisbal, Ayats-Prat que no tenien fills, i la van
cedir a un nebot perquè s’hi i establís un negoci d’esparteria i cistelleria.
Així ho feu, però amb el temps acordaren que el nebot pagaria als oncles un
lloguer. Als anys 50/60 del segle passat, quan es va fer la reforma de la
botiga, Ayats havia mort i la vídua
passava tribulacions. Pensaven que la casa seria per a ella, però l’oncle
Ayats, en fer el testament va resultar que no l’havien inclosa i que se
l’havien quedada la família de la seva dona és a dir els Prat de la Bisbal,
juntament amb moltes d’altres propietats. Per això hi va continuar de
llogatera. Fou en aquest context que es
van fer les esmentades obres a la casa i que va aparèixer la inscripció. Hom diu que quan Fraga Iribarne havia de
visitar Palamós solia visitar les botigues i els propietaris (no la llogatera)
no volien que la inscripció els comprometés. Probablement les obres de reforma
les va fer un constructor de La Bisbal. Sembla que aleshores van enrajolar el
sòl de la botiga, abans era de terra i van edificar els pisos superiors. Per això la senyora Ayats va explicar molt
sumàriament al seu fill Joan el tema de la inscripció. A la mort de la mare Joan
Ayats, que després fou secretari de l’Ajuntament de Palamós, aquest es va fer
càrrec de la botiga on continuava com a llogater. Es va casar amb Dolors Martos
(nascuda el 1957) (de la qual posteriorment es va separar) i tots dos van
regentar la botiga fins fa pocs mesos (2012). Entre d’altres hi feien les
palmes de Pasqua (testimoni de Vicenç Prats). Dolors Martos recorda la façana
pintada de color verd fosc, a diferència de les cases veïnes que eren blanques
i diu que els va costar molt que els la deixessin pintar de blanc. Ara està
pintada de color caldera. Diu també que la seva sogra li havia explicat molt
poques coses. Els actuals propietaris
són els esposos Carles Prat i Carolina Prat, d’uns seixanta anys, que
resideixen a Barcelona, que hi vénen només els estius i que ocupen les plantes
superiors. Són persones molt reservades. Segons Joaquim Arenas, que fou
president del Centre d’Estudis Colombins, el fet va aparèixer ressenyat a la
revista Serra d’Or.
Des de fa uns mesos els esposos
Prat-Prat tenen llogada la botiga a través d’agència, a
una casa de cosmètica amb un gran rètol “CABELLS” sobre la porta que impedeix
veure si es tracta d’un arc de mig punt. La façana –planta primera inclosa-
està pintada en un to d’aram i l’interior de blanc. Caldria fer un estudi
radiològic dels murs per veure si apareixen restes de la inscripció.
Jaume Aymar
..oo00oo..
Revista Proa, anys 60:
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/10/29/colom-calonge-independencia/588234.html
Colom, Calonge i la independència
per JOSEP ANTONI TRIVIÑO
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada