Compte enrere

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

7.08.2011

Comunicat de premsa: El Consell d’Europa estudia la situació del català a l’Estat espanyol
----------------------------------------------------------------------------------


Avui, 5 de juliol, s’han reunit a la ciutat de València representants de diferents entitats catalanes i valencianes amb membres del Comitè d’Experts de la Carta Europea per les Llengües Regionals i Minoritàries, per tal d’avaluar el tercer informe sobre el compliment de la Carta a l’Estat espanyol.

Durant la setmana del 4 al 8 de juliol aquests experts es reuneixen a Palma, València, Saragossa i Madrid amb representants de l’administració estatal, d’administracions territorials i amb diverses organitzacions no governamentals representatives de les llengües afectades: català, aragonès, basc i gallec.

En nom del CIEMEN, Maria Areny ha parlat del compliment de la Carta pel que fa a ensenyament. Primerament, ha agraït que en l’informe del comitè d’experts del 2008 es recomanés que les altres comunitats autònomes seguissin el model d’ensenyament d’immersió lingüística a Catalunya. També ha destacat que en l’informe del 2010 l’Estat espanyol consolida el model educatiu de Catalunya pel fet d’elevar a rang estatutari (article 35 de l’Estatut de 2006) la legislació fins aleshores vigent. Malgrat això, considera que ara mateix aquest model està en perill, a causa de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que fa una reinterpretació restrictiva de l’article 35 esmentat pel que fa al dret de rebre l’ensenyament en català, que ha donat peu a les 5 sentències del Tribunal Suprem obligant que el castellà sigui llengua vehicular de l’ensenyament. “Molts de nosaltres considerem que aquesta sentència trenca amb la jurisprudència anterior del mateix TC que en una sentència de 1994 avalava el model d’ensenyament en català i posa en perill la cohesió social”, destaca Maria Areny. Per altra part, arran dels resultats de les últimes eleccions semblen perillar les línies en valencià i els progressos obtinguts a les Illes Balears.

En nom de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Joaquim Torres ha denunciat l’incompliment de l’article 7, paràgraf 3 de la Carta, pel qual l’Estat es compromet a fomentar la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics. Ha dit que les actituds reticents a la diversitat lingüística són actualment fortament presents entre la població de les terres de llengua castellana i en les institucions sociopolítiques d’àmbit espanyol en general. “El fet que l’únic estadi europeu on el Barça hi ha hagut seriosos problemes per a emetre missatges en català a la megafonia ha estat el del Reial Madrid, i això n’és un exemple prou representatiu”, ha conclòs.

En nom de la Plataforma per la Llengua, Roger Torrents ha parlat del compliment de la Carta en els àmbits econòmic, social, de mitjans de comunicació i d’activitats culturals. Ha començat parlant de l’anomalia espanyola: “Totes les altres llengües europees de la magnitud del català són llengües oficials d’estat”. Com a indicador de la poca sensibilitat multilingüe de l’Estat Espanyol, ha remarcat que 198 disposicions imposen el castellà a l’etiquetatge (i algunes limiten l’etiquetatge en català) i de la presència quasi nul·la del fet multilingüe a les televisions d’àmbit estatal. També ha denunciat alguns incompliments de la Carta per part de l’administració, com ara el fet que els usuaris catalanoparlants de serveis socials com ara hospitals (especialment en els serveis d’urgència) i residències sovint no poden ser atesos en la seva llengua.

Miquel Strubell, en nom de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de l’Observatori de la Llengua Catalana, ha agraït als membres del Comitè el fet que hagin programat reunions in situ, en aquesta ocasió, a tres dels territoris de llengua catalana. Strubell ha citat les múltiples sentències que avalen que les denominacions “valencià” i “català” es refereixen a una mateixa llengua, reconeixent així l’autoritat del món acadèmic. En la seva intervenció també ha fet referència a la incompleta catalanització dels documents d’hisenda per part de l’Estat –al cap de més de 30 anys d’oficialitat del català-, demostrant que l’ús del català per part de l’administració central és superficial.

Per part del país valencià, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i l’associació El Tempir (Elx) també s’han reunit amb els experts del Comitè presents a València. En aquesta reunió s’ha parlat de l’ensenyament: han denunciat la impossibilitat d’atendre totes les sol·licituds d’ensenyament en valencià, i han avisat que això s’agreujarà amb l’anunciat projecte de nou model educatiu.

Respecte als mitjans de comunicació, s’ha comentat la inexistència de cap diari en català (ni tan sols les edicions catalanes de la Vanguardia i el Periódico de Catalunya, que sí que hi arriben en castellà). De la mateixa manera s’ha denunciat l’eliminació de la recepció de TV3 al País Valencià i la falta de reciprocitat TV3-Canal9.

S’ha fet una declaració en favor de la unitat de la llengua i s’ha demanat que es rectifiqui la pràctica d’anteriors informes del Consell d’Europa on consten el català i el valencià com si fossin llengües diferents.

També s’ha denunciat la falta de compliment del compromís de l’Estat espanyol de garantir els processos judicials en català, cosa inassolible a causa (entre altres raons) de la falta de requisits de capacitació lingüística als funcionaris de justícia.

Representants de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia també s’han desplaçat a València per reunir-se amb els experts. Els han fet constar que les recomanacions del Comitè de Ministres a l'Estat espanyol no s'han complert; que l'article 9 de la Carta segueix sense aplicació efectiva ni es contempla dins dels programes d'actuació del Consejo General del Poder Judicial ni del Ministerio de Justicia, alhora que es dicten reglaments que ignoren la [doble] oficialitat (d'advocats i procuradors, de la carrera judicial); que es retrocedeix progressivament en l'ús del català pels jutjats i tribunals de Catalunya; que hi ha nombroses queixes de ciutadans i que no es garanteix el respecte a l’opció lingüística. També han exposat algunes de les nefastes conseqüències per al futur de la llengua catalana de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El canvi jurisprudencial està essent aprofitat per a la impugnació de recents lleis catalanes en els àmbits del consum, de la immigració i de l’educació, entre d’altres.

Barcelona, 5 de juliol de 2011

1 comentari:

Laura Aguilar ha dit...

m'ha semblat molt interessant llegir sobre els temes que s'han tractat a la reunió, i estic orgullosa que hi hagi tanta gent i moviments que defensen la nostra llengua

Baròmetre de l'ús del català a Internet