Fes una piulada

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

StatCounter

9.19.2005

Tinc dret a ser informat en català?

Carta enviada a un diari barceloní, 19 de setembre de 2005

S'havia proposat a la ponència redactora del nou Estatut que el text recollís un dret que, al meu parer, enllaça directament amb la condició d'oficialitat de la llengua catalana. Es tracta del dret de ser informat en català pel que fa als productes comercials i serveis. No he pogut trobar aquest dret en el text actual que se sotmetrà al ple del Parlament d'aquí a pocs dies.

Deixant de banda que resulta ofensiu i humiliant per a molts consumidors catalans que a les nostres botigues hi hagi un nombre, potser creixent, de productes etiquetats de forma bilingüe en portuguès, és de tota evidència que la presència obligatòria del català en tot producte etiquetat que es posi a la venda a Catalunya suposaria una eina de divulgació de la nostra llengua de la màxima transcendència.

Fixeu-vos que em refereixo a "tots" els productes, i no només als productes fabricats a casa nostra: només faltaria que els nostres industrials es trobessin amb unes obligacions que els seus competidors no tinguessin!

En uns moments en què, per primer cop en trenta anys, puja espectacularment a Catalunya el nombre de persones que no saben parlar la nostra llengua (a causa de la immigració) semblen evidents els avantatges que tindria fer figurar aquest dret a l'Estatut.

M'agradaria, per altra banda, que el bufet del sr. Roca Junyent aclarís públicament si ha estat actuant com a "lobby" davant dels partits polítics, per encàrrec d'algun sector industrial, per provar d'impedir que prosperi la inclusió d'aquest dret en el text estatutari; i si és així, quins arguments ha fet servir per convèncier (bona part d)els partits catalans.

Miquel Strubell i Trueta

Davant la Llei de retorn dels Documents catalans retinguts a Salamanca

He rebut per correu electrònic aquest "Comunicat públic de la Comissió de la Dignitat" i crec que paga la pena divulgar-lo!

Madrid 15.9.2005

Davant la Llei de retorn dels Documents catalans retinguts a Salamanca

Avui, 15 de setembre de 2005, és un dia important en la llarga lluita pel retorn dels documents espoliats al final de la Guerra Civil per Franco a entitats, institucions, partits, sindicats, governs i persones físiques. Com a catalans, sentim una especial satisfacció en veure que una reclamació històrica formulada ja des de fa moltes dècades per persones com Josep Benet, Anscari Mundó, Josep Maria Sans Travé, Teresa Rovira, Borja de Riquer, Joan B. Culla, Antoni de Senillosa, Carles Fontserè, Joaquim Ferrer i Teresa Pàmies, rebi avui llum verda per al seu compliment. En citar aquests noms, i copsar la gamma de les sensibilitats polítiques que reflecteixen, creiem que tothom es pot adonar que és tota la societat catalana, com també pràcticament tots els partits polítics, que han exigit aquesta restitució. La labor de la Comissió de la Dignitat ha estat simplement la de recollir aquesta ampla inquietud i donar-l´hi sortida, amb el suport massiu d’institucions, més de 600 ajuntaments, tant al Principat com al País Valencià i les Illes Balears, el Parlament de Catalunya, la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya –que hi ha tingut un paper destacat- les Corts Valencianes –que hi va donar el seu suport per unanimitat– i els diversos governs de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta llei ha recollit la major part dels objectius que la Comissió de la Dignitat s'havia plantejat com són el retorn immediat dels documents de la Generalitat i el retorn dels documents, llibres i altres objectes requisats a Catalunya després d’un procés de tria i digitalització que s’encetarà de seguida, fent-se efectiu el retorn l’any vinent. La Generalitat serà qui rebrà tots aquests documents dels particulars i, després de classificar-los, els posarà a disposició dels afectats que els reclamin.

La Comissió de la Dignitat, en el procés de negociació pel retorn, ha insistit des del primer dia, que si bé la nostra prioritat per raons de pertinència nacional eren els documents espoliats als territoris de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, ens enorgullim d’haver col.laborat amb aragonesos, bascos, asturians i andalusos en les seves demandes de retorn. Igualment estem molt contents del suport que hem rebut de tants punts de l’Estat i del món sencer, suport en el primer cas, que sovint ha hagut de superar climes enterbolits per certs mitjans de comunicació i certs interessos polítics que només buscaven des del primer moment l’enfrontament entre territoris. Si hem de destacar per la seva valentia algun sector que ha fet suport a la Comissió de la Dignitat, voldríem fer esment concret als sectors polítics, sindicals, culturals i acadèmics de la mateixa ciutat de Salamanca i de Castella i Lleó, que ens han donat suport, alguns amb la seva presència aquí avui. També ens enorgollim d’haver aconseguit que el Govern de l’Estat obri un procés de retorn dels documents requisats a tota mena d’entitats i particulars del País Valencià i la resta de l’Estat. Pel que fa al País Valencià, ara ha d’ésser la Generalitat Valenciana, com preveu la llei, que assumeixi i lideri el retorn de tots els documents valencians tal com van aprovar per unanimitat les Corts Valencianes ara fa més d’un any. La nova Llei de la Memòria ha de recollir el retorn dels documents del Govern basc i la resta d’ajuntaments de l’Estat. No s’entendria que a aquestes institucions democràtiques represaliades pel franquisme nos els fos restituït el seu patrimoni.

Si bé la nostra actitud avui és de satisfacció, no és menys cert que ens veiem obligats a subratllar alguns aspectes que no ens han deixat de preocupar i que haurien de servir com a reflexió de tot aquest llarga lluita. En primer lloc cal dir que si avui el Congreso de los Diputados ha fet una llei per al retorn, aquest pas es dóna quasi trenta anys després de la mort de Franco. Amb aquest fet se’ns evidencia que al llarg dels anys, l’Estat ha actuat amb una lentitud inadmissible en un tema que afecta tan directament la sensibilitat democràtica com és la no rectificació d’un robatori que va ajudar a dissenyar la pròpia Gestapo. Lamentablement no és l’únic cas en què es projecten aquesta mena d’inèrcies ja que ha passat igual en casos com el de les fosses comunes, la no eliminació dels símbols feixistes i la no anul.lació de sentències. També s’ha copsat en coses tan bàsiques com són la falta d’una plena rehabilitació i restitució de les persones i els valors democràtics republicans. En aquest sentit, volem fer eco d’un document recentment posat en circulació per Amnistia Internacional en què es critica la Transició espanyola en contrast amb processos molt més transparents, reconciliadors i democràtics que s’han efectuat a d’altres països que també van sortir de règims antidemocràtics al segle XX, com ara Xile, Argentina, Sud-Àfrica. Allà, en contrast amb l’Estat espanyol, la veritable dignificació de les víctimes ha estat un gran bé aconseguit.

Un altre element inquietant del cas espanyol és el fet que, potser a resultes d’aquest procés, encara gaudeixin d’una considerable cobertura mediàtica i política els sectors hostils a aquesta devolució, sectors que sovint es fan indestriables del tardofranquisme i de posicions d’escassa credibilitat democràtica, amb casos fins i tot de defensa del no retorn en base a la legislació franquista. En aquest sentit cal recordar que qui va insultar el poble de Salamanca al crit de “són vuestros (los documents) por derecho de conquista” havia estat, 53 anys abans, col.laborador entusiasta dels projectes propagandístics de Goebbels. No han funcionat els mecanismes que hauria d’oferir qualsevol Estat democràtic per a la resolució dels conflictes de tipus històric, sobretot quan hi estan en joc elements tan incontrovertibles com són la restitució d’elements espoliats per una Dictadura militar que va arribar al poder a través d’un cop d‘estat sagnant. Encara una darrera reflexió voldríem fer. Durant els darrers temps hem hagut de sentir com alguns sectors polítics i mediàtics presentaven la Llei que ha aprovat avui el Congrés dels Diputats com un “xantatge” que suposadament haurien efectuat els catalans. Trobem totalment grotesc i insultant aquesta interpretació del cas. Només la podem entendre com un intent d’anorrear el nostre dret a la identitat política com a poble i una manera d’exercir l’exclusió i l’uniformisme. Cal denunciar que qui defensa una visió així pateix d’un greu dèficit democràtic i està coincidint amb la mateixa visió que tenia el franquisme de l’Estat, és a dir, la d’una sola nació “grande y libre”. Volem pensar que amb el pas que significa aquesta Llei, es vagi facilitant una progressiva obertura de les portes a la llibertat, a la comprensió i al respecte mutus entre pobles així com a la plena restitució de la dignitat de tothom.

Comissió de la Dignitat

Madrid 15.9.2005

Per a més informació: 665727329

9.15.2005

DAQUI A CINQÜENTA ANOS...


Gràcies a una amiga catalana-brasilera, la Núria Pons, he pogut llegir aquest divertit article del diari O Globo, justament del 11/09/2005, en què l'autor, Paulo Coelho, entre altres cosdes, prediu això:

"Haverá mais línguas e uma língua franca: quem visitar a Espanha daqui a 50 anos, verá que na Catalunha só se falará catalão e no País Basco tudo estará escrito em euskera. Isso vale para todos os países: as línguas regionais proliferarão como uma maneira de se manter a identidade cultural das tribos. Mas haverá um idioma que permitirá que as tribos se comuniquem entre si — e porque estava junto do nascimento da internet, a língua franca será o inglês, mesmo que em 2055 o chinês seja majoritário."

I acaba explicant que "Estou com 58 anos, e não me vejo chegando até os 108. Entretanto, se algum jovem achar interessante, por favor, recorte esta coluna, e confira: não estarei aqui para receber as vaias ou os aplausos."!

Bé, m'ha fet gràcia i per això el reprodueixo. Si vols llegir l'article sencer, el trobaràs a http://arquivoglobo.globo.com/pesquisa/texto_gratis.asp?codigo=2354783.

Ah! I per si vols escriure-li, ens ofereix aquesta adreça de correu: E-mail: paulo@paulocoelho.com.br.

Salut!

9.14.2005

En podem fiar, dels serveis públics?

He tingut dos disgustos en dos mesos.

El primer, amb IBERIA. Cito d'una carta que vaig enviar al seu director general:

Us escric per deixar constància de la indignació del grup de passatgers del vol IB6835 que el dia 4 de juliol va sortir de l’aeroport de Barcelona amb retard, amb destinació a Santiago de Xile, via Madrid. Al mateix avió, que a tot arreu s’anuncià que tenia l’esmentada destinació, hi viatjaven també passatgers que pretenien viatjar a altres ciutats de Sudamèrica.
En ser un vol anunciat com el vol de Santiago de Xile, i en tenir a més las targetes d’embarcament per a la segona part del viatge –amb la mateixa numeració de vol- a cap de nosaltres ens va passar pel cap que el segon avió no ens hagués forçosament d’esperar. A més, durant l’espera, varen sortir diversos vols d’Ibèria cap a Madrid, on segurament no hauria costat gaire de fer-hi pujar el nostre grup.
Per gran astorament nostre, en arribar a Madrid-Barajas, el personal de terra d’Ibèria ens varen informar que el segon vol havia sortit (cosa que després vàrem saber que no era certa). Si ho arribem a saber a temps, molts hauríem preferit no sortir de Barcelona fins l’endemà.
El fet d’haver de perdre 24 hores senceres abans de poder continuar el viatge ens va perjudicar a la meva dona, Maria Carme Prats, i a mi, atès que l’estada era prevista que seria curta i de fet vam arribar a Santiago el dia 6 i ja tornàvem el dia 13.
No em consta que Iberia hagi fet arribar ni a l’Institut Ramon Llull, que organitzava el trasllat d’una quinzena de persones aquell dia, i força més en dies contigus, ni als passatgers afectats, les seves disculpes ni cap compensació.
No em consta tampoc que hagin amonestat el pilot que va deixar en terra, targeta d’embarcament en mà, una vintena de passatgers d’aquest vol –insisteixo, el vol amb el mateix codi, i anunciat com a vol de Santiago ja des de Barcelona-, que en haver començat el viatge abans que els altres, tenien més dret i tot que ningú a arribar a Santiago puntualment. No costa gaire calcular la mitjana d’impuntualitat del passatge previst per al vol: el retard per al nostre grup no va ser d’una hora o dues, sinó de vint-i-quatre.


Haig de deixar constància del fet d'haver rebut després una carta de disculpa oferint-me una certa compensació, i per tant, considero aquest cas tancat .. frora del tema de com anuncien els vols a Barcelona!

El segon, amb VODAFONE.

Tal com vaig explicar per telèfon al servei 123 fa tres dies, acabo de rebre la facturació del mes d'agost on apareixen tres trucades que jo no he fet, i menys des de Rússia, un país que ja vaig visitar l'any passat, que sembla que no té servei Vodafone, i les trucades des del qual han estat les més cares que he pagat mai. Per tant, des de Rússia vaig decidir NO FER CAP TRUCADA.

Em trobo amb TRES TRUCADES, suposadament fetes des del meu mòbil. Són aquestes:

30 ago 17:27 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 6:30 No Preferent 29,90

30 ago 18:31 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 51:00 No Preferent 230,00

30 ago 19:22 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 7:30 No Preferent 34,50

Insisteixo: aquestes trucades no les he fetes. Tampoc no faig servir MAI la connexió a internet, després del disgust de la primera factura quan vaig comprar el mòbil actual (en CAP moment, per cert, no se'm va comunicar que el cost de connectar-m'hi uns minuts seria més car que la tarifa plana de l'ADSL del meu PC durant tot un mes).

Per tant, no tinc cap inconvenient a pagar l'import de la factura del mes d'agost, sempre que se'n restin aquestes trucades que jo no he fet: és a dir, Euros 59,40.

En no haver rebut resposta a la meva reclamació dins del termini de 48 hores que em va dir la persona que em va atendre, la torno a fer per escrit.

Us han passat coses semblants?

Per cert: no sóc l'únic que ha tingut problemes amb el mateix número 0034607100300. http://www.gsmspain.com/foros/showthread.php?s=&postid=1200388

Haig de deixar constància del fet que Vodafone més tard, i després d'una sèrie de comprovacions, va rectificar la factura i, a instàncies meva, em va reconfigurar el mòbil perquè no pugui ni enviar ni rebre aquesta mena de comubnicacions.
Baròmetre de l'ús del català a Internet