Fes una piulada

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

StatCounter

11.13.2007

Jornada sobre sobiranisme
Dissabte 10 de novembre Òmnium va organitzar una jornada sobre el futur de Catalunya. La convocatòria deia:

Una part important de la societat catalana està experimentant una creixent eufòria sobiranista. La crisi de les infraestructures no ha fet més que estendre aquestes inquietuds i, malgrat que el clima que genera es d'un cert desànim, les organitzacions partidàries de l'alliberament nacional del nostre país creuen que és un moment clau per obrir un debat sobre les estratègies de cara al futur.

Amb l'ajuda de l'excel·lent cercador de nortícies en català, http://www.huubs.com/ he trobat diferents relats i opinions sobre la jornada, a la qual assistí. "Els partits refreden l'ímpetu sobiranista de les plataformes" resava El Periódico l'endemà, parlant de ... "l'ímpetu sobiranista que, al matí, havien avivat ponents del Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. [...D]e les ponències de les tres entitats sobiranistes i el posterior debat es va desprendre que Catalunya, després del fracàs del nou Estatut, està preparada per iniciar un procés per aconseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés."

El diari no va aclarir l'important fet, per a mi, que cap dels oradors -Isidre Molas (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Josep Rull (CiU) i Anna Simó (ERC)- no va assistir a la sessió del matí, i per tant varen esquivar, sense saber-ho, els més importants aportacions de la sessió del matí.

El mateix dia 11 de novembre, per la seva part, Mar Jiménez de l'Avui deia que "L'àgora del catalanisme bull d'idees": "Els participants coincideixen que el model autonòmic s'ha esgotat i es debaten entre el federalisme plurinacional i la independència".

Continuava l'Avui: "El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo ... va definir amb precisió que el que caracteritza Catalunya en aquest moment és l'"autoindeterminació". Malgrat tot, els participants en la jornada van confluir en la necessitat de sumar esforços per construir el futur de Catalunya."

La intervenció, al meu parer, més lúcid i convincent va ser d'Alfons López Tena, que segons l'Avui... "va proclamar que ja que des de 'Catalunya no tenim força per transformar Espanya, però tenim capacitat per destruir-la, podem convertir-nos en un problema'. A més, el jurista, que va rebre la principal ovació del dia, va advocar per superar la dualitat catalanisme-espanyolisme i donar pas a la distinció unionisme-independentisme."

Entre les intervencions dels polítics, esmentarem
la de Joan Herrera, dirigent d'ICV que després de defensar el model d'Estat federal plurinacional, segons explica Mar Jiménez per precisió, "per reafirmar els seus arguments, va formular retòricament la pregunta: 'Què és més difícil, la reforma de la Constitució o la independència?'. El públic, esperonat per les intervencions clarament independentistes del matí de López Tena, Mònica Sabata i Ramon Carranza, va sorprendre'l responent, enmig d'una remor de rialles: 'La independència!'.

Vilaweb parlava de
"Sobiranistes de dues velocitats", reconeixent que per a "tres plataformes, Catalunya és al punt idoni per treballar per l'autodeterminació; els partits discrepen entre independència i federalisme". Segons Vilaweb, "Anna Simó (ERC) va declarar esgotada la via autonomista i va reclamar «desacomplexament» per fer via cap a la «desconnexió progressiva» de l'Estat abans de la independència. En canvi, Josep Rull (CiU) va esmentar el confederalisme com a pas intermedi del «projecte d'alliberament nacional»."

En definitiva, Vilaweb concloïa que "
La jornada va deixar en evidència que la rauxa de les plataformes, que van acordar que el país travessa un moment òptim per començar a treballar per una consulta d'autodeterminació –i la independència–, contrasta amb el seny i un ampli ventall de matisos expressats pels partits", però la "rauxa", haig d'afegir, va ser molt matisada també, i totes tres enttiats varen reclamar un treball en positiu, per anar guanyant vots favorables, en el futur referèndum, entre sectors marginats a qui s'ha d'explicar com la situació actual els perjudica socialment i econòmica i que fins ara han estat reticents. Les darreres enquestes (amb totes les cauteles que mereixen) indiquen que hi ha 2.000.000 de persones ja disposades a votar que sí -i doncs trencar amb l'estatus quo- en el futur referèndum ... i això sense cap mena de debat públic sobre el tema. En aixì, els particxpants varen coincidir que els partits han de deixar de perdre el temps intentant fer una pedagogia -impossible- a l'Estat, i han de començar a fer pedagogia a casa, oimés després de la desastrosa experiència de la redacció del nou Estatut d'Autonomia.

Per la seva banda, La Vanguardia anunciava amb un titular que contrasta absolutament amb les declaracions de Jordi Porta, el president, que va ser exquisit en mantenir l'entitat al marge de les posicions polítiques concretes : "
Òmnium Cultural cree que es momento para la soberanía". M'estranya que es pugui equivocar d'aquesta manera, i em dol que aquest missatge s'hagi escampat entre tots els lectors.

No podíem esperar gran cosa de positiu de l'ABC, que proclamava "
El PSC acude con CIU, ERC e IC a un foro que propugna la independencia catalana
". Dedicava més de 20 línies parlant de la sessió de tarda (les intervencions dels partits) quan els més de 200 assistents crec que vàrem ser unànimes en qualificar la sessió del matí (menys de 5 línies) com un fet històric.

En una editorial (12 de novembre), Tribuna Catalana afirma "Reforçar i consolidar Òmnium i la societat civil" i fa una apassionada crida als catalanas perquè ens associem: "Reforcem, doncs, amb milers de socis Òmnium Cultural, integrem el màxim de professionals a l'ACP, intel·lectuals, universitaris i periodistes a l'Opinió Catalana i l'activisme lingüístic a la PL i a la CAL. No ens quedem a casa, és hora de fer pinya."

Si em permeteu una consideració final: els oradors del matí varen deixar molt clar que creuen en el país i la seva gent, que creuen en el seu futur, i que vibren amb i per al pais. A la vista de com va anar la resta del dia, m'agradaria poder dir el mateix del conjunt de la nostra actual classe política.

Altres enllaços:

BLOGS

* http://blocdenroger.blogspot.com

* http://carlescampuzano.blogspot.com/2007/11/entre-la-retorica-i-la-realitat.html (tot i que "No vaig poder assistir a la primera part de la jornada").

* http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70434
: Weblog de Xavier Mir, amb dues
aportacions: "L'independentisme pren el relleu al catalanisme en la centralitat", i "Les estadístiques, en Colomines i la Paluzie". "L'independentisme" escriu Xavier Mir citant Antoni Vives, "està ocupant cada cop més la centralitat política del país".

Si en coneixeu m
és (de gent que hi va assistir, i amb autor sense pseudònim, és clar!), digueu-m'ho!


ALTRES DECLARACIONS D'ASSISTENTS

Anna Simó, d'ERC (a Tribuna Catalana): "La nostra alternativa passa per articular una majoria social que opti per un estat propi com la millor opció per desplegar les nostres capacitats nacionals, de benestar col·lectiu i de competitivitat econòmica, perquè la nostra dependència és una trava per desplegar-les. L'eina ha de ser una consulta popular per la via de referèndum..."

Baròmetre de l'ús del català a Internet