Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

9.22.2011

Sobirania i Progrés, al Parlament Europeu, per presentar "Spain's Secret Conflict" (20 de setembre de 2011)



· 1. Joel Joan denuncia a l'Eurocambra que l'Estat espanyol "maltracta" Catalunya (directe.cat). http://www.directe.cat/acn/acn/555018/joel-joan-denuncia-a-l-eurocambra-que-l-estat-espanyol-maltracta-catalunya
· 2. Joel Joan al Parlament Europeu: "Espanya maltracta Catalunya" (Ara). http://www.ara.cat/cultura/Joel-joan-europarl-spain-conflict_0_557944356.html 

· 3. Joel Joan: "Espanya ens maltracta" (E-Noticies). 
http://politica.e-noticies.cat/joel-joan-espanya-ens-maltracta-57230.html 
· 4. Joel Joan a Brussel·les: "L'Estat espanyol maltracta Catalunya"(emporda.info). http://oci.emporda.info/cine/noticias/nws-31261-joel-joan-brusselles-lestat-espanyol-maltracta-catalunya.html 

· 5. Joel Joan a Brussel·les: Espanya «maltracta» Catalunya (Nació Digital). http://www.naciodigital.cat/noticia/35331/joel/joan/brusel/espanya/maltracta/catalunya 
· 6. Presentació del documental "Spain's Secret Conflict" (Xarxa Indepe). http://www.xarxaindepe.org/2011/09/presentacio-del-documental-spains.html 
· 7. Joel Joan: "Espanya ens maltracta" (El Punt Avui). http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/455371.html 
· 8. Joel Joan critica l'estat espanyol a l'Eurocambra (Regió 7). http://www.regio7.cat/cultures/2011/09/21/joel-joan-critica-lestat-espanyol-leurocambra/166747.html
· 9. Joel Joan, a l'eurocambra: 'Espanya maltracta Catalunya' (Vilaweb) http://www.vilaweb.cat/noticia/3930443/20110921/joel-joan-leurocambra-espanya-maltracta-catalunya.html
· 10. Joel Joan denuncia al Parlament Europeu que 'Espanya ens maltracta' (cronica.cat)
http://www.cronica.cat/noticia/Joel_Joan_denuncia_al_Parlament_Europeu_que_Espanya_ens_maltracta
· 11. Joel Joan denuncia a l'Eurocambra que l'Estat espanyol "maltracta" Catalunya (3cat24) http://www.324.cat/noticia/1384592/altres/Joel-Joan-denuncia-a-lEurocambra-que-lEstat-espanyol-maltracta-Catalunya 


9.12.2011

“L'atac a la immersió no és racional”

S'ha publicat avui, 12 de setembre, una entrevista meva al PUNT- AVUI, que podeu llegir a http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/452043.html. De fet és una versió abreujada del text original, que és aquest:



- Quins són els principals mites que esgrimeixen els contraris a la immersió lingüística a Catalunya?

Entenent la immersió lingüística com un programa dissenyat perquè nens d’una llengua inicial estudiïn des del primer dia a través d’una segona llengua, els mites són dos, un de caire pedagògic i l’altre de caire més polític. Primer, que els nens –en el nostre cas de llengua castellana- no aprendran bé la seva pròpia llengua. I segon, una qüestió de dret: hi ha qui afirma, de manera insistent, que hi ha un dret fonamental, universal, a triar la llengua de l’educació del nen. Però aquest suposat dret no existeix, o més ben dit, no és fonamental, sinó que un poble pot decidir establir-lo si vol. El dret fonamental és a rebre educació, i l’aprenentatge precoç d’una llengua germana de la dels castellanoparlants garanteix aquest dret.
Per altra banda, estenent el concepte cap al de conjunció lingüística, hi ha un altre mite, que els nens catalanoparlants no aprendran bé el castellà. Fixem-nos que la preocupació no és per al català: els contraris al model escolar català no els interessa per a res.
- Per què es continuen difonent, i una part de la població els dóna per vàlids, missatges que no es corresponen amb els resultats de la recerca?
Per diferents raons, unes d’innocents i d’altres de motivació més tèrbola. A diferència de Bèlgica o Suïssa, on el fet que l’ensenyament es faci en la llengua del territori no suscita cap gran debat, a l’Estat espanyol els sectors refractaris a acceptar la seva naturalesa plurinacional no volen ni entrar en si el model funciona o no. En general, els atacs no són racionals, sinó passionals i identitaris, la qual cosa fa impossible una entesa o una acceptació de la legitimitat democràtica del poble de Catalunya, a l’hora de triar un model integrador i cohesionador.
Des de fa més de vint anys, els grans defensors del monolingüisme i de la intolerància han intentat segrestar els conceptes de “bilingüisme” i de “tolerància”, fent servir tots els recursos a les seves mans, incloent-hi poderosos mitjans de comunicació amb seu a Madrid (públics i privats). Fins i tot he vist publicat a internet algun estudi, amb gràfics i tot, amb dades totalment inventades, per intentar defensar el que les dades objectives i l’experiència diària refuten.
- A banda que els resultats acadèmics són similars o millors que en la resta de l'Estat, un model educatiu que afavoreix el domini de dues llengües té altres efectes positius. Quins són?
Hi ha multitud d’estudis, arreu del món, que indiquen que el bilingüisme més o menys precoç i natural té efectes intel·lectuals positius, com ara una més gran flexibilitat (i per tant tolerància) cognitiva. Això facilita un intel·lecte més inquisitiu, menys obsedit per les ambigüitats, més conscient de la relativitat de les coses i segurament més creatiu. A més, és prou sabut que la persona bilingüe té un avantatge clar respecte de la monolingüe, a l’hora de voler aprendre una nova llengua.
- Què en pensa de l'afirmació del Tribunal Suprem que la normalització lingüística a Catalunya ja ha aconseguit els objectius marcats i, per tant, cal introduir el castellà com a llengua vehicular?
No sóc jurista, però em sembla summament aventurat que un tribunal (que, a més, no està situat dins del territori en qüestió, i els membres del qual, com a uns consumidors més dels mitjans de comunicació, han estat sotmesos durant anys a una campanya descarnada i unilateral en contra del nostre model de convivència) hagi entrat a fer consideracions de caire sociolingüístic per argumentar una decisió que té unes implicacions i ramificacions polítiques, socials i pedagògiques de gran calat, com s’està veient aquests dies. Com pot interpretar les lleis (que és la seva missió) d’aquesta manera? Quina llei afirma que està incomplint la Generalitat? Quina base constitucional hi pot haver perquè un tribunal decideixi en quina llengua ha de parlar un docent?
Un cop dit això, em sumo a les veus que reclamen un estudi seriós i objectiu de l’ús vehicular actual del castellà per part de molts centenars de professors, sobretot de secundària. Paradoxalment, m’ensumo que si hom vetllés perquè tots els alumnes d’ESO i batxillerat realment fessin en castellà una (i només una) assignatura, l’ús del català avançaria significativament a moltíssims instituts.
- La immersió lingüística és molt més que un model educatiu, és un model social...
L’escola, tant en les democràcies com en les dictadures, és una gran eina de socialització. Sempre que algú toca el sistema escolar, en un sentit o en un altre, les repercussions socials (i sovint econòmiques) poden ser profundes. El model català de conjunció lingüística s’ha dissenyat i executat a casa nostra, per respondre a necessitats de casa nostra, amb un suport social i polític amplíssim a casa nostra. Per tant, que unes poques famílies –amb poderosos aliats- recorrin a instàncies jurídiques de fora per fer trontollar el que s’ha bastit amb l’esforç de molts milers de professionals, és molt greu.
I una nova ironia: Escola Valenciana va presentar l’any passat un informe que va demostrar que la Generalitat valenciana no garanteix que la major part de la demanda d’ensenyament en valencià a preescolar s’atengui. Resulta, per tant, que tres famílies a Catalunya han arribat a ser més poderoses que més de cent mil famílies valencianes. 

9.07.2011

Enquesta a EL PAÍS sobre l'escola catalana

EL PAÍS ¿Crees que el modelo lingüístico de la escuela catalana debe cambiar?

Vota aquí: http://www.elpais.com/encuestas/encuesta.html?id=15406



Somescola.cat crida a mobilitzar-se contra la sentència del TSJC

Clica aquí: http://www.vilaweb.tv/?video=6957

somescola.cat defensa la immersió lingüística com un model d'èxit social.

05/09/2011

Intervenen en el vídeo (de 4m 9s) Miquel Angel Essomba, Raül Manzano, Muriel Casals,

Davant de cadascun dels ajuntaments catalans hi haurà una concentració a les 7 del vespre de dilluns dia 12 de setembre. Suma't-hi!

===================================================================

Per altra banda
LLUÍS JOU esciu avui (7/9/2011) a l'ARA que "No cal fer cap canvi en l'ensenyament".


"El TC ... 1) no reconeix el dret dels pares a triar la llengua de l'ensenyament, 2) accepta com a plenament constitucional que el català sigui la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament i 3) accepta com a plenament constitucional que els alumnes no siguin separats en grups, aules o centres per raó de llengua...

"Hi ha altres sentències del mateix Tribunal -una vintena llarga- que han reconegut la validesa de la nostra legislació lingüística i, pel que fa a l'ensenyament, almenys quatre consideren constitucional el sistema català d'immersió...

"si el TC pretén garantir que en el futur el coneixement del castellà no disminueixi, el TSJC sembla voler que el coneixement del català disminueixi ara mateix. I això no és cosa d'un tribunal, sinó del Parlament..."
===================================================================

I també és pertinent el comentari que feia Vicent Partal a l'editorial de Vilaweb ahir (6/9/2011): semblen pesar menys 125.953 alumnes valencians que tres famílies del Principat!


Això, segons un estudi fet l'any passat (2010) per Escola Valenciana.













9.06.2011

Enquesta de La Vanguardia sobre la immersió

La Vanguardia.
Encuestas.
5/9/2011

"¿Apruebas que se implante el castellano como lengua vehicular en las escuelas catalanas?"

Clica aquí per contestar: http://bit.ly/qR2ctK
 

9.05.2011

LA FAMOSA INTERLOCUTÒRIA


TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
   SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
SECCIÓN QUINTA
Via Laietana, 56, 3ª planta - 08003 Barcelona
93 344 00 50
RECURSO ORDINARIO (Ley 1998)  Nº: 485/2006-E
Parte actora: FELICIANO S. L..
Representante de la parte actora: JORGE BELSA COLINA
Parte demandada: DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (ANTES DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ)
Representante de la parte demandada:   LLETRAT/DA DE LA GENERALITAT

http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/032/529/529.pdf
Baròmetre de l'ús del català a Internet