Compte enrere

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

11.29.2009

Acte al Fòrum de Barcelona de la coordinadora per les consultes populars per la independència de Catalunya (diumenge 29 de novembre de 2009)







Pocs dies abans de la roda de premsa al Col·legi de periodistes de Barcelona, en què es va visibilitzar la tan ansiada unitat de tots els moviments i plataformes que treballant per a l'alliberament de la nostra nació, la Coordinadora per a la Consulta sobre la Independència ha tornat a fer un acte brillant.

Vibrant han estat les intervencions de tots els participants en l'acte d'aquest migdia al Palau de Convencions del Fòrum de Barcelona, tant per les persones vingudes d'arreu de Catalunya a representar els 160 municipis on se celebraran consultes el diumenge 13 de desembre, com ara Salt (Gironès) o Tàrrega (Urgell). Deixeu-me destacar la del representant de Sant Pere de Torrelló, amb una apel·lació perquè respecti les regles elementals democràtiques per part de l'Estat espanyol, en unes consultes locals sobre un tema que òbviament supera l'àmbit en què es vota i, per tant, no poden ser vinculants.

Josep Maria Terricabras, clar i contundent com sempre, amb el seu to característic, didàctic i solemne, sempre a punt amb un incís sarcàstic. I Miquel Calçada, Mikimoto, vibrant.

El Cant de la Senyera i Els Segadors, altres moments culminants de l'acte.

I tot en positiu: cap atac a cap altra nació, cap discurs d'anar a la contra: però el camí cap a la llibertat és un camí mirant sempre cap endavant! I sobretot, no quedant trabats pel discurs molt poc clar del tanmateix insòlit editorial dels 12 diaris catalans del 26 de novembre.

Confiem que una majoria parlamentària compromesa a facilitar la Gran Decisió del poble català naixerà de les properes eleccions. I més endavant, per què no, també pot sortir a les Corts valeccnianes i al Parlament balear. Anem per parts!

11.16.2009

Videos on Catalan and Catalonia


1. Catalan, a business opportunity:
4 min 48 sec


2. Independence for Catalonia:
1 min 21 sec



3. U.S. Secretary of State, Hillary Rodham Clinton joins a Town Hall meeting at the European Parliament:
0 min 48 sec



4. Catalonia: a nation of Europe:
5 min 0 sec
Icludes a speech by the outstanding Catalan 'cellist, Pablo (Pau) Casals (1876–1973) at the United Nations.



5. Catalonia is a nation:
2 min 20 sec (just pictures)




6. Èric and the Phoenix Army:
9 min 48 sec
Documentary on a 14-year old who was arresetd by twenty anti-terrorist Spanish policemen .

An incredible but true story: Spanish authorities prosecute child for terrorism when he e-mails companies requesting labelling in Catalan language. A Harry Potter fan, he signed as the "Phoenix Army". The case went all the way to Spanish High Court!



Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4&hl
Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=Aqvs3988wbU
Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=TvlUpoffohM
Part 4: http://www.youtube.com/watch?v=FpKmmCxOcGQ
Part 5: http://www.youtube.com/watch?v=eAWyX_lWPuQ

El davantal de Jordi Basté del divendres 30 d’octubre de 2009 (RAC-1)

(gràcies Jordi!!)
----------------------------------------------

Cal veure, gairebé com una obligació, cada dijous el Mikimoto als Afers Exteriors de TV3. És una obligació que tenim el país. És aire fresc, obrir la finestra davant l’empastifada permanent que expliquem cada matí, del que ens està passant a Catalunya.

Veure que el país és petit, però la nació és gran. Que tenim una terra magnífica i una gent meravellosa, que Catalunya és de colors, i que el blanc i negre és d'una altra època i hi ha poca gent. Veure el Mikimoto als Afers Exteriors és la imatge necessària per l’autoestima d’un país, per descobrir que tenim gent catalana emigrant, que viu a fora sense perdre el gust del seu origen.

Catalunya és l’Afers Exteriors, exemple de programa, exemple de comunicador, copiat per altres grans cadenes espanyoles.

El Mikimoto em va regar novament l’autoestima ahir després d’uns dies de depressió quadribarrada. Catalunya no son els Millet, els Montull i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem. El nostre país és el del doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, del doctor Valentí Fuster, de la cuina del Ferran Adià, dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí Puig... Al meu país hi juga un Barça catalanista amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim Sergi López, tenim en Tàpies, en Llach, en Serrat, en Carreres, Els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya, el Tarragonès, l’Empordà,el Delta de l’Ebe, el Segrià, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages, el Berguedà... A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim una muntanya Santa amb una Verge negra. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres, I tenim mongetes amb què tapem les botifarres, i ens agrada l’olor de brassa i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar. Al meu país es fa castanyada i fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà com també els permetem un dia a l’any fer cagar un bastó anomenat tió -aviam si s’han portat bé.

I també tenim un Palau de la Música. I tant que el tenim! El meu país és tant petit que és meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai! Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar els fems del camp que ens envolta.

El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar a votar. Sí, sí, sí, sí. S’ha d’anar a votar.

No, amics, no, això no és Itàlia, em nego, no ho permetrem. Això és Catalunya, la dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels científics, la dels artistes, la dels pensadors, i de qui se la faci seva, siguin d'on siguin, vinguin d'on vinguin.

Catalunya se sent, Catalunya no es pateix; és massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l’hem de creure. Alcem el cap d'una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se'n oblidi!

Ens n'hem de sortir. Som-hi d’una vegada!

Es pot baixar (de moment!) clicant aquí:

11.07.2009

Michael Dwyer. From Aer Lingus on-flight magazine Cara



The soldiers searched the Wicklow vales, and toward the dawn of day
Discovered where the outlaws bold, the dauntless rebels lay.
Around the little cottage poor, they formed into a ring
And called out: "Michael Dwyer! Surrender to the King!".

Thus answered Michael Dwyer: "Into this house we came,
Unasked by those who own it - and they cannot be to blame-
Then let these peaceful people unmolested pass you through,
And when they're placed in safety, I'll tell you what we'll do."

'Twas done. "And now", said Michael Dywer, "your work you may begin:
You are a hundred men outside - we're only four within,
We've heard your haughty summons, and this is our reply:
"We're true United Irishmen, we'll fight until we die!"

Then burst forth war's red lightning, then poured the leaden rain;
And Wicklow's hills re-echoed with the thunder peals again,
Brave Dwyer and his comrades bold, they fought and fell with pride,
And the skies of Wicklow wept that morn, when Michael Dwyer died".


Beautiful. Really. That's why I copied it on the only piece of paper I could find on the plane: the paper bag for... emergencies! However, Google says othwerwise. It in no way reduces the literary merit of the poem, but the events of 15 February 1799 apparently concluded differently. See http://www.62infantry.com/Michael_Dwyer.shtml
Baròmetre de l'ús del català a Internet