Compte enrere

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

12.06.2006

El no-nacionalisme

Avui, 6 de desembre de 2006
En un altre diari barceloní, un dels promotors de Ciutadans comenta el que segons ell serà "el futur de Ciutadans". Afirma que Ciutadans neix perquè hi ha a la societat catalana una sensació de fatiga respecte d'unes clares insuficiències dels successius governs de la Generalitat fruit d'unes polítiques centrades "obsessivament" en el simbòlic i identitari, o no en allò que ha d'ocupar les preocupacions de tot govern: protegir les llibertats individuals i procurar el benestar social. S'ha obviat, creu, les matèries que realment importen: infraestructures, protecció social, seguretat pública, ensenyament, habitatge, immigració, sanitat. "Només" es parlava del nou Estatut, de si el valencià s'havia de denominar català, dels papers de Salamanca, de les seleccions esportives, com a "exemples més notoris". Descriu el nou partit com a "formació de caràcter no nacionalista" en què predomina "la raó sobre els sentiments". No és cert, segons l'autor de l'article citat, que "s'hagi de ser forçosament nacionalista, d'una o altra nació".
Com a persona que no ha militat mai a cap partit, crec que puc rebatre -segurament amb tanta convicció com si ho hagués fet, però potser amb més credibilitat-, algunes de les afirmacions que acabo de reproduir. En primer lloc, ni abans ni ara, ni l'administració de la Generalitat ni el mateix Parlament, han dedicat més que una ínfima part de llur energia i recursos a tractar temes que en podem dir "simbòlics" o "identitaris". La Generalitat s'ha dedicat a fer carreteres, a fer escoles, a millorar la sanitat, tant o més que qualsevol "comunitat autònoma". Però també s'ha trobat amb uns problemes heretats, o creats més recentment. Ha estat per intentar resoldre'ls que s'ha provat de fer un nou Estatut, i si el resultat ha quedat molt lluny de les expectatives de molta gent (i lluny, també, del text acordat pel 89% dels diputats de la passada legislatura) ha estat, sense cap mena de dubte i en bona part, per la insistència de poders fàctics al centre de l'Estat de mirar la nostra proposta no pas com una proposta més, sinó justament com una que fèiem nosaltres, i per tant que s'havia de tractar amb més rigor, fins i tot amb suspicàcia. A través dels gestos, de les maneres, de l'actitud del "cepillado", s'ha demostrat un cop més que la nació espanyola està, en el millor dels casos, en vies de formació. La reforma de l'Estatut, a més, naixia d'un profund malestar pel baix nivell de finançament de què disposen les administracions catalanes, per culpa del qual és materialment impossible atendre les demandes d'una societat avançada com la nostra.
El tema de la miserable manipulació de la denominació de la nostra llengua a les terres valencianes, si alguna cosa té a veure amb qüestions identitàries, ho és no pas gràcies a cap polític del Principat, sinó a una voluntat expressa d'enfrontar catalans i valencians fomentada per sectors a València. I ho dic perquè molt gent, bona gent, gent de raó, de València, s'ho passa molt malament per culpa de l'ambient que s'hi ha creat. No hi ha ningú, a tot Europa, que pensi que els mal anomenats papers de Salamanca havien d'esperar més de 25 anys de la "democràcia" espanyola abans de tornar als seus legítims propietaris, i encara, només en part. Per què han estat notícia? Justament perquè uns espanyols (amb el suport de força conciutadans) varen convertir el que havia de ser un tràmit burocràtic en un tema identitari. Finalment, va ser Franco qui va fer expulsar les federacions catalanes de diferents organismes internacionals (com ara la de rugbi), i són els estaments espanyols (amb tot el pes del seu cos diplomàtic quan cal) que mouen cel i terra perquè la voluntat de les federacions catalanes, organitzacions privades recordem-ho, es frustri.
Per tant, no només aquests temes són completament incidentals dins de l'acció de govern, sinó que són fruit de l'atrinxerament en qüestions identitàries del govern espanyol. El mateix govern que va esborrar, com no s'havia atrevit Franco, l'origen geogràfic de les matrícules de cotxe, o que s'ha negat a rectificar aquest pas, insòlit i únic a Europa entre els països més poblats.
De l'article en trec un tema que per a mi, des del punt de vista de la psicologia, considero vital: la percepció de la gent. Certament, a una determinada premsa (i alguna emissora) s'ha volgut obsessivament magnificar aquestes qüestions. Amb molta més justificació que no pas als polítics se li pot atribuir una sobredosi d'obsessió. De les barbaritats dites en programes d'una emissora s'han publicat ja dos llibres. Qui llegeix aquesta premsa o escolta aquesta emissora, es veu permanentment comminat a veure la situació catalana (i la basca, per altres raons) com a poc menys que un desastre.
Certament, el de Ciutadans és un discurs atractiu per a alguns. Però és un discurs, per les raons que dic, que accepta sense matís i crítica una situació creada pel nacionalisme espanyol. Dit això, en una afirmació sí que coincidim: cal que la manera de fer de la política catalana es repensi. Ja ho vàrem dir, fa no gaires anys, els promotors de Catalunya 2003, quan vàrem fer el nostre document programàtic. I per desgràcia, aquell document avui continua essent vàlid.
Miquel Strubell
Expresident de Catalunya 2003

11.07.2006

Esquerra i el nou Govern: l'Entesa Nacional pel progrés

ERC, com a únic partit parlamentari que propugna des de la direcció d'opció sobiranista (a CDC n'hi molts, de sobiranistes, però a la base, no pas a la direcció, i en tot cas és un discurs que el partit no assumeix), ha de calcular la seva estratègia de cada moment en com fer avançant socialment el missatge sobiranista. Sempre serà un càlcul incòmode, i les decisions sempre crearan tensions internes (i fins i tot externes!). I m'imagino, sense haver parlat amb ningú d'Esquerra, que consideren que poden fer més des del Govern que des de l'oposició. Aspiren, això els ho he sentit dir, de convertir-se amb el temps en el referent a la política catalana, tornant a la seva posició dels anys 30, i desplaçant-ne el partit socialista. És obvi que no ho podien ser el referent de l'esquerra els anys 30 a través d'aliances amb la Lliga, i ara podríem dir el mateix pel que fa a la seva relació amb CiU.

Però mentre no aconsegueixi desplaçar-ne els socialistes (potser són il·lusos de creure que ho arribaran a aconseguir...) s'han de conformar d'anar de número dos. La frustració que reflecteixen comentaris com ara "com és possible que facin un socialista, X, president de la Generalitat?" (de 2003, i també de 2006) s'esvairà quan es pugui dir "com és possible que facin Govern amb el suport dels socialistes?". No ho dirà ningú, en el camp catalanista.

Notícia del nou Govern: Vilaweb, 7 de novembre de 2006

10.21.2006




Reprodueixo el manifest d'un nova plataforma que aspira a la llibertat per al nostre poble. Si hi estàs d'acord, si us plau, pren 30 segons per clicar aquí i adherir-te a la Plataforma, al costat de les més de 5400 persones que ja ho han fet, en els 15 dies que han passat des de la nostra presentació!
No hi ha cap compromís d'aportació econòmica (que serà, de tota manera, benvinguda!).

Sobirania i Progrés

QUI SOM
  • Sobirania i Progrés el configurem un conjunt de persones de diferents àmbits de la societat catalana que compartim la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l’assoliment de la sobirania política plena.
  • Sense sobirania els Països Catalans no podran assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura per esdevenir una societat moderna del segle XXI. En aquest sentit el proper pas cap a la sobirania dels Països Catalans ha de ser l’exercici del dret de decidir o dret a l’autodeterminació.
  • El projecte sobiranista té diferents organitzacions que, des dels seus àmbits respectius, treballen per expandir-lo. Trobem a faltar, però, l’estructuració d’un àmbit propi de la societat civil: un àmbit transversal, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general. Per intentar omplir aquest buit es forma Sobirania i Progrés, que treballarà des de la perspectiva de la societat civil.
QUÈ VOLEM
  • Sobirania i Progrés neix amb l’objectiu d’impulsar des de la societat civil el projecte sobiranista perquè esdevingui majoritari en la nostra societat.
  • En aquest sentit Sobirania i Progrés donarà suport a aquelles iniciatives polítiques i socials que reforcin i difonguin el projecte sobiranista.
  • Sobirania i Progrés vol participar activament en la definició d’una estratègia global per a l’exercici del dret a l’autodeterminació.
COM HO FAREM
  • Sobirania i Progrés desenvoluparà projectes propis i conjunts, vinculats a la generació d’idees i informacions, per reforçar i ampliar l’espai social que comparteix que la sobirania és necessària per al nostre progrés.
  • S’estructurarà en primer terme, per mitjà d’un portal web que servirà de presentació, de mitjà de comunicació i per recollir l’adhesió de noves persones interessades. El portal enllaçarà els espais web de les organitzacions que assumeixin sense embuts la reivindicació sobiranista.
  • Tothom és convidat a participar del projecte Sobirania i Progrés. Adheriu-vos-hi des de la nostra web: www.sobiraniaiprogres.cat i feu-nos arribar les vostres idees, reflexions i projectes.
  • Sobirania i Progrés es presentarà el 4 d’octubre en un acte públic on es reivindicarà i es demanarà als partits polítics catalans que l’objectiu de la sobirania és urgent i irrenunciable, i que ha de ser present en l’agenda política del país.
www.sobiraniaiprogres.cat

Repercussió de l'acte al palau de la Música, a la premsa.

Operació Sobirania (format HTML, Avui, 5 d'octubre de 2006) (també en format PDF, pàgina 7)



SALVADOR: EL CATALÀ, REBUTJAT PER ALGUNS A ZAMORA

He rebut aquest missatge d'un conegut.

"He sabut que una amiga castellana ha anat a veure la pel.lícula "Salvador" a Zamora. Me n'ha explicat una anècdota xocant.
"Diu que en l'escena en què la germana de Salvador li parla en català, diverses persones de la sala "s'han aixecat i han marxat de la sala fent ostensibles senyals de protesta". En sortir ella, al final de la pel·lícula, aquesta persona li ha anat bé de demanar a la taquillera si era normal que això passés i la resposta ha estat, textualment, i segons
m'ha explicat, que "a algunes sessions hi ha gent que marxa" però que n'hi hauria més "perquè d'altres ja ni entren a la sala" perquè vénen a demanar -com m'ha dit- "si és veritat que a la pel.lícula s'hi parla en català", a la qual cosa ella respon que no té "més remei que dir-los la veritat i que hi ha algunes frases en aquest idioma" amb la qual cosa, diu la taquillera "ja n'hi ha prou perquè ni comprin l'entrada".
"No sé si aquest fenomen ha estat reportat des d'algun lloc, però a mi m'ha arribat de molt bona font (amiga votant del PSOE) . No sé si pot ser interessant."

Doncs sí que és interessant ... i xocant ... i proeocupant. Em demano si hi hauria la mateixa reacció (que malgrat tot, entenc que és minoritària!), si hom parlés, per exemple, en portuguès.

L'Estat espanyol, que sàpiga, mai no ha fet res per eliminar aquests prejudicis antàvics contra el nostre poble... Una persona malpensada diria que a l'Estat ja li va bé...


10.06.2006

"¿Dirían en Praga que Kafka no era Checo?"
La cultura catalana a Frankfurt, 2007

M'han passat un article amb aquest titular del Mundo (6/10/2006).
Els mateixos entrevistats desmonten el missatge que pretén transmetre el diari.
Javier García Sánchez escriu: "Si se invita a la cultura catalana, es obvio que los que deberían representar a la literatura catalana sean los que escriben en catalán..."
Així, Alicia Giménez Bartlett diu "És literatura catalana aquella que se ha escrito en catalán, vale".
Lolita Bosch diu: "Creo que no se debe usar a los escritores para esto."
Javier Tomeo diu "No puedo opinar sobre el tema porque no me considero catalán. Sólo soy residente en Barcelona..."
Francisco Casavella: "Creo que cualquier persona sensata no se pararía a pensar en algo tan absurdo ni tres segundos".
Alguns fan afirmacions altament qüestionables: "La literatura catalana siempre (sic!) ha sido bilingüe", diu Berta Marsé.
Altres autors, amb qui no estic gens d'acord, deixen en ridícul el redactos del titular. Cristina Peri Rossi diu: "la literatura catalana es la escrita por personas que viven en Cataluña." Per tant, rebutja els escriptors mallorquins, valencians... i es desprèn que afirma, de fet, que Kafka escriu "literatura txeca"!! Els americans no poden fer literatura anglesa si no van a viure a Anglaterra. En fi, un col·lossal desgavell argumental!
Senyors del Mundo: un pot contribuir a una literatura d'una llengua sense sense ser ciutadà del país originari de la llengua, faltaria plus! Kafka (nascut en un país, controibueix a la literaura alemanya sense deixar de ser txec)... Tree, Joseph Conrad, Ishiguro ... en fi, la llista seria inacabable. No barregem les coses.

6.22.2006

Reflexions després del referèndum

Amb el risc d'equivocar-me, tinc la impressió que:

1. Només ERC hauria posat la reforma de l'Estatut en els seus programes electorals, si no hagués estat per l'opinió general que el PP guanyaria les eleccions de 14/3/2004.

2. En aquest context, era fàcil per al Rodríguez Zapatero, com a cap de l'oposició, prometre el seu suport a l'Estatut.

3. L'acord del 30 de estembre de 2005 va ser un dels moments àlgids i més prometedors de la política catalana d'ençà de la mort de F.

4. Pràcticament l'endemà els socialistes catalans trenquen la unitat d'acció (el 89% del Parlament) El dia 4 d'octubre "El PSC recupera les esmenes a l'Estatut per negociar a Madrid" segons l'AVUI de l'endemà (http://www.avui.cat/avui/diari/05/oct/04/75090.htm).

5. A Rodríguez Zapatero li interessa que s'aprovi l'Estatut, però també veu que ha de contentar els seus barons, molt crítics. L'anunci del PSC forma part d'una estratègia del PSOE, de dividir el quadripartit i poder, entre altres coses, negociar amb els catalans, ja afeblits per la pèrdua de l'acció unitària.

6. Crec que Guerra tenia la consigna de fer canvis, ni que fossin petits, al nombre màxim d'articles. Això, per poder dir que s'havia "cepillado" el nostre Estatut al Congrés dels Diputats.

7. A Rodríguez Zapatero també li interessa sortir a la foto amb el líder del nacionalisme català "moderat", i de cap de les maneres amb el del nacionalisme català dimonitzat per la premsa madrilenya (i alguna emissora de ràdio!).

8. Alguns líders d'ERC, entre els quals Carod-Rovira, només demanen un petit gest (la transferència dels aeroports, per exemple) per poder invertir la seva oposició al text que va resultant de les retallades. Però ni al Rodríguez Zapatero (perquè seria titllat de venut als "extremistes" pel PP) ni al Maragall (perquè si es feien esmenes al Senat aleshores no podria celebrar el referèndum abans de l'estiu) no els interessa tocar ni una coma del text retallat.

9. El PP és d'una coherència total, comparable en dimensions només amb la virulència dels seus atacs. Parlen del trencament d'Espanya, de la insolidaritat... amb una frivolitat sense límits, i mirant sempre de reüll l'opinió del seu potencial electorat a l'Espanya profunda (però demogràficament determinant).

10. L'expulsió d'ERC del govern és una demostració de seguidisme del PSC, respecte del PSOE. Caldrà pair molt abans de tornar al govern amb els mateixos, si arriba el cas. A mitjà termini, però, li pot anar bé: bona part de l'increment del seu vot al Parlament de Catalunya venia d'antics votants de CiU, empipats amb els acords amb el PP sense cap contrapartida visible. Aquests "nous" votants no volien pas que el president de Catalunya fos del PSC, i per tant meditaran abans de tornar-hi. ERC ara té l'oportunitat de recuperar una equidistància entre el PSC i CiU ... tot i que m'imagino que els assessors d'en Mas veuen ERC més com una amenaça que com un possible aliat. Sigui com sigui, haurien d'haver après la lliçó de la legislatura 1999-2003, en què ERC va intentar sense èxit acostar-s'hi...

11. Els resultats del referèndum ens indiquen dues coses: que el cansament general pel tema de l'Estatut ha passat factura; i que el vot del "NO" venia de molts llocs, per en els sectors afins a ERC molta gent no s'hi va apuntar, justament perquè el seu vot no fos instrumentalitzat i apropiat pel PP.

12. El gran revulsiu que volia promoure l'enyorat Pere Esteve, i la gent que al seu voltant vàrem fer Catalunya 2003, revulsiu que va tenir el primer capítol a les eleccions de novembre de 2003, promet de continuar en les properes. I sembla estrany que encara hi hagi tants catalans , que pel fet d'haver nascut no sé on, o de pertànyer a no sé quines classes socials, que no vegin que ...

*de la política espanyola no en treurem res, que sempre serem un tap de suro flotant a l'aigua a l'espera de la propera tempesta hispana; que
* donar suport als partits "catalans" que sempre esperen la trucada de Madrid va en contra dels nostres interessos més quotidians i immediats; i en fi, que
* la llibertat és l'objectiu més digne d'un poble.

Però primer el poble s'ha de guanyar el respecte ... d'ell mateix!

2.19.2006


Ha mort en Francesc Ferrer Gironès.

Has estat un exemple de noblesa, de fermesa, de convicció, d'obstinació en el llarg i dur camí cap a la llibertat. I la teva família, assistint a l'espectacular, la històrica manifestació del 18 de febrer de 2006, a Barcelona, poques hores després del seu enterrament.

Espero que, encara que no l'hagis vist en vida, ens puguis ajudar ara a aconseguir-lo.

Cito del seu bloc:
"Que relaxat et trobes quan políticament el teu pensament doctrinal, i el teu comportament estan en total equilibri. L’harmonia entre els teus ideals i els teus capteniments, és la que et pot portar finalment, el respecte i l’admiració per la política per part dels ciutadans i dels electors." Aquest paragraf el vaig escriure a la primera bitàcula de fa gairebé un any.
Francesc Ferrer, 10/07/2004

Podeu trobar un breu currículum vitae seu aquí.

Descansa en pau, Francesc.

2.16.2006

És de vergonya l'enfrontament que intenta el PP entre catalans i andalusos, amb la campanya radiofònica.

A quin altre país del món occidental l'oposició jugui tan brut? Juga, a més, amb foc.

Han fet tres falques radiofòniques inadmissibles.

La primera falca, com les altres, va contra el projecte d'Estatut, donant la culpa a Zapatero dels seus terribles efectes i al presidente Manuel Chaves de connivència. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_7.Aes

A la segona es repeteix la frase "El pacto de Zapatero con el nacionalismo catalán perjudica a Andalucía, y Chaves no hace nada por remediarlo". http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_8.Aes

A la tercera hi intervé Javier Arenas, alertant de les conseqüències, segons ell, del nou Estatu sobre Andalusia. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_9.Aes

Ja n'hi ha prou, home!

(1) La història es repeteix (fins quan?)

www.e-noticies.com ha penjat una reproducció d'un cartell editat els anys 30, suposo que mentre es debatia l'Estatut de Núria a les Corts espanyoles. Les coses no han canviat, per vergonya aliena.... Aquí hi ha el text:

¡ESPAÑOL!

¡Guerra al Estatuto catalán!

En tanto que el intelectual, el obrero y el profesional castellanos, no podrán ejercer cargos en Cataluña, los catalanes podrán hacerlo en toda España.

¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!

Mientras las contribuciones e impuestos, graven hasta el límite a los demás españoles, los catalanes, sonreirán magníficos, ante nuestra muerte económica.

¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!

¡COMERCIANTES! ¡PUEBLO!

Hasta no saber a qué ateneros, no compreis productos catalanes.

Mientras para Cataluña salieron millones y millones de pesetas y para esa Región, se dictaron leyes proteccionistas, Castilla sucumbía, por falta de toda protección y auxilio.

En este comercio, no admitimos visita de viajantes catalanes o que representen casas catalanas, interin no sepamos el resultado de la discusión del ESTATUTO.


(2) La campanya anticatalana d'ara.

Deixeu-me recomanar-vos l'article del meu germà a l'Avui d'avui: Igualtat? Quina igualtat?.
Boníssim, per desgàcia.
Us n'ofereixo dos tastets:
"E
l Sr. Ángel Acebes proclama tothora que l'Estatut, fins i tot retallat, és un "atemptat a la igualtat de tots". Aquesta asseveració semblaria pressuposar que ara sí hi ha igualtat entre catalans i espanyols. Això és una rotunda fal·làcia."
[...]
"Tots aquests fenòmens demostren que, al contrari dels espanyols, els catalans som ciutadans jurídicament coixos, culturalment privats, políticament impotents i emotivament confosos. Harry Bloom, el famós crític americà, acaba de dir que si fos català, voldria ser independent d'Espanya [llegiu-ne la notícia]. És un home lúcid. No cal dir que molts catalans estan deprimits amb l'actual situació. Però per canviar les coses, cal bellugar-se. Crec que la manifestació del 18 de febrer, pel dret a decidir, és una bona ocasió per fer-ho. Cal anar-hi per dir que som una nació. Mentre els espanyols puguin decidir-ho, i els catalans no, ningú no podrà afirmar que hi ha igualtat."

Més lúcid que aquest article, impossible!

1.13.2006

Declaracions anticatalanes: General Mena i Jutge José Hernando: Sort d'en Salvador Cardús!

Excel·lent l'article Salvador Cardus
a l'Avui d'avui, divendres 13 de gener de 2006, "Què hi tenen al cap?"

És una bona reflexió sobre les declaracions recents del General José Mena Aguado sobre l'eventual rol de l'exèrcit en relació a l'Estatut de Catalunya, el 6 de gener de 2006 (The Times, Financial Times, BBC), com del
president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, el 10 de gener de 2006 en què assimilavca l'aprenentatge del català a l'aprenentatge de les sevillanes (Europa Press, AUDIO).

M'agrada sobretot la metàfora que fa, comparant l'Estat amb un sistema informàtic:

"... només si canvien les estructures de l'Estat, canvia l'Estat que els seus servidors tenen al cap. Més que un afer de reflexió, de debat o de pacte, un canvi d'aquesta naturalesa s'assembla a una reprogramació. És com passar de l'MS-DOS al Windows XP"

"... des de la lògica del programari de l'actual Estat espanyol -i vull que se m'entengui bé-, tenen raó tant el tinent general Mena com el president del Suprem, el magistrat Hernando"

"... la més elemental cultura informàtica ens permet saber exactament què cal fer en aquestes circumstàncies: cal desconnectar el perifèric, reiniciar la màquina i actualitzar el programari amb nous drivers. Si cal, llavors es pot tornar a connectar. I també es pot deixar de fer el perifèric, és clar, o connectar-se directament a Europa. [...] En concret: el problema de la connexió de l'Estatut v.2005 a la Constitució v.1978 no és només com voler endollar un cable USB 2.0 a una connexió en Port Paral·lel de 27 agulles, sinó pitjor. La qüestió és de programari."

1.09.2006


Problemes per a la Fundació Humanitària pel 3r i 4t món Dr. Trueta

No acabo d'entendre com la Generalitat pot haver deixat a l'estacada aquesta Fundació, que recull a Catalunya, i reparteix arreu del 3r món, centenars de tones de medicaments cada any.

La notificació que es denegava la renovació de la subvenció anual de la Fundació no només ha arribat quan bona part de l'any havia passat, sinó que, com a conseqüència, la Fundació havia adquirit uns compromisos al llarg de 2005, i es troba al 2006 amb un dèficit de 150.000 euros.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament els venia atorgant una subvenció anual des de 1997.


Estimat lector, et prego que visitis la seva pàgina web i vegis la bona feina que fa: www.dr-trueta.org.

Per si t'hi vols posar en contacte, pots telefonar al 93 886 9276, o escriure a
dr-trueta@dr-trueta.org

Tot suport serà benvingut!
Baròmetre de l'ús del català a Internet